El Girona més golejador dels darrers trenta-cinc anys

Diu una vegada i una altra Míchelque vol fer encara més història amb el Girona. Parla en primera persona però ho allarga a Stuani, a Juanpe, a Savinho, a Quique Cárcel i a qualsevol altre treballador del club. Amb un ascens, una salvació i un inici de temporada fulgurant no n’hi ha prou per al tècnic madrileny que sempre en vol més i mai es cansa de trobar nous reptes. Ser líder de Primera, guanyar en un camp on mai ho havia aconseguit el Girona com Cadis, encadenar més de tres victòries consecutives a Primera, superar el millor inici de punts al futbol professional...Són molts els petits objectius que va tatxant el Girona mentre camina amb pas ferm cap al primordial de la temporada, que és mantenir-se per consolidar una mica més el club a Primera. A l’últim lloc d’aquesta llista també hi és Europa, per descomptat. Abans però, n’hi ha d’altres, com ara guanyar dos partits consecutius a Montilivi (divendres pot ser el dia) o mantenir-se com l’equip més golejador de la categoria. Aquest últim, gràcies als cinc gols clavats a l’Almeria, el Girona l’assoleix. I és que amb 24 dianes, el conjunt de Míchel és l’equip més realitzador de Primera per davant de l’Atlètic de Madrid (23), del Barça (22) i del Madrid (21). 

Una màquina de fer futbol (5-2)

L’equip ha entrat en una nova dimensió i, de moment, en aquestes deu jornades disputades lluita frec-a-frec amb els grans de la Lliga pels primers llocs de la classificació. Ho fa a còpia d’un futbol total que meravella tothom i que fa que s’hagi d’anar amb pitet a Montilivi. Diumenge contra l’Almeria van ser cinc gols, els mateixos que en la penúltima jornada a l’estadi contra el Mallorca (5-3) i dos més dels que li van caure al Getafe (3-0). Contra el Las Palmas, va anar més just (1-0). A fora, l’equip també brilla i goleja i ha guanyat a Sevilla (1-2), Granada (2-4), Vila-real (1-2) i Cadis (0-1), a més a més d’empatar a Sant Sebastià (1-1). Els vint-i-quatre gols que ha fet en aquestes deu primeres jornades el Girona no només fan que sigui el màxim golejador de Primera sinó que també són el millor registre del conjunt blanc-i-vermell dels darrers trenta-cinc anys. I és que des de la temporada 1988-89 que no hi havia un Girona tan golejador en els primers deu partits de Lliga. Aleshores, aquell Girona que dirigia Xavi Agustí i on despuntava un jove davanter de dinou anys de nom Delfí i de cognom Geli, va aconseguir fer-ne vint-i-nou. L’actual president era la gran sensació de l’equip amb dotze dels vint-i-nou gols, cinc dels quals en un mateix partit contra el Vilafranca (7-3). La resta se’ls van repartir Cristo (6), Lozano (5), Saló (3), Fabregó (2) i Sielva. El pastís enguany està molt més repartit al Girona, on onze jugadors diferents ja han vist porteria. Això sí, amb els dos gols que va fer contra l’Almeria, Dovbyk ja en duu cinc i desempata amb Yangel Herrera per situar-se pitxitxi de l’equip en solitari. El veneçolà, Stuani i Savinho són els segons al rànquing amb tres dianes cadascun.  

Durant aquests trenta-cinc anys, hi ha hagut de tot a Montilivi. Des d’èpoques amb súpers equips i jugadors de luxe, com anys mediocres o de foscor màxima amb l’equip a Primera Catalana (1997-99). En l’etapa moderna a l’elit del futbol, l’equip més golejador abans del de Míchel va ser el de Rubi. Aquell Girona del curs 2012-13 també era una màquina de devorar rivals, sobretot a Montilivi, i va aconseguir fer vint-i-un gols en les primeres deu jornades. Guadalajara (1-5), Las Palmas (5-0) i Recreativo de Huelva (5-2) van rebre manetes dels Luso, Jandro, Benja, Acuña i companyia. Els Girones de Pablo Machín, tot i signar temporades excel·lents, mai van sobresortir per ser equips grans golejadors. L’any de l’ascens amb el sorià (16-17), l’equip va fer tretze gols en els primers deu partits. L’equip que sí que s’acosta més als números actuals és el que van dissenyar Jordi Roche i Narcís Julià amb Javi García, Jordi Melero, Jordi Matamala, Ricky Farga, Jordi Vinuesa o Arnau Sala, entre altres, i que va marcar vint-i-tres gols. 

També es van arribar als vint gols la temporada 2005-06, en què l’equip es va quedar sense ascens a Segona B amb Felipe Sanchón, Planagumà, Dorca i companyia.