Els actius que eleven el valor del Girona

Només havien passat unes hores de la desfeta a Pamplona, on el Girona es va acomiadar a principis de juny de les possibilitats de classificar-se per a la Conference League, quan Pere Guardiola es va reunir amb els mitjans de comunicació per fer balanç d'una temporada fantàstica. I entre els elogis per un rendiment que va superar qualsevol expectativa i la beneïda decepció de no haver acabat de fer el pas endavant suficient per, en comptes de fer-la grossa, fer-la immensa, el President del Consell d'Administració i un dels propietaris del club blanc-i-vermell va deixar anar un missatge que ni molt menys era improvisat. «Hem de reduir les cessions i que la majoria dels futbolistes siguin de propietat». De les paraules, que molts cops se les emporta el vent, s'ha passat als fets.

Primer va ser el porter argentí Paulo Gazzaniga, després va ser Yangel Herrera i finalment Iván Martín. Tres dels futbolistes que el curs passat van actuar sota les ordres de Míchel en diferents préstecs procedents del Fulham, el Manchester City i el Vila-real, respectivament, són avui dia propietat del Girona, que d'aquesta manera reforça el valor de la seva plantilla. Perquè no és el mateix tenir actius que disposar d'actius, si es vol continuar alçant com a entitat. Perquè no es pot oblidar que el Girona es mostra clarament disposat a definir-se com un club venedor. Però per vendre, abans has de tenir productes que siguin teus, perquè ningú no pot treure beneficis econòmics directes dels actius dels altres. Ho explicava bé Guardiola aquell dia. «L'actiu més gran del qual disposem són els jugadors. I ara hem fet un gran any, però una venda crucial no es fa només amb això. La gent ha de demostrar, un, dos i tres anys que és fiable i no flor d'un dia. Ens convindria tenir menys cessions, sí», reflexionava.

Biel Farrés, renovat i cap a Sabadell

Revalorització econòmica

Amb aquestes tres operacions, el Girona ha aconseguit que el seu valor de club sigui d'onze milions més que abans, segons dades del portal especialitzat Transfermarkt: Gazzaniga té un valor de tres milions d'euros; Yangel Herrera, de cinc; i Iván Martín, de tres. Els tres casos, però, no són els únics que han arribat a Montilivi en propietat. Daley Blind, que també té un valor de tres milions d'euros, va aterrar de franc.

Els altres reforços del Girona sí que han arribat com a cedits. El Manchester City ha deixat una temporada a Yan Couto, mentre que el Troyes a Savio i el Barça a Pablo Torre. Perquè les cessions continuaran sent obligatòries a Girona, més enllà que el club vagi creixent, de mica en mica, fent-se amb futbolistes en propietat. «El que hem de procurar és no tenir deu futbolistes cedits: si en tenim dos de molt bons que ens donen un rendiment magnífic, a nosaltres ens va de perles, perquè en condicions normals no podríem tenir-los», assegurava Guardiola, posant en valor les operacions tancades l'estiu passat amb Rodrigo Riquelme i Taty Castellanos, dos noms que van ser claus en el benestar esportiu d'un curs que serà recordat.

Qui arribarà més?

Míchel ja ha deixat clar que la direcció esportiva liderada per Quique Cárcel té l'obligació de trobar el recanvi idoni d'Oriol Romeu al mig del camp i de Castellanos a la davantera. Aquestes són les dues posicions en què el Girona centrarà tots els seus esforços d'aquest mercat de fitxatges, tenint en compte que encara s'esperen una mitja dotzena d'incorporacions, aproximadament.

D'aquestes, és bastant probable que alguna sigui mitjançant cessió. Però també hi haurà fitxatges en propietat, el camí a seguir si el Girona es vol fer fort.

Subscriu-te per seguir llegint