Cárcel: "Stuani s'ha guanyat decidir el seu futur"

Com és habitual cada final de mercat i després d’un inici de temporada de l’equip enlluernador, Quique Cárcel va passar revista ahir al migdia. Tocava parlar de la seva ampliació de contracte fins al 2027, de present, de futur i també, sobretot, de diversos aspectes interessants que ha deixat el mercat d’estiu. Stuani, Romeu, Míchel, Bueno, la ciutat esportiva...Cárcel va tocar tots els temes, amb més o menys profunditat, i va posar una mica de llum a tot plegat. D’una banda, va quedar clar que Stuani és una institució al club i que continua sent «importantíssim» en el dia a dia del vestidor, però també que s’ha guanyat amb els seus mèrits decidir què vol fer amb el seu futur. Amb una clàusula de rescissió simbòlica, un euro, Cárcel va assegurar que «té tot el dret» i que entendria que provés «altres experiències i nous contractes» perquè té una edat i ha d’aprofitar al màxim la seva carrera esportiva.  

Un altre nom propi de l’estiu a Montilivi ha estat el d’Oriol Romeu. El d’Ulldecona va fitxar pel Barça a canvi de la clàusula de rescissió (3’4 milions) que van acordar posar-se el Girona i el jugador l’estiu passat. La xifra de la clàusula, baixa per un jugador del seu estatus, va ser una petició de Romeu en el moment de fitxar. Cárcel va voler explicar-ho. «Que Romeu vingués al Girona era d’una il·lògica aclaparadora. Guanyava molts diners i no podíem pagar-lo ni somiant. Al final va poder venir cobrant molt menys amb l’única condició que si feia un bon any, pogués anar a un gran equip si hi havia la possibilitat». I així va ser. Cárcel reconeixia que ell «mai» s’hauria imaginat que passés, però a mesura que anava passant la temporada, cada cop ho veure més clar. «El vam poder gaudir i ara hem d’estar contents perquè hem ingressat per ell, per Terrats, per Bueno i un percentatge per Dubasin», deia. Sobre les vendes, a les quals va repetir que són la mare dels ous en els pressupostos dels clubs modestos, Cárcel va revelar que no n’havia arribat cap aquest estiu que s’acostés al «valor real» dels jugadors. Això sí, va deixar ben clar la seva estratègia. «La nostra idea és vendre. Si s’hi haguessin acostat, ho hauríem fet, com en el cas de Santi Bueno, que és una gran venda». En aquest sentit, Cárcel va detallar que el Girona té blindats i amb clàusules altes jugadors pels quals s’ha pagat traspàs com ara Tsygankov o Dovbyk. També va explicar que s’està treballant en la renovació de jugadors claus per al futur immediat del club. 

«Si al 2014 quan vaig arribar em diuen tot el que ha passat, no m’ho hauria cregut. Ni de bon tros. És molt complicat estar tants anys a un lloc i jo estic molt agraït a la propietat per la seva confiança». Cárcel recordava així el seu discurs barreja «d’humilitat i ambició» que ha predicat tot aquest temps. Ara, en la quarta temporada de l’equip a Primera continua igual. «Hem de tocar de peus a terra i ser molt humils. Això no vol dir no tenir ambició ni voler avançar com a club. Tinc molta ambició i anem pel camí correcte». En aquest sentit, Cárcel feia especial èmfasi en el creixement que està experimentant el club els darrers anys i sobretot d’ençà de l’ascens del 2022. «He tingut moments dolents i de moltes crítiques perquè no pujàvem o vam baixar. Sempre m’he sentit a l’ull de l’huracà», confessava per després revelar que «tot va canviar» amb l’arribada de Míchel a la banqueta. «Ell ha fet un pas endavant amb la idea que jo tenia i em sento amb moltes forces per continuar. Em sento valorat, protegit i ben considerat internament i, amb els bons resultats, afortunat». Sobre el tècnic madrileny, avisava que un dia o altre, pot volar. «Si continua a aquest nivell, tot pot passar i ens podem trobar en algun moment que no continuï». Tot i això, el barceloní subratllava el lligam que té Míchel amb el Girona. «Sap que pot fer gran el Girona i alhora també sap que el Girona el pot fer gran a ell. Pot ser un binomi interessant per aconseguir coses maques tots dos», deia mentre afegia que el considera «fonamental» per al creixement del club. «Si li donem les eines i el talent, pot fer grans coses». 

No es va voler posar nota sobre el resultat del mercat d’estiu. «Les notes a final de curs», però sí que es va atrevir a posar-se «un notable-excel·lent» de la temporada passada. Cárcel veu «una plantilla compensada amb dos jugadors de nivell per posició» aquesta temporada. Sí que va explicar que l’adéu de Romeu li va generar cert «estrès i dificultat» i que es va intentar fitxar dos jugadors contrastats del seu perfil sense èxit. Al final, va canviar l’estratègia i es va decantar per Jhon Solís. «Creem patrimoni. Segurament ara no és Romeu, però amb el temps anirem veient el creixement que tindrà». Cárcel aclaria també que amb Pablo Torre i Savinho el club s’assegurava dos jugadors de perfil semblant a Riquelmei que Dovbyk havia estat sempre l’objectiu «des del primer minut» per suplir Castellanos. El barceloní també considera que amb Èric Garcia, el club ha fet «un salt de qualitat». Per tot plegat, està satisfet per haver mantingut el gruix de la plantilla i per haver incorporat jugadors amb propietat (Gazzaniga, Iván Martín, Dovbyk, Herrera, Solís), «els dos requisits» que es va marcar a principi de juny.

La situació idíl·lica que viu el club i la renovació fins al 2027 ha fet que l’escenari per a Cárcel sigui el millor des que va arribar. En aquest sentit, un altre dels grans passos que ha de fer el club a curt termini és la construcció de la ciutat esportiva a Vilablareix. Tot i que les obres estava previst que comencessin aquest mes, el club encara està pendent d’uns permisos perquè les màquines puguin entrar als terrenys a treballar-hi. El màxim responsable esportiu ha explicat que la idea és que «a finals d’any» la part professional ja es desplaci de la Vinya a Vilablareix i que des del club es «treballa per anar-hi com més aviat millor».

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona