Les decisions arbitrals i els canvis de criteri fan la guitza al Girona

La piulada d’ahir de Cristhian Stuani és prou significativa. «Enorme esforç de l’equip per sumar en un camp molt complicat. Sabor amarg perquè vam merèixer més. Ningú no està entenent el criteri per xiular mans o no. Tan sols demanem que ens ho expliquin amb claredat pel bé de la competició». L’uruguaià, que va mencionar a la Lliga en el seu missatge, va deixar ben clar l’emprenyada d’un vestidor que no entén res i va esclatar quan González Fuertes i el VAR van decidir no xiular unes mans de Salvi a l’interior de l’àrea que podrien haver suposat un triomf importantíssim. Sempre que el penal hagués acabat al fons de la xarxa, és clar.

Però anem al que importa, que no és si l’hipotètic xut hauria sigut gol o no, sinó per quina raó el criteri canvia de parer amb aquesta facilitat i, curiosament (gairebé) sempre en contra del Girona. Minuts després d’acabar el partit, Míchel Sánchez ja va treure foc pels queixals a la sala de premsa. «El Rayo ha fallat dos penals i a nosaltres no ens han deixat xutar el nostre. No dic que hàgim estat clarament perjudicats. Només que no sabem què es xiula i què no i per què. A més, per què ha trigat tant? Al VAR li han dit que no ho era... No dic pas que sigui penal, però a nosaltres ens en van xiular un d’igual fa quinze dies al camp del Getafe de Javi Hernández. Un penal tonto, però penal. No ho entenem». Tant els futbolistes, com l’entrenador i fins i tot Quique Cárcel, el director esportiu, van sortir indignats amb la decisió de González Fuertes al camp i Jaime Latre al VAR. La no decisió, de fet.

El tècnic del Rayo, Iraola, també va parlar del diferent criteri arbitral, reconeixent que la mà de Salvi, produïda en el minut 94 amb 2-2 al marcador, en altres partits s’ha assenyalat. «És una pilota que li va a la mà i he pensat que no era per xiular-lo, però és veritat que a Girona ens en van xiular dos així. Jo crec que tots podem pensar que no és penal, però com que ho han xiulat en altres partits també pot ser-ho». 

Perjudicats partit rere partit

Dins del vestidor blanc-i-vermell, i entre l’afició, sospiten dels darrers arbitratges rebuts. Míchel va posar l’exemple del Getafe, encertadament. La mà de Javi Hernández era absurda, però de la mateixa manera que ho va ser la de Salvi. El problema és que la primera es va xiular i la darrera, no.

La del Coliseum no és la primera resolució que deixa el Girona amb la mosca al nas. De fet, segons publica Archivo VAR, els gironins eren el segon equip més perjudicat pel videoarbitratge abans de començar aquesta jornada: els hi havien pispat cinc punts. En les darreres jornades, que coincideixen amb el tram de competició on tothom ja comença a jugar-se les garrofes, els interrogants augmenten, amb força jugades interpretades de manera dubtosa.

Un dels pitjors arbitratges de la temporada, si no el pitjor, es va produir a Vila-real, on l’àrbitre Del Cerro Grande va xiular tres penals: un el va haver d’anul·lar perquè la falta de Santi Bueno era fora de l’àrea, i els altres dos van arribar al temps de descompte. Les enganxades d’Oriol Romeu i Juanpe, com a mínim, eren dubtoses. De Vila-real saltem al doble enfrontament del Cadis: a Montilivi, en la primera volta, Cala es va marcar un gol en pròpia després que l’empentés Espino, company d’equip. Però el videoarbitratge va posar-hi cullerada assenyalant una falta de Castellanos que pocs van entendre. Al Nuevo Mirandilla, fa poques jornades, dues accions de Fali, que podia haver sigut expulsat, i unes mans de Guardiola, potser haurien canviat la derrota dels de Míchel, que també van patir decisions difícils de pair contra l’Athletic (no se li assenyala un penal sobre Riquelme) i l‘Atlètic (es van obviar unes mans de Savic, però es va validar el gol de Morata, analitzat al mil·límetre).

Subscriu-te per seguir llegint