Cárcel: "No veig inviable que Romeu pugui tornar"

Encara que sembli mentida, Quique Cárcel també ha aparcat el mot «salvació» del seu discurs. La culpa la té el rendiment sublim de l’equip que lidera Míchel, l’home que «ha convertit tot el patiment acumulat del club en èxits». 

Michel s’ha deixat anar i ja parla de lluitar per estar entre el 4t i el 6è. És a dir Europa. Ho comparteix?

Estem en un punt on amb 31 punts i sent líders fa que comencem a replantejar l’objectiu tan clars que teníem a principi de curs, que era la salvació. Toca començar a pensar que hem de saber aprofitar el moment i estirar el xiclet tant com sigui possible per lluitar per quelcom que la temporada passada vam tocar i que enguany, amb aquestes sensacions, hem d’ambicionar. En aquesta guerra hi seran equips com la Reial Societat o el Betis que juguen competició europea i hem de saber aprofitar aquest avantatge. 

L’any passat va dir que no veia el club preparat per jugar dues competicions. Ara sí? Què ha canviat?

No és que hagi canviat res. El primer pas que havia de fer el Girona era establir-se a Primera. Vam viure episodi semblant fa cinc anys. Tinc molt de respecte a la segona temporada a la categoria i jugar dues competicions és difícil. Som un equip molt verge en aquest aspecte. Aquest inici em fa pensar que consolidarem l’equip a Primera i això ja serà un gran èxit i si som a Europa l’any que ve, ho haurem d’assimilar i treballar bé. 

Parlar de permanència és una pantalla passada?

Ho celebraré quan fem els 40-42 punts, que serà real. A la dotzena jornada tenir 31 punts i oferir aquestes sensacions... No vull passar-me de falsa modèstia i considero que em toca dir que la salvació és un fet força consolidat o a prop. 

Quedar dotzè o catorzè seria una decepció?

Si la sensació va de més a menys sempre serà així. Al final la il·lusió que hi ha instal·lada al club és màxima. La gent ha de veure que no és realista el que vivim però alhora ser ambiciosa i il·lusionar-se. 

L’equip està superant totes les expectatives. Fins i tot les de qui el va dissenyar?

Cent per cent. No podia ni imaginar-m’ho, de pensar que estaríem per davant de Barça i Madrid. A part, més per la forma. Un equip pot anar guanyant i créixer amb resultats, però el com és el que més em sorprèn. Amb el nostre pressupost i amb tants grans clubs, tenir més punts que ells i, sobretot, jugant bé a futbol .... La resta de clubs ens diuen que fem molt bé les coses i que fem un gran futbol. Aquest és el gran èxit. Tanmateix, som conscients de la nostra realitat i no podem posar la pressió d’estar a dalt tant sí com no, perquè no és la nostra lliga. 

Com definiria amb una paraula el moment actual?

Hi ha tantes paraules que poden marcar el que vivim... Per mi és un moment de plenitud. Fa anys que tenim la idea d’aconseguir resultats jugant bé a futbol i creure en la gent jove. Tot això està en un moment de plenitud i el tema serà mantenir-ho. És el moment de màxima plenitud des que vaig arribar.

Amb quin equip l’equipararia pel que fa al joc? Michel vol tenir un segell propi.

Hi ha clubs com el Vila-real que han fet passos progressius amb una idea i identitat. És el que volem fer, però passa que anem molt de pressa. Tinc aquesta sensació que tot va molt de pressa. Veig que no es pot passar amb tanta velocitat d’una cosa a l’altra. Si anem tres anys enrere, veníem de lluitar per pujar a Primera, però no teníem aquesta identitat. Allà vaig mirar de fer un reset d’idea, tipus de jugador i d’entrenador. Amb dos anys i dos mesos, hem volat i ho hem canviat. És el que sento i m’il·lusiona. Tinc aquesta sensació, no de por, però sí de veure que anem molt de pressa. No vull arribar a ser víctima del que fem ara. Vull tenir-ne més control. Això s’ha descontrolat pel que fa a l’èxit. 

Vertigen?

Seria la paraula, sí. Està sent tot tan natural i normal...No veig jugadors ni cos tècnic traient pit. Més aviat tot al contrari. Estan gaudint del moment i oberts a les alertes que vinguin. Hem patit tant, que fa ho gaudim molt. Estem en un punt molt real però també més natural del que ens pensem. 

Quina part de mèrit o de culpa en té Míchel de la situació actual?

Abans ja havíem fet coses molt bones amb altres entrenadors. El club ja tenia un creixement important els últims sis o set anys sí, però necessitàvem un líder que ens canviés i ens portés a l’excel·lència. La clau i, ell ho diu, és Tenerife. Va ser un dia màgic que va canviar la història. Ens havíem quedat a les portes uns quants cops i qui sap si aquella sensació que tots teníem, si ell no hi hagués estat, potser no hauríem aconseguit pujar. Des que va arribar ens ha donat energia a tots. A mi, en el dia a dia a la Vinya, als partits ... Tot el patiment que acumulàvem, l’hem pogut convertir en èxit gràcies a ell. 

Míchel té contracte però si continua així tem que pugui venir algun gran i seduir-lo? 

