Poques coses positives va deixar la derrota de diumenge a Vila-real. L’empipamenta general amb què va anar-se’n l’expedició blanc-i-vermella de l’antic Madrigal reflectia la ràbia per haver vist com volava un punt per culpa d’un penal polèmic fora de temps que Parejo va transformar, poc després que Gazzaniga n’hagués aturat un altre a Gerard Moreno. L’aturada i les excel·lents intervencions del porter argentí durant el partit van ser una de les notes positives de la derrota. L’altra, sens dubte, la reaparició de Borja García. El madrileny va tornar a jugar un partit més de vuit mesos després de lesionar-se al camp de l’Eibar durant la tornada del play-off d’ascens a Primera el 5 de juny passat. 

Borja García es va lesionar a Eibar durant el play-off d'ascens del juny passat LOF/Javi Colmenero

Òbviament sense el mateix ritme que els seus companys, Borja García feia força setmanes que havia anat posant-se a to i estava a punt per competir. De fet, gairebé ho fa contra el Sevilla a l’estadi fa dues jornades, però la lesió de David López va obligar Míchel a frenar la seva entrada al camp i canviar de plans. A Vila-real, per contra, sí que va poder tornar a notar la sensació de trepitjar la gespa d’un estadi amb ambient a la graderia. Borja García va escalfar-se tota la segona part i va ser el tercer canvi de Míchel després Herrera i Castellanos. El madrileny va entrar al minut setanta-cinc en el lloc d’Aleix Garcia per mirar de dotar de més presència i capacitat de decidir a l’últim quart de partit. L’entrada de l’ex de l’Osca va coincidir amb l’espiral de bogeria general en què va entrar el partit. L’expulsió de Bueno va ser el primer capítol d’una pel·lícula de por que Del Cerro Grande continuaria amb els dos penals. Entremig de les dues penes màximes i en la jugada següent a l’aturada de Gazzaniga a Gerard Moreno, Borja García va estar a punt de viure el retorn somiat. El madrileny va culminar una jugada de contraatac superant Reina al segon intent. L’acció, tanmateix, havia estat invalidada per un fora de joc clar. Sigui com sigui, i tot i la derrota final, Borja García va tornar cap a Girona amb la satisfacció d’haver tornat als terrenys de joc vuit mesos després. Això sí, va acabar amb unes petites molèsties que s’hauran de revisar.