L'emotiu comiat de Ramon Terrats

Els comiats mai són fàcils. «Hola, gironins i gironines, abans de marxar m'agradaria poder acomiadar-me de tots vosaltres, i per això faig aquest vídeo», deia Ramon Terrats, oficialment nou jugador del Vila-real, després que els dos clubs fessin oficial l'opció de compra executada pel conjunt groguet, que deixarà 2,5 milions a Montilivi, sent el migcampista català la quarta venda més elevada de la història del Girona. «Marxo amb la tranquil·litat d'haver-ho donat tot i sempre amb la màxima il·lusió. D'aquí m'emporto moltes coses: des d'amics, companys, i sobretot l'afició. Sempre m'he sentit molt recolzat per tots vosaltres», confessava, mentre acariciava una pilota, la seva gran companya de viatge.

De Saragossa a Primera

Terrats, fitxat pel filial procedent del Sant Andreu el 2020, va fer el salt força de pressa sota les ordres de Francisco Rodríguez, que el va fer debutar -ajudat per les baixes- al primer equip en un partit a La Romareda, el 4 de novembre d'aquell any, contra el Saragossa (2-2). A partir d'allà, tot es va precipitar, i Terrats va ser un dels herois del segon ascens de la història del Girona a Primera, categoria en la qual continuarà després de marxar cedit l'hivern passat al Vila-real B, però tingués presència al primer equip de Quique Setién. Ningú del Girona no hi comptava.

Però Terrats s'ha guanyat a pols ser on és i abandona Montilivi amb 56 partits a les seves espatlles. Al primer equip del Vila-real, en menys de mig any, ja n'ha disputat 18. Fins i tot ha marcat i s'ha estrenat a la Conference League. El català ha signat fins al 2026.

«Vull donar les gràcies a tots els staffs amb els quals he pogut coincidir, a totes les persones que s'han creuat amb mi i a tots els treballadors. Espero que, des del primer dia, hagin sabut com sóc jo: els he tractat a tots amb el màxim respecte possible i amb humilitat, com la meva família m'ha ensenyat».

El Girona i Terrats, però, continuaran units de per vida. «Sóc un gironí més i per sempre. Desitjo que, algun dia, ens puguem retrobar. Us estimo molt a tots, m'he sentit com a casa. Orgull gironí sempre», finalitzava.