L'adéu de Romeu és tan imminent i com inevitable

Fa dies, i unes quantes setmanes que el Barça ronda Oriol Romeu. Xavi Hernández l’ha seduït prometent-li molts minuts sent el timó de l’equip. L’economia de trinxera en què viu el conjunt blaugrana l’ha obligat canviar el punt de mira a l’hora de cercar reforços i, després de veure la impossibilitat de fitxar Kimmich, Brozovic o Zubimendi, l’escollit és el migcampista del Girona. Amb 31 anys, al d’Ulldecona li torna a passar un tren que li semblava perdut quan no el va poder agafar al 2009 i que, ara, agafarà. Un any de matrícula d’honor al Girona en el seu retorn a la Lliga després de tancar l’etapa a Anglaterra l’han situat, sense voler-ho ni esperar-s’ho, a l’aparador. A més a més, amb una clàusula de rescissió que amb prou feines supera els quatre milions d’euros, Romeu s’ha convertit en una ganga. Es queixava Pere Guardiola dimecres de la poca comunicació amb els dirigents barcelonins a l’hora de parlar del possible traspàs del d’Ulldecona i demanava, debades, que si el Barça els volia fer un favor, no els fitxés Romeu. La sortida de Romeu de Montilivi és inevitable. El futbolista vol anar-se’n al Barça i, partint d’aquesta premissa, poca cosa hi ha a fer. Les converses entre Girona i Barça, ara sí, ja estan en dansa i l’acord no hauria de trigar. En aquest sentit, a banda dels quatre-cinc milions de la clàusula, els clubs negocien, paral·lelament, la cessió de jugadors que interessen a Montilivi i que, si hi arriben, ajudaran a vestir l’operació final. 

Aquest cap de setmana s’hauria de desencallar la venda de Romeu al Barça. El d’Ulldecona s’ha entrenat tota la setmana amb el Girona a les ordres d’un Míchel que, molt probablement, ja no el tindrà demà passat en la concentració que farà l’equip a la Vall d’en Bas. En aquest sentit, el Barça té coll avall l’acord amb el jugador i veu ben a prop també l’entesa amb el Girona. Xavi vol Romeu a la gira que farà l’equip blaugrana als Estats Units i que començarà dimecres. És per això que abans de dimecres, tot hauria d’estar resolt. Qui no anirà a la gira és Pablo Torre. El mitjapunta càntabre és un dels jugadors que interessen al Girona i per qui fa dies que es negocia. Torre, de 20 anys, amb prou feines va entrar als plans de Xavi el curs passat i, ara, club i jugador veuen en el Girona una bona sortida per agafar minuts. El perfil de jugador fi, de toc, que es mou entre línies, és el que li encanta a Míchel, que veuria amb molt bons ulls la seva incorporació. 

Torre podria no ser l’únic jugador que fes el camí contrari de Romeu. Sense el d’Ulldecona, el Girona necessitarà un recanvi al pivot i un dels candidats és Nico González. El migcampista gallec va actuar com a cedit el curs passat al València sense despuntar gaire i ara semblaria que tampoc entra als plans de Xavi. Tot i l’interès del Girona, el cartell del jugador i, sobretot, les ganes del seu agent, Jorge Mendes, de moure’l compliquen que pugui arribar a Montilivi. L’extrem Estanis Pedrola també és a l’agenda de Quique Cárcel, que també s‘havia interessat, i molt, per Aleix Garrido abans que el ripollès renovés amb els blaugranes. No s’ha de descartar tampoc que puguin aparèixer altres noms. 

D’aquesta manera, el Girona es quedarà, irremeiablement, sense el seu jugador franquícia i un home que va tornar a la Lliga seduït pel projecte blanc-i-vermell. L’oportunitat d’estar i, sobretot, de tenir minuts al Barça pesa massa i l’ebrenc tancarà la seva etapa a Montilivi amb un balanç de 33 partits i dos gols, i la sensació de ser un jugador diferencial. Per tant, se li gira feina a Quique Cárcel, que té la missió de trobar un recanvi de garanties que satisfaci Míchel i pugui dur el timó del Girona. I és que ni Aleix Garcia, ni Yangel Herrera, fitxat ahir en propietat fins al 2027, ni cap altre dels homes que té el Girona al mig del camp té el perfil de Romeu. Capaç de destruir i construir alhora, el solar que deixarà el d’Ulldecona serà dels grossos. El pivot argentí del Manchester City, Máximo Perrone, de 20 anys, és un dels que tots els números per aterrar a Montilivi.

Subscriu-te per seguir llegint