Viktor Tsygankov: Un jugador que marca diferències

Potser sí que els highlights tenien raó. L’impacte de Vyktor Tsygankov des que s’ha fet un lloc a l’onze inicial de Míchel Sánchez és inqüestionable. El davanter ucraïnès, en tres partits contra l’Almeria, l’Athletic Club i el Getafe, signa uns registres brillants d’un gol i tres assistències. En aquest darrer apartat, en suma una per partit, sent determinant en els últims metres d’atac blanc-i-vermell. Com ja ho era quan vestia la samarreta del Dinamo de Kiev.

Arribat fa gairebé dos mesos

Tsygankov va ser anunciat oficialment com a nou jugador del Girona el 17 de gener, en ple període del mercat d’hivern. Des del primer moment, però, tant el director esportiu, Quique Cárcel, com l’entrenador, Míchel Sánchez, van demanar «paciència». El futbolista, sense parlar i entendre l’idioma i sense disputar minuts des del novembre, necessitava un lògic temps d’adaptació. En ple rodatge, totes aquelles expectatives que es prometien amb la seva arribada s’estan complint.

«Té molt potencial i crec que el nostre estil de joc el beneficiarà. Ha destacat a banda dreta, jugant a cama canviada, amb molt gol i bon colpeig. Té ambició per al gol, en fa una mitjana de 10-12 per temporada a banda de 7-8 assistències. Són números molt importants. Ens donarà alternatives en atac», comentava Cárcel respecte a les qualitats de l’ucraïnès, que va entrar a poc a poc en els plans de Míchel, però si continua així, difícilment en sortirà.

Tsygankov, dies després d’aterrar, ja va viatjar a Vila-real per a començar a conèixer els costums d’un vestidor que l’ha rebut amb els braços oberts. El davanter no va participar d’aquella derrota, com tampoc ho va fer la setmana següent, en el derbi català contra el Barça. Tsygankov, però, estava sent educat en la filosofia i l’estil que posa en pràctica Míchel, que l’ha cuidat en tot moment. Amb insistència, a còpia de xerrades i repeticions, el tècnic blanc-i-vermell li ha anat explicant quines són les pautes que un futbolista del seu perfil necessita per encaixar dins d’aquest ecosistema tan particular. El treball sense pilota i què fer amb ella als peus. Quan anar als espais. On generar superioritats. Quin moment és l’idoni per als desmarcatges. Quan s’ha de baixar a rebre. Quins moviments cal fer i amb quina intenció.

En silenci, l’ucraïnès ha treballat, processant totes les noves informacions per a quan fos el moment de prendre decisions, aquestes fossin les correctes. Tsygankov ho ha fet. Després dels dos partits sense participació, va debutar a Montilivi contra el València, entrant quan faltaven dotze minuts. Se’l va veure lent i un xic precipitat, com si pretenés ensenyar moltes coses en molt poc temps. Recordem les paraules de Quique i Míchel: «paciència», respecte a un futbolista l’operació del qual es va tancar per cinc milions i el 50% d’una futura venda per al Dinamo de Kiev. Tsygankov té un valor de mercat de 22 milions d’euros, el més elevat de la plantilla amb diferència.

Comprendre el joc

De mica en mica, Tsygankov s’ha anat destapant. A Cadis va gaudir de 27 minuts, però l’equip ja no tenia gaire cosa a fer, perdent de la manera en la qual perdia, un 2-0 claríssim. Allà ja es va deixar anar un xic més, malgrat no tenir una incidència clara en el joc. En els entrenaments setmanals, però, ja alçava més la veu. Entenia el que havia de fer i perquè ho havia de fer. Míchel va creure que era el moment de donar-li la primera titularitat i l’ucraïnès no ha decebut.

Va ser determinant en l’espectacular nit que el Girona va viure contra l’Almeria (6-2), participant directament en dos gols -en va fer un i va donar l’altre- i en un tercer que va ser anul·lat. Tsygankov va marcar el seu primer gol oficial amb els de Montilivi en el minut 34, a porteria buida aprofitant la seva bona col·locació entre els centrals rivals a l’interior de l’àrea i una precisa assistència amb el cap de Riquelme. Significava el 2-0, llavors. Una deixada d’esperó, brillant i efectiva a la vegada, va possibilitar el 4-0 de Javi Hernández, després d’una gran triangulació amb Castellanos i una bona diagonal de l’ucraïnès, que va fer indetectable la presència del lateral madrileny per als andalusos, després d’un moviment que tenia tot el sentit del món.

Varietat de registres

El que millor descriu les habilitats de Tsygankov, més enllà de les aparicions puntuals en un moment o altre de partit, és la seva actitud i participació constant en les jugades ofensives i defensives del Girona. No se’l veu desconnectar i comença els partits endollat, com va demostrar en la segona titularitat consecutiva, a San Mamés, on tan sols va necessitar quatre minuts per assistir Aleix Garcia: una finta i un moviment cap a l’interior en el moment exacte van permetre que el d’Ulldecona només hagués d’encertar en la rematada.

La varietat de registres de l’ucraïnès va continuar al Coliseum, donant oxigen a l’equip de Míchel en un contracop en què, a més a més de talent, també va tenir fe. Amb un primer control va generar avantatge respecte al seu defensor, Omar Alderete, i va assistir amb la dreta a Castellanos, que només va haver d’empènyer la pilota a la xarxa. Tsygankov, que té una gran arrancada i una més que decent velocitat punta, ha marcat les diferències en atac en els 65, 80 i 90 minuts completats en els tres darrers partits. A Getafe, de fet, va disputar per primera vegada el partit sencer. Benvingut sigui el seu fitxatge. 

Subscriu-te per seguir llegint