Festival del Girona a Granada (2-4)

Guanyar un partit a Primera mai és fàcil. Per molt que es fregui la perfecció durant molts minuts i hi hagi una sensació de superioritat tan insultant com la del Girona ahir a Granada. Els gironins van fer un recital de joc i efectivitat a los Cármenes per endur-se els tres punts en un partit que va estar a punt d'embrutir-se a la segona part quan els andalusos van qüestionar el 0-3 amb què s'havia arribat a la mitja part gràcies als gols dee Tsygankov, SAvinho -quin gran partit el seu-i David López. Couto, a dos minuts pel final, va acabar amb el neguit per certificar una victòria que manté el Girona en un núvol i converteix l'inici de curs no en bo, sinó en estratosfèric.

Veure les prestacions de l'equip després de l'aturada de seleccions generava algun dubte, sobretot per veure si l'equip seria capaç de mantenir l'excel·lència oferta durant les primeres quatre jornades de Lliga. El desgast dels partits internacionals va fer que Yangel Herrera comencés a la banqueta i Míchel es decantés per avançar David López i fer debutar Èric Garcia de titular. També va sortir d'entrada Dovbyk per primer cop, en el lloc de Stuani. La necessitat del Granada i tants dies sense competir del Girona feien que ningú les tingués totes ahir a Los Cármenes. Tocava fer un exercici de concentració màxima i vigilar sobretot els primers minuts per evitar que el partit es posés coll amunt de seguida. La posada en escena del Girona va ser correcta. Ràpidament, va aconseguir la pilota sense deixar que el Granada la flairés. Amb David López al mig del camp en atac i incrustat a l'eix, en defensa, els de Míchel combinaven amb comoditat arribant amb perill a l'àrea de Raúl Fernández. Un parell d'aproximacions del Granada, amb ensurt inclòs de Gazzaniga, van donar pas al recital gironí.

La pluja de gols començaria abans de la mitja hora quan Tsygankov va rebre de Savinho al vèrtex dret de l'àrea, va retallar i va clavar, amb una sang freda increïble, la pilota a l'escaire. Un gol de traca i mocador que obria l'aixeta. Savinho podia córrer i estava còmode amb espais rere l'esquena dels centrals. Així, després d'una recuperació d'Aleix Garcia, el brasiler va conduir la pilota fins a la frontal abans de clavar-la a l'altre escaire de Raúl Fernández. N'hi havia per fregar-se'n els ulls. Amb poc més de mitja hora, el Girona guanyava 0-2 amb tot mereixement. Tot i això, no en tenia prou. David López s'afegiria a la festa en culminar una acció d'estratègia iniciada per Aleix Garcia i continuada per Dovbyk.

La superioritat del Girona era insultant. Si bé, Uzuni havia perdonat l'1-2, la realitat és que els de Míchel aclaparaven els andalusos amb un exercici rodó de possessió i efectivitat. Fins i tot encara abans de la mitja part, Tsygankov en una jugada individual, va perdonar el quart que hauria deixat, si no ho estava ja, el partit dat i beneït. El Girona se n'anava als vestidors amb un 0-3 tant impensable com merescut que feia que alguns aficionats locals ja en tinguessin prou i se n'anessin a casa a dormir. El partit estava més que encara, però un gol del Granada podia ficar els andalusos al partit i Míchel ho volia evitar. A punt va estar de fer-ho en la primera acció de la represa en què Gazzaniga va salvar la rematada d'Uzuni, en fora de joc. El tècnic madrileny va sortir esperitat de la banqueta per renyar els seus homes. No s'hi valia abaixar la guàrdia. Als quatre minuts, el Granada altre cop posaria la por al cos al Girona en una acció en què el fora de joc tornaria a invalidar una acció de perill local que acabaria al travesser.

No havia entrat bé el Girona a la segona part, que veia com el partit es convertia en un intercanvi de cops que no li interessava. El Granada ho tenia tot perdut i havia sortit amb una intensitat suïcida a buscar el gol. Això també deixava espais perquè els gironins arribessin amb perill i Dovbyk en un contracop va estar a punt de fer el quart després d'una centrada de Couto. No hi havia treva i el Girona es tornaria a salvar gràcies a una intervenció de Gazzaniga a Uzuni.

Feia falta recuperar la pausa i el control d'un partit que s'estava esbojarrant i això, no li convenia al Girona. S'estava jugant amb foc i el Granada trobaria el premi a la insistència en un córner pentinat per Miquel que Uzuni enviaria al fons de la xarxa per obrir un xic el partit. Míchel miraria d'aturar la reacció local fent entrar al camp Portu, primer, i després Stuani i Yangel Herrera. La possessió de la pilota s'equilibraria i tornarien les ocasions a l'àrea del Granada. Així, Stuani perdonaria dues ocasions consecutives en què Raúl Fernández li guanyaria la partida incomprensiblement.

A punt va estar el Girona de pagar les ocasions perdonades per Stuani, perquè el Granada llançat a l'atac va trobar el segon gol en un cop de cap de Boyé. El patiment no duraria gaire perquè la connexió brasilera Savinho-Couto acabaria amb gol del lateral amb l'esquerra. La celebració ho deia tot. Ara sí, la victòria no s'escapava.

Recupera el minut a minut:

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint