«Míchel i Pep Guardiola tenen moltes coses en comú»

Nascut a Curitiba el 2002, coincidint amb l’últim Mundial del Brasil, està cridat a ser un dels millors. Per això, el City va fitxar-lo i va decidir cedir-lo al club de Montilivi per continuar amb la seva progressió.

Es va estrenar a Europa amb el Braga. Veu al Girona preparat?

Sí, sí. A Braga vaig estrenar-me a l’Europa League i va ser una experiència molt guapa. Estaria molt bé jugar a Europa amb el Girona.

Després de l’empat davant la Reial Societat (2-2), es pot dir clar que el Girona no renuncia a Europa. En parlen al vestuari? Són conscients de la magnitud que té el que estan aconseguint?

Sabem que venim de Segona, però tenim un grup molt bo amb jugadors de qualitat. Som conscients que podem arribar a lluitar per grans objectius. El primer era quedar-nos a Primera, però ara que el tenim i anem guanyant partits i sumant punts crec que podem anar més enllà.

Acabar amb 53 punts, per exemple?

Al principi, els 53 punts ens semblaven gairebé impossibles, però, a mesura que ens hem anat coneixent entre tots, hem vist que units podem lluitar per coses maques. Som forts com a grup. Podem guanyar contra rivals difícils o treure punts en camps complicats com el de la Reial. Al Vila-real podem guanyar-lo. Tenim l’oportunitat de fer que el somni sigui més gran i acabar el més amunt possible, qui sap si al setè o al sisè lloc de la taula.

Dissabte passat a Anoeta, va estrenar-se com a golejador. També porta dues assistències... Es troba en el seu millor moment?

Crec que estic en el meu millor moment de la temporada. Vaig tenir dues lesions, que van ser una mica complicades, però ara em sento molt bé, fort i amb bones sensacions. Vull jugar partits, guanyar-los i ajudar més al meu equip amb gols, assistències o el que faci falta.

A l’estiu va dir que tornava «a casa». De veritat ho sent així?

La ciutat sempre està amb mi i l’afició també m’estima molt. Jo també. Aquí em sento bé, soc a casa perquè hi tinc tot el que m’agrada i el club em dona suport.

La piulada de Teto tonight estava relacionada amb el seu retorn?

No! (riu) S’ha fet un meme, però hi ha un cantant a Brasil que es diu Teto i jo aquell dia anava a un concert seu. Era una broma amb els meus amics. Em va fer gràcia que la gent de Girona ho relacionés amb el meu retorn, perquè estava a prop. No hi havia connexió, tot i que em va agradar.

L’ha acompanyat tota la seva família?

Sí. La meva família continua aquí: els pares i els avis. Són aquí, a Girona i sempre m’ajuden amb el seu suport incondicional. Vaig passar per una fase una mica difícil arran de les lesions i sort en vaig tenir d’ells, que em donen forces per mirar endavant. Es preocupen perquè sigui feliç. Si no soc feliç, soc un altre jugador. M’ajuden a estar bé per treure el meu millor futbol.

Li agrada més viure a Girona o a Braga?

Són ciutats diferents. A Braga, parlàvem portuguès i, per tant, la meva família va fer més amics. Jo també, més enllà del futbol. Hi ha més brasilers. No obstant això, aquí tinc grans companys. Potser no som tan propers per l’idioma, però em porto bé amb tothom i ja em deixo anar amb el castellà. La vida a Girona és millor. Espanya està a un nivell per sobre de Portugal.

Ha notat gaire canvis a l’equip respecte a quan estaven a Segona?

Sí. Veig al club amb més nivell i més estructura. El Girona cada vegada està més amunt, pel que fa a consideració. Hi ha hagut canvis de jugadors, d’staff... Any rere any es millora i això és molt important per al futur. Qui sap si d’aquí un parell, tres o quatre d’anys el Girona es troba en un altre nivell i està sempre entre els grans d’Espanya. Sense que sorprengui que l’objectiu sigui lluitar per estar a Europa i acabar entre els deu primers classificats.

Suposo que vostè també haurà canviat. És més madur, potser...

Quan vaig arribar per primer cop a Girona era un nen. Mai havia estat a Europa, no estava acostumat als entrenaments, els companys eren nous... El procés d’adaptació va ser difícil, però ara soc més madur i tinc més experiència. Estic a full amb l’equip i hi vaig amb tot. Vull donar la meva millor versió per al club, l’afició i jo mateix. Crec que en aquest últim tram de temporada ho estic aconseguint.

Recorda gaire sovint aquells dies?

És clar. Al partit davant el Madrid vaig emocionar-me una mica perquè em van venir records a la memòria. El turmell trencat... Jo, la meva família i la meva nòvia hem fet molts esforços per moments com aquests. Per sort, ja està superat, el meu turmell està segur i disfruto. Estic centrat en els últims partits. Són els més importants: per la meva imatge, pel club, per l’equip... Podem atrapar els somnis que tenim.

La passió pel futbol li ve de petit. Continua anant amb la pilota a tot arreu?

No... (riu) He après a descansar més. Entrenem cada dia... Pensar les 24 hores en futbol és cansat. L’any passat, per exemple, vaig decidir no veure més partits a la televisió. Ara ho torno a fer. M’ajuda a estar actualitzat. Tot i que quan arribo a casa prefereixo estar amb la meva família i els meus gossos. També m’agrada jugar a la Play. Em serveix per evadir-me del meu món, on visc amb molta pressió.

Li ha sorprès res del seu debut a Primera?

