Girona-Madrid: Estabornits (0-3)

«Avui ens ho passarem bé» es deien alguns aficionats després que Yangel Herrera i Tsygankov estiguessin a punt de situar el 2-0 al marcador abans dels primers cinc minuts. Montilivi es fregava les mans pensant que el Reial Madrid també passaria per la pedra i el Girona recuperaria el primer lloc a la classificació de Primera Divisió. Els de Míchel ho van intentar, no es pot pas dir que no i, segurament, tot hauria canviat molt si hagués entrat alguna d’aquestes dues ocasions inicials. Amb el Girona encara ventant-se cops de cap a la paret, el Madrid va fer de Madrid i en tres minuts va aigualir la festa a l’estadi. Joselu, en una genialitat de Bellingham, i Tchouaméni, a la sortida d’un córner van deixar estabornits a la lona un Girona que ja no es va refer (m.17 i m.21). I això que ho va intentar a la segona part, altre cop sense l’efectivitat d’altres dies, en dues bones arribades d’Herrera. No hi va pas haver maneres. Ahir tocava perdre. Bellingham es va encarregar de deixar-ho clar amb el 0-3. Un dia o altre havia de passar. Va ser ahir, en un partit que havia de ser una festa amb rècord inclòs d’assistència (14.184 espectadors) i que va acabar embrutit per l’entrada criminal de Nacho a Portu al temps afegit. El central blanc va enviar Portu a l’hospital en una acció que va desencadenar un ball de bastons. Al final, tot i la derrota, Montilivi va acabar ovacionant els seus homes. Dinou punts de vint-i-quatre i ser tercers a la classificació després de vuit jornades, bé s’ho valen. 

Que el Girona perdi 0-3 contra el Madrid pot ser fins a un cert punt lògic. El que passa és que l’equip tenia acostumada massa bé l’afició a còpia de recitals i festivals i això havia generat certa confusió. Ni el Girona era favorit ahir ni aquesta és la Lliga del Girona. Els dinou punts són un botí fabulós que cal valorar i posar en context. I això no vol dir que, amb trenta jornades per davant i la salvació ben encaminada, l’equip no pugui somiar amb fites una mica -el títol de Lliga no- més altes. 

El partit era un regal. Un luxe per a tants i tants aficionats, veterans i joves, del Girona que mai de la vida haurien imaginat veure el seu equip lluitant pel primer lloc amb el Madrid a Montilivi. Un partit històric, per gaudir-lo d’allò més i sense la pressió de necessitar els punts. L’ambient, amb el Montilivi de les millors ocasions, acompanyava per ajudar els de Míchel a allargar l’enlluernadora ratxa de sis victòries consecutives amb què arribava al partit. Hi havia ganes de partit, ganes de guanyar i ganes de cruspir-se el Madrid. A fe que els gironins van sortir amb aquesta idea i a punt van estar de fer saltar la banca abans dels cinc minuts no un, sinó dues vegades. Un cop de cap alt per poc i un altre de Tsygankov al pal en dos minuts. El Girona havia entrat al partit com un tro i tenia contra les cordes el Madrid. Semblava que el guió de partit seguia el de les darreres jornades. 

Tothom se les prometia felices. Tanmateix, el rival d’ahir era el Madrid i el Madrid, sempre és el Madrid. Tant és així que del possible 2-0 es va passar el 0-2. En quatre minuts, els blancs van deixar glaçat l’estadi. Primer amb Joselu rematant una assistència màgica de Bellingham amb l’exterior i, després, amb un gol de cap de Tchouaméni a la sortida d’un córner aprofitant una badada de Blind en el marcatge. El 0-2 va deixar groggy el Girona massa minuts i quan s’hi va tornar a posar, ja a la represa, va tornar a xocar amb la mateixa pedra. Yangel Herrera va tenir dues rematades clares de cap que haurien posat el Girona al partit. La primera va anar fora per ben poc i la segona la va aturar Kepa amb una bona intervenció. A l’altra porteria, Gazzaniga no va poder fer res per evitar que Bellingham resolgués un embolic i deixés dat i beneït el partit. 

Ja no hi havia res a fer i mentre alguns aficionats abandonaven l’estadi a Nacho se li va parar el cap i gairebé desmunta Portu amb una entrada salvatge. El VAR va haver d’avisar Pulido Santana que, com és habitual, no s’havia adonat de la gravetat de l’entrada. Un comentari del defensa blanc a Portu mentre enfilava el camí dels vestidors van encendre un ball de bastons liderat per Stuani. Al final, la sang no va arribar al riu i hi va haver temps perquè Montilivi ovacionés el Girona tot i el 0-3 al marcador.

FITXA

Girona: Gazzaniga, Couto, Miguel Gutiérrez, Èric Garcia, Blind, David López (m.60, Portu), Aleix Garcia, Yangel Herrera (m.86, Solís), Dovbyk (m.60, Stuani), Tsygankov (m.46, Stuani) i Savinho (m.80, Pablo Torre).

Madrid: Kepa, Carvajal, Camavinga, Rüdiger, Nacho, Tchouaméni, Kroos, Valverde (m.86, Lucas Vázquez), Joselu (m.86, Brahim), Bellingham (m.73, Ceballos) i Vinicius (m.67, Rodrygo). 

Gols: 0-1, m.17, Joselu; 0-2, m.20, Tchouaméni; 0-3, m.70, Bellingham.

Àrbitre: Pulido Santana (Comitè de las Palmas). Ha amonestat Èric Garcia (Girona) i Kepa (Madrid). Ha expulsat Nacho del Madrid (m.90) amb vermella directa.

Incidències: 14.184 espectadors a Montilivi.

RECUPERA EL MINUT A MINUT