Riquelme: «Míchel em diu que sigui més decisiu; que tinc talent per guanyar partits»

El mitjapunta madrileny es posa un 7 de nota fins ara: "Sé que puc millorar"

Rodrigo Riquelme, ahir a la seu de CaixaBank del Carrer Santa Clara de Girona

Rodrigo Riquelme, ahir a la seu de CaixaBank del Carrer Santa Clara de Girona / MARC MARTI FONT

Marc Brugués

Marc Brugués

Tot i tenir només 22 anys és un dels líders del joc ofensiu del Girona i està assenyalat per tothom com una de les perles del futbol espanyol. S’ha guanyat Montilivi en una volta, però no en té prou i té clar que encara pot millorar més per ajudar l’equip arribar a l’objectiu els 53 punts. 

D’on li ve això de Rorro? 

No fa gaire l’hi vaig preguntar al meu pare i em va explicar que significa «nadó». Em deien així de petit i m’ha quedat fins ara.

S’atreveix amb el català ja? Hi ha alguna paraula que li hagi cridat l’atenció?

Parlar-lo no, però l’entenc força. Em resulta curiós, per com sona «cap endavant». Amb els meus pares tot sovint la fem servir. Trobo que pot ser un bon lema. 

Ha marcat quatre gols i repartit dues assistències en vint-i-un partits. Quina nota es posa de moment?

No estic satisfet, no. Content sí, però sé que puc fer-ho encara més bé. Em posaria de moment un 7 per ser la meva primera temporada a Primera Divisió. Iencara no s’ha acabat.

L’empipa no ser titular indiscutible?

Tots hem de jugar i tots volem jugar. Al final és decisió de l’entrenador. Jo he de fer tot el que pugui per posar-li-ho difícil al míster. Si estic tranquil amb el que faig, no m’amoïna jugar o no. Ell té sempre la darrera paraula. 

Què més li demana Míchel?

Que sigui més determinant. Em diu que tinc prou talent per fer guanyar partits. Li agraeixo que m’ho transmeti perquè significa que confia en mi i veu que tinc un fort potencial. És un alleugeriment i a la vegada una responsabilitat saber que una persona vol que guanyi partits pel talent que tinc. 

La temporada passada a Segona amb el Mirandés va fer vuit gols i va donar dotze assistències. Són números repetibles a Primera?

Sóc conscient que és força complicat, sobretot per les assistències. Pel que fa a gols, diria que hi arribaré. M’he marcat el repte d’arribar als vuit gols i a les vuit assistències. Seria una bona temporada pel que fa a números. 

Havia gaudit mai tant en un partit com l’altre dia contra l’Almeria?

No va ser el meu millor partit, la veritat. Vaig ser efectiu perquè vaig fer un gol i vaig servir una assistència en dos minuts. A partir d’aquí això em va donar molta confiança i em vaig sentir còmode.

Havia marcat mai algun gol deu segons després que el rival servís de centre?

No, mai...El gol em va fer recordar a un que vaig marcar, de punxot, la temporada amb el Mirandés contra el Cartagena.

Riquelme es mostra ambiciós amb el que queda de temporada

Riquelme es mostra ambiciós amb el que queda de temporada / MARC MARTI FONT

Unes bandes amb vostè i Tsygankov poden donar moltes alegries a l’afició. Divendres passat se’n va veure un tastet.

Potser per les condicions que tenim tots dos, sí. En Viktor és un tros de jugador, un noi increïble i molt bon nano. Tenim potencial tots dos i l’hem de posar al servei de l’equip, que és el que fem i continuarem fent. És molt bo.

Vint-i-set punts i sensacions molt bones. L’equip va pel bon camí?

Hem d’anar més dia a dia més que pensar en classificacions, punts i tota la pesca. És inevitable perquè és futbol, però sí que la feina és bona. Això ens dóna estabilitat per no afluixar però també per no creure’ns-ho gaire. 

L’assignatura pendent és lluny de Montilivi. Quin Girona veurem a Bilbao, el de Cadis o el de l’Almeria?

Estem molt mentalitzats que la versió del dia de Cadis no es pot tornar a repetir. Contra l’Almeria vam tenir una molt bona resposta i aquesta és la línia a seguir. 

L’objectiu és salvar-se o arribar, com diu Míchel, als 53 punts?

Des del primer dia que vaig arribar em van dir que l’objectiu eren els 53 punts i que teníem plantilla per estar entre els deu primers. Confio que ho aconseguirem. 

El Girona acaba de pujar i, per lògica és candidat a patir. Està preparat un vestidor tan jove per patir si es torna a enfangar?

Som joves sí, però els veterans ens estan a sobre i estem molt units. Stuani, Bernardo, Juanpe, Juan Carlos, Oriol...Tots en alguna situació delicada que hem tingut ens han dit que estiguéssim tranquils, que ens en sortiríem. 

Pensa en la temporada que ve?

No. Ni de bon tros. Estic centrat en el dia a dia i en el Girona. No em moc d’aquí i no em fan arribar res de la premsa. Vull complir l’objectiu, acabar aquí i quan hàgim de parlar, en parlarem. 

Quin tant per cent de possibilitats hi ha que jugui al Girona la temporada que ve?

Són coses que no sabria respondre perquè no depenen de mi ni del que pugui dir. Jo estic content i a gust aquí i en el futur no se sap mai. 

Riquelme va atendre els mitjans ahir a la tarda

Riquelme va atendre els mitjans ahir a la tarda / MARC MARTI FONT

Si algun company seu, com per exemple Arnau Martínez, li demanés referències de l’Atlètic, què li diria?

No m’estranya haver llegit que s’hi han interessat. És un jugador amb un futur espectacular i entenc que hagi cridat l’atenció de grans clubs. 

Ja va jugar al Metropolitano a la primera volta. D’aquí a tres setmanes ve l’Atlètic a Montilivi. Té el partit assenyalat en vermell?

No, la veritat. El d’allà sí que va ser complicat de dominar emocionalment. Vam tenir la mala sort de perdre, però aquí serà diferent, perquè a casa estem forts. 

És molt diferent Míchel de Simeone?

Bé, sí...Cadascú té les seves coses. Són gent que estimen el futbol. Quan es posa passió en el que agrada, es té molt de guanyat. 

Què fa en el seu temps lliure quan no entrena o té partit?

Sóc molt familiar i aprofito per estar amb els meus. M’omple i m’enriqueix. De vegades, a les tardes estic amb un coach esportiu o bé estudio cursos de finances per dominar els beneficis que té el futbol. M’estic formant perquè el meu pare de ben petit sempre m’hi ha fet incisió. L’escolto molt.

Que jugava a futbol el seu pare?

No! A rugbi! Al Majadahonda i era molt bo!

I com és que no hi va jugar vostè també?

Perquè el meu germà jugava futbol i jo volia fer el mateix que ell.

Qui era el seu ídol de petit?

Andrés Iniesta.

Va estar a la prellista de 50 pel Mundial de Qatar?

Sí...Ara ja es pot dir. M’ho van notificar. Quan un entrenador com Luis Enrique t’inclou en una prellista així...Em vaig emocionar moltíssim. Va ser quelcom especial i diferent que mai havia sentit. Tenir la mínima possibilitat d’anar al Mundial a representar el teu país, és el màxim. 

Ho deixem pel del 2026?

Esperem-ho!