No. Crec que em va servir estar a Braga. Vaig jugar contra el Porto i el Benfica... També contra el Mònaco i altres equips d’Europa. Ja estava acostumat a jugar contra grans equips. Ara bé, jugar contra el Barça i el Madrid em va fer molta il·lusió. Van ser partits especials perquè quan era petit sempre els mirava. Debutar a LaLiga era un dels objectius per a la meva carrera. Em sento realitzat.

Al principi teníem la sensació que l'Arnau i jo havíem de competir per un lloc a l'onze, però Míchel ha trobat la manera perquè juguem els dos

Al principi es deia que Arnau i vostè havien de competir per un lloc a l’onze, però Míchel ha trobat la fórmula per posar-los als dos. Com se sent en aquest dibuix, jugant una mica més avançat?

Em sento més ofensiu, tot i que sé que he d’ajudar defensivament també. Al principi hi havia la sensació que érem els únics laterals drets i havíem de competir per un lloc a l’onze. Ens hem portat molt bé sempre. Si ell i jo entrenem al màxim, estem a un nivell top i el míster sap que ens pot escollir als dos. Ha trobat la manera perquè juguem els dos. Crec que la banda dreta del Girona està molt bé, igual que el conjunt de tot l’equip.

Quan Arnau se’n va per dins, el cobreix. S’insisteix molt en l’aspecte defensiu?

És clar. Soc lateral també. Si l’Arnau és fora de posició, jo hi puc anar tranquil·lament. Sempre parlem a dins del camp per saber què fer. Si pressiono més amunt, ell ve pel darrere; si ell se’n va per dins, jo reculo de lateral... Tinc físic per fer tota la banda. Ens entenem bé. Hi ha feedback per estar sempre organitzats com a equip. És igual si surto o no de lateral, el més important és estar ben posicionats sempre.

Tenint en compte com juga el Girona, es podria comparar a Míchel amb Pep Guardiola? Els dos li han marcat quatre gols al Madrid...

Míchel és molt ofensiu i sempre aporta perquè creixem com a equip i com a jugadors. Pep també. Els veig als dos molt exigents per millorar-nos a tots cada dia. Tenen moltes coses en comú. Marcar quatre gols al Madrid és un cas a part. Són molt bons i estic encantat de ser un dels seus jugadors.

Ha explicat diverses vegades que es va decidir pel City per Pep. Encara sosté que és el millor del món?

Sí, i tant. És el millor del món perquè no s’atura mai. Sempre està maquinant, pensant com créixer. Li dona mil voltes, igual que Míchel. Per això els seus equips sempre estan bé i lluitant per títols. Sempre serà el millor perquè mai està conforme, vol més i més. Tots els professionals haurien de pensar així per ser els millors cada any.

Com han sigut les pretemporades amb ell? De somni?

Uf, sí. La primera va ser molt especial perquè mai havia entrenat amb jugadors tan grans i encara menys amb en Pep. Va ser extraordinari. Les altres ja van ser diferents. Crec que he anat madurant i soc millor jugador. Algun dia vull estar cent per cent a les seves ordres, entrenant cada dia i jugant. Per mi és un somni jugar al City. Crec que puc aconseguir-ho.

Serà més difícil quedar-se al City si guanya la Champions? On li agradaria jugar la temporada vinent?

Depèn de cada situació. A l’estiu es veurà. Crec que guanyar la Champions és quelcom que el club i Pep desitgen molt. No penso que sigui un fre. El club sempre té jugadors joves, és la seva mentalitat. A més a més, n’hi ha forces que estan canviant de cicle. Per això n’han de venir de joves amb qualitat i molt de treball. Tots junts, amb els més experimentats, sumem.

Girona i Vila-real, camins compartits al mig del camp

Manté el contacte amb el Coritiba (el seu primer club)?

És el club del meu cor. No soc de cap club, però al Coritiba li tinc una estima especial perquè vaig jugar-hi gairebé deu anys des de petit. No hi tinc contacte perquè la directiva canvia sovint, cada tres anys, però sí amb l’afició. Sempre que puc, vaig als partits quan soc a Brasil. Enguany hi faré una petita pretemporada en el final de les meves vacances. Vull arribar millor als entrenaments. Descansaré deu dies i em tornaré a posar a treballar. No vull perdre gaire el ritme.

Estar cridat a ser un dels millors de la seva generació és una càrrega?

Sé que tinc un potencial enorme. Puc arribar a un nivell molt alt, però depèn de mi. És veritat que tinc una mica de pressió perquè m’acompanya tota la meva família i depenen de mi.

La vida els deuria canviar de forma radical quan va rebre la trucada el City...

Va ser molt especial, després del Mundial sub-17. Era un somni rere l’altre. Tot va canviar. Mai abans hauríem imaginat arribar a aquest nivell.

Deuen compartir moltes coses amb Reinier.

Sí. Hem estat junts a la selecció des dels 15 anys. Estaria molt bé retrobar-nos a la selecció, sobretot ara que som companys d’equip. Vull tornar a la selecció i ell també. Sempre parlem de les convocatòries de l’absoluta. Som la nova generació.

S’imagina a l’absoluta? És del 2002, qui sap si el destí...

Vaig néixer pel Mundial del 2002. El major somni d’un brasiler és ser a la selecció absoluta. Sé que puc. Tinc potencial i només depèn de mi, d’estar a full cada dia per créixer any rere any. Arribar a l’absoluta és el meu gran somni. Com més aviat l’atrapi millor perquè així podré gaudir molts més anys.

Subscriu-te per seguir llegint