Stuani: "Vull retirar-me al Girona"

Quan Cristhian Stuani parla, sempre es fa escoltar. Ho sol fer poc, això sí. Alguna declaració llampec després dels partits o bé, en un bany i massatge emès pels mitjans del club on mai es mulla. Ahir tenia ganes de parlar i d’aclarir la situació que es va generar al final del mercat d’estiu quan, en una entrevista en una emissora de ràdio de l’Uruguai, va obrir la porta a acceptar una oferta de l’Aràbia Saudita i deixar Montilivi. No només ho va fer, sinó que també va confessar els dos reptes que li queden per complir al Girona. L’un és classificar-se per Europa i l’altre, retirar-se a Montilivi. Dues metes que, si les assoleix, suposarien la cirereta del pastís a la trajectòria d’Stuani a Girona. El missatge és clar. «Sóc on vull ser i sóc aquí perquè vull i perquè el club també vol. Estimo al Girona i continuo deixant-m’ho tot al camp com he fet sempre». Pel que fa a les paraules a la ràdio uruguaiana, el davanter va precisar-ne l’origen. «Si vaig dir allò és perquè hi ha algunes situacions que el club ja sap i que ja resoldrem». 

Fet aquest incís i sense voler entrar més a fons en quines eren aquestes «situacions» -o «un parell de coses», segons Pere Guardiola, l’uruguaià va continuar amb la declaració d’amor al Girona i es va atrevir a dir, per primera vegada, que es veu retirant-se al club. «Tinc la decisió força presa. Seria un somni retirar-me al Girona. No hi hauria res més bonic que fer-ho aquí, on he fet tanta història i m’he sentit tan estimat. No sé quan serà, perquè encara em veig bé, amb forces i competint a bon nivell», deia. Stuani, que té contracte fins al 2026, diu que dependrà «del club». «Estic agraït al mil per mil al Girona. L’any del descens vaig decidir quedar-me i van fer un esforç que no ho oblidaré mai. Sempre he intentat tornar aquella confiança al terreny de joc i fora». 

Aclarit el tema de l’oferta a Aràbia i també conegudes les seves intencions a curt termini, Stuani també va analitzar el moment actual del Girona. Gaudeix com mai veient com carbura l’equip. Tant des de dins, quan pot, com des de la banqueta, en el nou rol que li toca enguany i que, tot i que li ha costat ja ha interioritzat. «He acceptat el rol de no exigir sempre ser titular. He passat de ser important a viure algunes situacions diferents i cal assumir-ho. No és fàcil i ho he fet», deia Stuani, que afegia que ho continuarà fent fins que no es vegi amb forces. «Em trobo amb ganes, força i fam per continuar jugant», diu. I més aquesta temporada, amb l’equip segon plantant cara als grans de la Lliga. Amb més de mitja permanència al sarró, el charrúa no perd de vista que cal «tocar de peus a terra» tot i que és conscient que pot costar en alguns estaments, no pas al vestidor. «El míster no es cansa de repetir-ho i al vestidor també ho tenim clar. L’objectiu és la permanència però un cop assolida, la gent és més que ambiciosa i l’objectiu és lluitar fins on puguem. Es pot somiar, és clar», deia. En aquest sentit, anava més enllà i confessava un altre dels seus somnis: jugar a Europa amb el Girona. «Seria increïble per mi, pel club, per l’entorn i per tothom. Personalment és un somni i un objectiu que tinc enfilat entre cella i cella. La salvació ja l’hem aconseguida altres anys i arribar a Europa seria espectacular. Només penso a aconseguir-ho. No sabem què passarà però que quedi clar que sortirem a guanyar cada partit perquè volem assolir coses molt importants».

El primer pas per acostar-se al repte d’Stuani és diumenge contra l’Almeria a Montilivi. Amb Dovbyk acabat d’arribar del doble compromís amb la selecció ucraïnesa i que fins avui no s’entrenarà amb el grup, les possibilitats de l’uruguaià de ser titular es multipliquen. «Els que ens hem quedat hem entrenat molt bé i estem ben endollats. Els que han anat amb les seleccions esperem que tornin al cent per cent. Han tingut participació i això, personalment, fa créixer molt l’autoestima», explicava. En aquest sentit, l’Almeria és la segona víctima preferida d’Stuani, després del Rayo. L’uruguaià ha fet vuit gols als andalusos durant la seva trajectòria a la Lliga. Al Rayo, dotze.