Cadis - Girona (2-0): Rebolcada amb majúscules

El dia que podia impulsar-se a la classificació i fer un pas de gegant cap a la salvació, el Girona  va fer el pitjor partit de la temporada. La forta llevantada que hi havia ahir a Cadis no és cap excusa per a justificar una actuació d’allò més decebedora dels de Míchel, que durant molts minuts, no van competir. Els locals en van fer prou entrant al partit amb una marxa més per avançar-se ben aviat amb un gol d’Escalante i rematar la feina a la mitja hora gràcies a Guardiola. Tot se’n va en orris de seguida i els gironins en cap moment van tenir la capacitat d’entrar al partit i qüestionar el resultat. Fins i tot Míchel al final del partit, assumint el deficient paper dels seus, va reconèixer que l’equip no havia competit i que se n’anava amb la sensació de preocupació del partit. Que sigui un avís per a navegants, que amb 24 punts ningú s’ha salvat mai. Toca arremangar-se.

Míchel va tocar ben poc l’onze titular amb l’entrada d’Arnau pel lesionat Valery al lateral dret com l’únic canvi respecte a l’equip que havia superat el València la jornada passada. En joc, hi havia la possibilitat d’alçar el vol, ampliar el coixí de punts respecte la zona de descens i alhora deixat molt tocat un rival directe. La presència del fort vent, que va fer perillar fins i tot la disputa del partit, va ser un factor que va condicionar molt el joc ja d’entrada. Ja fos pel vent o perquè l’equip va sortir amb una marxa més, la realitat és que l’entrada del Girona al partit va ser més que deficient. De fet, ja en la primera arribada a l’àrea, Ocampo es va fer Arnau i va centrar al segon pal perquè Escalante, al segon intent, castigués la poca contundència de la defensa amb el primer gol del partit. 

Pitjor no es podia començar. O sí. Perquè el Girona es veuria atropellat per l’inici fulgurant d’un Cadis que s’havia adaptat més bé a les condicions climatològiques. Els andalusos haurien pogut ampliar tranquil·lament l’avantatge abans del quart d’hora de partit en una acció en què Romeu va corregir la seva pròpia errada i, sobretot, quan Gazzaniga va haver-se d’estirar de valent per desviar amb la punta dels dits una rematada creuada d’Iza Carcelén. El partit feia mala peça al teler. I més que en faria quan passada la mitja hora un eslàlom per la dreta de Bongonda amb totes les facilitats possibles de la defensa, va acabar amb assistència perquè Sergi Guardiola afusellés Gazzaniga i fes pujar el segon gol local al marcador. 

Entrava aigua per tot arreu i el Girona no trobava la fuita. Ni amb pilota ni tampoc amb intensitat, perquè els jugadors andalusos anaven amb un parell de marxes més que els gironins. El full d’estadístiques ofensiu dels de Míchel estava en blanc, cosa realment insòlita aquesta temporada. Ni Borja García, ni Iván Martín ni Toni Villa aconseguien canalitzar cap acció de perill i Castellanos era un illot que feia la guerra pel seu compte amb Fali. Míchel, sancionat, es desesperava des de la cabina mentre pensava com sacsejar l’equip a la represa. Ho va fer amb un triple canvi amb l’entrada de Roca, Callens i Riquelme.

Tot i un primer intent de Riquelme que podia fer pensar que es veuria un altre Girona a la represa, no va ser així. Romeu no rutllava i l’equip no donava senyals de vida. Tot i que el Cadis, amb un bon avantatge al marcador, s’ho va prendre d’una altra manera, els de Míchel tampoc van trobar la fórmula. Va haver d'esperar fins al minut 68 per veure la primera rematada perillosa dels gironins, que va ser un cop de cap d’Iván Martín fora per poc. Tampoc l’entrada de Tsigankov va servir per res i en cap moment el Girona va fer la sensació de posar la por al cos del Cadis. No hi havia res a fer. El naufragi absolut es confirmava. 

Recupera el minut a minut del Cadis-Girona: