Una màquina de fer futbol (5-2)

I que passi el següent. La felicitat continua instal·lada a Montilivi, on el Girona s’ha abonat als festivals i ahir no va fallar a la cita. Va costar un xic més del compte, sí. No pas gaire, perquè tot i la dificultat d’haver de capgirar el 0-2 en contra amb què es va avançar l’Almeria gràcies a dues dianes de Baptistao (m.2 i m.24), l’equip va acabar atropellant i convertint els andalusos en una joguina per golejar-los 5-2. Fins i tot, els més recargolats, podrien pensar que el Girona va donar peixet expressament a l’Almeria per llavors recrear-s’hi i acabar-lo trinxant a la segona part. El Girona de Míchel s’ha convertit en una màquina de fer futbol que devora tots els rivals -tret del Madrid- que se li posen a davant. Amb el seu art sobre el terreny de joc, els de Míchel han convertit en normal el que no ho és tant. Perquè si ja és difícil guanyar un partit a Primera, encara costa més fer-ho remuntant un 0-2 en contra i acabar golejant per 5-3. La victòria d’ahir, de retruc, situa l’equip colíder empatat amb el Madrid i obre de la millor manera la setmana de Festa Major. Deia Aleix Garcia al final del partit que ja va sent hora de ser «realistes» i començar a parlar que el Girona aspira a Europa i no pas només a la permanència. Potser ja comença a ser hora.

Si algú tenia dubtes de com respondria l’equip després dels partits internacionals, un gol en fred de Baptistao al cap de dos minuts de començar els van multiplicar. Malgrat que tothom es podia pensar que hi hauria algun canvi a l’onze per donar descans als internacionals, Míchel no n’ha fet cap i ha mantingut l’equip tipus. Gens bé va entrar l’equip al duel i en la primera arribada visitant, Gazzaniga no va estar fi. Tot i el 0-1, el Girona de seguida va començar a carburar i a generar ocasions. El VAR va invalidar un gol a Iván Martín i Yangel Herrera i David López van tenir l’oportunitat d’empatar en dues accions a pilota aturada. Qui sí que va marcar, tanmateix, va ser l’Almeria en un refús de Gazzaniga després d’una pèrdua evitable d’Herrera davant Embarba que va aprofitar altre cop Baptistao per fer el segon.

El 0-2 donava la raó als més pessimistes que tenien por que el partit contra el cuer no es convertís en una trampa i els gironins s’hi enganxessin. Malgrat els dos gols encaixats, el Girona no va canviar el pla. Amb paciència, va continuar generant perill a través de la combinació i de trobar superioritats per anar fent recular el rival i demostrar que el 0-2 era un accident. De fet, veient el joc de l’equip durant la primera mitja hora, el 95% dels presents a Montilivi tenia clar que el Girona no perdria el partit. És el que té aquest equip, que juga de memòria, flueix i gaudeix sobre la gespa. La màquina carburava. De malson, res. En sis minuts màgics (del m.36 al m.43), el Girona es va encarregar de deixar clar que perquè era el segon classificat i com si fos un tifó, no només va igualar els dos gols visitants, sinó que va remuntar el partit abans de la mitja part. Aleix Garcia agafaria la paraula per deixar sol Iván Martín davant de Fernando. El basc, sense posar-se gens nerviós, va batre el porter visitant amb una rosca col·locada lluny de l’abast del porter visitant.

Dovbyk rugeix

Oh i tant que hi havia partit. Molt. Dos minuts després, Blind i Dovbyk van posar-se a fer balls de saló a la frontal amb la pilota i la jugada va acabar amb el 2-2 de l’ucraïnès. Dovbyk, que venia de marcar amb la seva selecció, va culminar la remuntada exprés abans del descans en una acció de davanter centre de molts quirats. Dins l’àrea i, després de fer dos retalls davant Montes, va clavar la pilota al fons de la xarxa d’un Fernando, que ahir jugava el seu primer partit aquest curs i que veia, incrèdul, com el malson s’havia traslladat a la seva porteria.

Una represa plàcida

L’inici de la represa va estar marcat per unes declaracions de David López en què va acusar l’àrbitre «d’insultar i faltar el respecte» als jugadors. I això que arbitralment fins llavors, el partit estava sent una bassa d’oli. Al camp, la feina estava feta. O gairebé. Calia acabar de lligar el sac per evitar cap ensurt. No va patir gens el Girona per fer-ho. De res va servir el canvi de sistema que va fer Gaizka Garitano -quin debut...- fent entrar Chumi per jugar amb tres centrals i dos carrilers avançats. El Girona va apujar la pressió i va ajustar la defensa per evitar concessions com les que havien costat els dos gols. Ni Melero ni Ramazani van canviar el signe del partit. Sí que ho va fer Savinho des de la banda dreta. El brasiler, actuant per on se sent més còmode arran de l’entrada de Valery al camp, va fer el quart de la tarda en una jugada individual per la banda. Ara sí, el patiment s’esvaïa. El partit havia tingut de tot, però encara hi mancava un ingredient. Sí, el gol del màxim golejador de la història del club, Cristhian Stuani, que pocs dies enrere havia assegurat públicament el desig de «retirar-se» al Girona. L’uruguaià va engaltar una centrada d’Arnau Martínez des de la dreta per arrodonir la maneta i tancar la golejada.

Feia estona que el partit estava dat i beneït. Ja només quedava temps perquè Montilivi botés i encadenés tres onades, amb el mèrit que això té. Hi havia motius per fer-ho. La setmana de la Festa Major va començar de la millor manera. Divendres (21:00), l’equip tindrà l’oportunitat de dormir líder en solitari si és capaç de puntuar contra el Celta a l’estadi. «Somni», «núvol» o el que sigui; el que està clar és que l’inici de temporada del Girona ja no és cap anècdota. 

LA FITXA

GIRONA: Gazzaniga, Èric Garcia (m.80, Arnau), Miguel Gutiérrez, David López, Blind, Aleix Garcia, Herrera, Couto (m.67, Valery), Dovbyk (m.67, Stuani), Iván Martín (m.86, Pablo Torre) i Savinho (m.80, Portu). 

ALMERIA: Fernando, Pozo, Centelles, Kaiky, Montes, Baba, Lopy (m.67, Melero), Robertone (m.46, Chumi), Baptistao, Arribas (m.67, Ramazani) i Embarba (m.80, Lázaro). 

GOLS: 0-1, m.2, Baptistao; 0-2, m.24, Baptistao;1-1,m .36, Iván Martín;2-2, m.39, Dovbyk;3-2, m.43, Dovbyk; 4-2, m.71, Savinho;5-2, m.84, Stuani.

ÀRBITRE: Ortiz Arias. Ha amonestat David lópez (Girona) i Robertone i Baptistao (Almeria). 12.884 espectadors a Montilivi.

Recupera el minut a minut: