Pedri penalitza en excés el Girona (0-1)

Ha posat els pèls de punta sentir l'himne del Girona, en un Montilivi absolutament ple, esperançat a fer-la grossa contra un Barça al qual ha rebut amb xiulets. Perquè a Girona, per si hi havia algun dubte, la gent és del Girona. Ja no és el seu segon equip, com havia passat altres èpoques, quan els blanc-i-vermells competien lluny del privilegi que representa formar part de l'elit. Encara que avui, tot i l'esforç final, no hagi pogut puntuar (0-1). Però han sigut tantes les emocions que ningú no s'ha pogut estar i ha somiat, sentint que avui era el dia. Quan al cap de tres minuts Couto s'ha plantat sol després d'una assistència preciosa de Riquelme la fantasia era tan desmesurada que poc ha importat que la pilota acabés rebutjada per la defensa. S'havia confirmat que el Girona sortia amb ganes de gresca. La derrota ha estar una llàstima.

El Girona-Barça també ha sigut un Míchel-Xavi, un duel d'estils futbolístics semblants. Tots dos tenen cura de la pilota, se l'estimen. Però també arrisquen, esclar. Un mal inici de jugada de Gazzaniga ha estat a punt de glaçar encara més a la gent, abrigada amb tot el que han trobat per combatre l'intens fred: l'argentí s'ha vist obligat a desviar el xut d'un Dembélé que s'ha retirat lesionat abans de la mitja hora de joc. També ho ha intentat Ansu Fati, sense encert.

Superior en dur el pes del partit, el Barça no ha trobat escletxes clares on fer-li mal a un Girona que, tret de l'arrancada, ha mantingut un bloc baix i juntet dins del seu propi camp, basculant mentre els de Xavi han fet anar la pilota d'un costat a l'altre. Els de Míchel sentien que la cosa ja estava bé d'aquella manera, que ja hi hauria temps d'enganxar-ne alguna.

Maleïts errors

Per força, el Barça ha augmentat el ritme a la segona part. Però ha hagut de ser un error en cadena, començant per Juanpe i acabant per Gazzaniga, el qual ha provocat el gol de Pedri. El Girona aquest curs encara no ha deixat la seva porteria a zero.

Ha reaccionat el conjunt blanc-i-vermell, empès per un estadi que no es volia donar per vençut abans d'hora. N'ha vist tantes, de fet, que és conscient que els partits no s'acaben fins que l'àrbitre no xiula. Una centrada de Valery, ben acompanyada per Villa, ha estat a punt de culminar-la a la xarxa Stuani, però Araujo, imperial, ho evitat damunt la línia. El davanter uruguaià, acte seguit, ha demanat un penal per una enganxada d'Eric García. Però aquests penals, pel que es veu, només es xiulen a Vila-real.

Faltava la més clara, perquè el Girona l'havia de tenir. Costa de creure com Iván Martín ha enviat fora i sense oposició el que ja tothom donava per fet, un empat que no ha arribat, però que no desmereix el rendiment d'un equip que ha acabat aplaudit per l'esforç.

Recupera el minut a minut:

Subscriu-te per seguir llegint