El Girona com a trampolí mundial

Sense competició a Primera Divisió, la gran majoria de jugadors del Girona gaudeix d’un cap de setmana de desconnexió abans del derbi de dissabte que ve a Montilivi contra l’Espanyol. No pas tots, perquè n’hi ha quatre que tenen compromisos de seleccions i no tenen descans. És el que té treballar bé el planter i seguir una dinàmica positiva a la màxima categoria, que serveix com a aparador perquè els futbolistes siguin tinguts en compte per les seves seleccions. Que Viktor Tsygankov, amb 42 internacionalitats, jugui amb Ucraïna contra Anglaterra demà a Wembley no és cap novetat. Sí que ho ha estat, per contra, l’estrena de Santi Bueno amb l’Uruguai. El central gironí va debutar ahir al migdia amb el combinat charrúa en un amistós contra el Japó (1-1) en què va disputar els noranta minuts. Va ser la primera vegada que Bueno defensava la samarreta absoluta de la celeste, un mèrit que ha aconseguit gràcies a les seves notables actuacions amb el Girona. 

Bueno, doncs, s’afegeix a la llista, cada cop més llarga, de jugadors que han estat internacionals defensant la samarreta blanc-i-vermella. L’uruguaià ha estat el penúltim, perquè demà serà el torn de Tsygankov. De la plantilla actual, també Riquelme i Arnau Martínez, que ahir eren amb l’espanyola sub21 a Almeria, també tenen protagonisme internacional. Per contra, Yangel Herrera, habitual amb Veneçuela, encara no ha estat convocat des que pertany al Girona per culpa de les contínues lesions que ha patit. Joel Roca, Ricard Artero, Gabri i Ureña -ara cedits al San Fernando i al Cartagena- també han estat seleccionats pel combinat sub19 algun cop. 

Veure estrangers internacionals a Montilivi és quelcom força modern. De fet, abans de l’ascens a Segona el 2008 pensar que el Girona tindria jugadors internacionals absoluts o en categories inferiors del tot era impensable. A part de l’olímpic Isidre Sala (1968), o d’Arseni Comas i Narcís Julià, que van ser sub19 i sub20, abans de volar cap al Barça i al Saragossa respectivament, la presència internacional del Girona era un solar. Javier Subirats (78-79), cedit pel València, va obrir la porta de la sub21 que, a part de Julià, no es tornaria a obrir fins més de tres dècades després quan Pablo Íñiguez hi representaria el Girona el curs 2014-15. A partir, d’aquí i sobretot arran de l’ascens de l’equip a Primera, Pablo Maffeo, Aleix Garcia, Pedro Porro i Álex Baena, a part d’Arnau Martínez i Riquelme, també han tastat el penúltim escaló abans de l’absoluta espanyola. 

La nòmina estrangera és força més àmplia. En aquestes darreres temporades en què el Girona s’ha consolidat al futbol professional i ha tastat la màxima categoria, una dotzena de jugadors han estat internacionals des de Montilivi. Cristhian Stuani (Uruguai), Johan Mojica (Colòmbia) i Yassine Bounou (Marroc) fins i tot van disputar el Mundial de Rússia 2018 com a jugadors del Girona. La llista la completen Yoel Bárcenas (Panamà), Arijanet Muric (Kosovo), Jonas Ramalho (Angola), el Choco Lozano (Hondures), Michael Olunga (Kènia), Larry Kayode (Nigèria), Ranko Despotovic (Sèrbia) o Marc Bernaus (Andorra). Per la seva banda, Douglas Luiz va ser internacional sub20 i sub23 amb el Brasil i Kévin Soni, sub23, amb Camerun. 

Per la seva banda, Bernardo Espinosa es va quedar amb les ganes de debutar amb l’absoluta de Colòmbia el 2018, de la mateixa manera que Valery Fernández tampoc es va poder estrenar amb la sub21 espanyola al 2020. Tots dos van ser convocats però no van gaudir de minuts.