La consolidació de Gazzaniga

El Girona tornarà avui a la feina després de gaudir de tres dies de descans aprofitant l’aturada de la competició pels partits de seleccions. L’equip haurà tingut un parèntesi agradable després del punt sumat a Vallecas i de veure com la zona de descens es manté a ratlla (5 punts). La bona posició a la classificació dissimula la gran xacra del Girona aquesta temporada, que amb xx gols encaixats és un dels conjunts més golejats de la categoria. Només la gran capacitat ofensiva permet equilibrar el balanç i tenir els punts que té l’equip fins ara. Aquesta facilitat amb què els rivals castiguen el Girona és quelcom que ve de lluny. Només cal recordar que durant tot el curs tan sols s’ha mantingut un cop la porteria (contra el València, 1-0). Una de les solucions que va buscar Míchel per arranjar el problema va ser el canvi de porter a mitjan d’octubre. Així, quan després de la derrota al camp de l’Almeria (3-2)i amb el Girona immers en una perillosa ratxa de joc i resultats, el tècnic va decidir fer el relleu de Gazzaniga per Juan Carlos. «Volia canviar la dinàmica. Vaig parlar amb Juan Carlos per explicar-l’hi. Ha estat espectacular i ho ha entès perfectament», revela Míchel per justificar el canvi el dia que Gazzaniga es va estrenar contra l’Osasuna (1-1). El relleu a la porteria va servir per aturar el cop i frenar una dinàmica negativa que havia fet tastar el gust de la zona descens. Amb Gazzaniga sota pals, el Girona va puntuar al Bernabéu (1-1) i a partir d’aquí l’equip va refer-se per començar a escalar posicions. Fins ara, que gairebé cinc mesos després, l’argentí està consolidat de titular amb uns números de 1’43 gol rebuts per partit (23 en 16). La mitjana de Juan Carlos a la Lliga és de 1’8 per partit (18 en 10).

«Viatgem junts» no es cansa de repetir Míchel al vestidor. La seva idea de joc comença a la porteria on Gazzaniga ara i, abans Juan Carlos, tenen un paper destacat en la primera fase de creació. Això ha fet que tant l’un com l’altre s’hagin vist implicats en errades en l’intent de sortida de la pilota que tot sovint han acabat en gol. Juan Carlos va quedar assenyalat pel mal partit a Almeria i per regalar un gol al Metropolitano contra l’Atlètic. El porter castellà, a més a més, va pagar el reguitzell d’errades dels centrals que van fer que no hi hagués manera d’aturar la sagnia de gols en contra. Tot plegat va fer que Juan Carlos encaixés 18 gols en les deu primeres jornades. A partir d’aquí, Míchel va decidir sacsejar-ho tot per veure si canviava la dinàmica. Va donar l’alternativa a Gazzaniga sota pals i modificar el sistema per passar a jugar amb línia de quatre al darrere. Entre una cosa i altra, la dinàmica va canviar i l’equip va començar a escalar posicions. En els 16 partits que ha disputat, fins ara, Gazzaniga ha encaixat 23 dianes, la qual cosa diu que en rep una mitjana d’1’43 per matx.

Anant més al detall, l’argentí segurament ha aportat una dosi de tranquil·litat necessària per a l’equip i l’afició. Ara bé, amb els peus tampoc ha demostrat ser cap virtuós i també ha sortit a les fotos d’algun gol, com a Bilbao o Getafe. Això sí, ha fet aturades salvadores i també ha demostrat que és un especialista notable en els penals. Al camp del Vila-real n’hi va aturar un a Gerard Moreno i a Vallecas, un altre a Trejo, tot i que es va haver de repetir. Res fa pensar, doncs, que Gazzaniga s’hagi de moure de la titularitat.