Montilivi veurà el primer duel entre Stuani i Cavani

Luis Súarez i Edinson Cavani han estat la darrera dècada els dos màxims exponents del futbol uruguaià. Dos autèntics cracs mundials i golejadors fora de sèrie que han agafat el relleu de Rubén Sosa, Enzo Francescoli o Diego Forlán i han dut el país sud-americà a fer-se un lloc entre els millors del món. L’eliminació a la fase de grups del darrer Mundial de Qatar va ser l’epíleg d’un tàndem que ha comptat gairebé sempre amb un tercer element, més silenciós i allunyat dels grans focus, Cristhian Stuani. Amb la boca petita, picant molta pedra, el davanter del Girona ha tret el nas sempre que va treure a les convocatòries internacionals d’Óscar Washington Tabarez. Els problemes físics i l’arribada de Diego Alonso al capdavant de la selecció van acabar amb l’etapa celeste d’un Stuani que ja no va ser a Qatar ni a la Copa Amèrica el 2021. El 7 del Girona sí que té al seu palmarès haver participat en dos Mundials (Brasil i Rússia) i 50 internacionalitats (8 gols), forjades, en part, gràcies a les seves actuacions i, sobretot, gols vestits amb la samarreta del Girona. Uns registres que l’han elevat a la categoria de màxim golejador de tota la història del conjunt gironí amb 113 dianes i a ser considerat llegenda de l’entitat. «És el nostre pal de paller», repeteix Míchel tot sovint. El gran rendiment de l’uruguaià va posar molt de moda un càntic entre l’afició de Montivi durant, sobretot, la primera etapa del club a Primera Divisió. El «Ni Suárez ni Cavani, Cristhian Stuani» potser ja no se sent tant a la graderia però ha entrat a la història com un dels hits més famosos dels darrers anys a l’estadi. En aquest sentit, diumenge, el Girona-València permetrà veure l’estrena de Cavani a Montilivi i també el primer duel entre Stuani i el seu compatriota, contra el qual mai s’ha enfrontat. 

Les carreres futbolístiques d’Stuani i Cavani han anat lligades des de fa molts anys i per molt de temps. Formats tots dos al planter de Danubio, Stuani va ser el primer de debutar amb el primer equip el 2004. Un parell d’anys després, un 9 d’abril de 2006, l’entrenador Gustavo Matosas donava els primers minuts a Cavani a la segona part d’un partit en què Danubio perdia contra Defensor Sporting per 3-0 i jugava amb nou. L’escollit per deixar el terreny de joc perquè entrés Cavani va ser, precisament, Stuani. Amb un petó i una abraçada, Talagol, com se’l coneixia llavors, va passar el testimoni el seu lloc a un Cavani que, a partir d’aquí no pararia de créixer amb Danubio. L’impacte de Cavani va fer que Stuani fos cedit a Bellavista per tornar després -amb Cavani ja traspassat al Palerm- atipar-se a fer gols. Tot i que els camins es van separar les trajectòries dels dos davanters van seguir un traç paral·lel perquè si Cavani va fer el salt a Europa el març del 2007, només un any després, Stuani feia el mateix per anar-se’n també a Itàlia, al Reggina. L’adaptació al futbol europeu va ser ben diferent i mentre Cavani creixia a Palerm i al Nàpols després, Stuani no va brillar a la Reggina i va fer el salt a la Lliga on sí que va demostrar el seu olfacte amb Albacete, Llevant, Racing i Espanyol. 

A partir d’aquí, i mentre Stuani es guanyava les garrofes a la Lliga, amb un interval de dos anys al Middlesbrough, Cavani s’enfilava al màxim nivell amb el París Saint-Germain amb qui va guanyar sis lligues i aconseguir uns quants pitxitxis, darrerament al Manchester United. Finalment, diumenge, gairebé disset anys després que Stuani cedís el testimoni a Cavani a Danubio, els dos davanters uruguaians es trobaran, per primer com a rivals, a Montilivi. En la seva primera experiència a la Lliga espanyola, Cavani ja acumula set gols amb el València, mentre que Stuani n’ha fet sis en l’any del retorn del Girona entre els millors.