És que parlem que som primers i això no té gaire sentit... Això no passa desapercebut. Té un tarannà molt normal i és reconegut per Espanya i començar a ser-ho a Europa. És difícil no tenir por que passi això. També tinc la sensació que és una persona diferent, de valors, tranquil·la. Sap que el club li ha donat molt a ell, és agraït, comparteix l’èxit i sap que ha de fer passos per millorar encara. Fa temps que l’hi dic i en parlem, però no cal perquè ho sent. Això és el més important. Té un talent especial i acabarà fent coses molt grans. La primera serà fer gran el Girona i convertir-lo en un club model. No hi ha ambició més bona a la vida que transformar en gran quelcom petit. És el punt on és. Jo hi estic còmode, creant un producte de collita pròpia. Els grans clubs ja han viscut molt d’èxit i tenen molta història; en canvi, sí que és bonic deixar a dalt de tot un club històricament petit com el Girona, i després anar-se’n.

Com el Leicester?

Ui no! No estic pensant a guanyar Lligues. Veig molt lluny el que va fer el Leicester. No estem preparats per lluitar contra Barça, Madrid o Atlètic en l’aspecte d’estar-hi per sobre durant 38 jornades. Una altra cosa és que a la trentena jornada estiguem allà dalt; llavors diré que és moment d’aprofitar-ho. No dic que no hagi d’arribar perquè si a mi a l’estiu em diuen que a la dotzena jornada la salvació ja estaria feta, no ho hauria ni pensat. Queda moltíssim i mantenir tant de temps l’excel·lència és dificilíssim. Sí que hem de creure que som en un model d’èxit i que l’hem de conservar molts anys. 

Aleix i Èric són a la prellista d’Espanya, Couto ha debutat amb Brasil, els ucraïnesos sempre hi van, Blind ha tornat...Nota que són a l’aparador i que el món es fixa en el Girona?

Els jugadors han crescut internament i han millorat molt el rendiment a partir del model. Molts han fet un pas endavant. L’exemple més clar és Couto, que ha acabat sent titular de la selecció brasilera en temps rècord. Això és molt bonic. Èric ha tornat, Aleix mai hi ha estat, Yangel, Blind, els ucraïnesos són fixos gràcies al rendiment i al futbol que fan aquí.

Què me’n diu de Savinho? 

Aleix i Blind han fet un pas endavant, però ja els coneixia i eren bons. El que m’ha impactat més Savinho. És un jugador desconegut perquè no té partits professionals al darrere. Una altra cosa és que tingués el talent per pensar que hi podria arribar, però amb la velocitat que ho fa, per mi era impensable. Hem tingut moltes cessions de jugadors del City, en situacions semblants en què sabíem que necessitarien temps. A molts els ha costat, alguns han estat correctes, d’altres bé i ell, excel·lent. El que ha fet en dotze partits fa que molta gent del futbol d’elit pensi que és un jugador top. 

Se n’anirà amb la selecció olímpica?

És a la llista, però sabem que si hi va, també podria anar-se’n al gener o febrer. Volem parlar-ne perquè seria una situació que ens afectaria molt. És un tema intern. 

El veu un altre any cedit aquí o el City el reclamarà?

Està en un procés de creixement i la millor manera de continuar-lo és tenint partits en un lloc on està còmode. Sent jugador del grup aquesta idea està oberta per part de totes les parts. Una altra cosa és que continuï fent números desorbitats i el City s’ho replantegi. Cal tocar de peus a terra. La sort és que és molt humil i té un entorn molt bo. Avui dia, la idea és que continuï. 

Quants diners s’han gastat en traspassos aquest estiu?

Hem ingressat més del que pensàvem. Amb la venda de Bueno i Romeu i Terrats va fer que poguéssim invertir una mica és. Han estat fitxatges estratègics. Herrera han estat pocs diners, Iván Martín també poc per una situació amb Terrats. Sí que hem invertit amb Dovbyk i Solís. Entre tot estaríem al voltant dels catorze milions en compres. Pel que fa a les vendes, n’hem ingressat entre disset i divuit. 

Parlem de Savinho, Dovbyk i companyia, però a Montilivi també hi han passat Doumbia i altres jugadors que no han sortit tan bé. Com es passa d’un extrem a l’altre?

No m’agrada parlar d’èxits o fracassos perquè tot depèn de si la pilota entra. Si ens haguéssim salvat al 2019, ningú hauria parlat de res. Fixi’s que Solís és un dels fitxatges més cars que hem fet i ningú en diu res. Si estiguéssim malament, tothom em posaria verd. La gent ha d’entendre que amb 24 o 25 jugadors, n’hi ha deu que juguen sempre poc. Això ho decideix una persona, l’entrenador. El tema és que el tècnic els pugui fer créixer i tenim la sort de tenir Míchel, que fa més bons els futbolistes. Doumbia tenia el millor Stuani a davant. A tots els davanters que han vingut, els ha costat molt. L’únic que es va imposar va ser Castellanos i potser ara Dovbyk. Lògicament també amb el matís del tema d’edat perquè Stuani és un jugador importantíssim però des d’un rol diferent. Ara bé, sí que Doumbia va venir en molt mal estat físic i va estar dos mesos en què li va costar molt. Aquell fitxatge no va sortir bé, és la realitat. De fitxatges que no han funcionat n’hi ha molts cada any. 

Va arribar al 2014 i sempre ha destacat el suport que ha tingut de la propietat. De l’afició també l’ha sentit?

Aquest club me l’he fet meu perquè l’he treballat i me l’han deixat treballar. Si això canvia, ho diré de seguida, perquè sóc així. A partir d’aquí, estem en un món que ha canviat amb les xarxes socials. Si les llegeixes quan es guanya, és quan més t’enganyes. Quan perds i les mires com quelcom crític que t’intoxica, és quan veus que tens un problema. Fa cinc o sis anys, vaig sentir que, lluitant cada any per pujar, ascendint, sent a Primera, tornar a lluitar per pujar i aconseguir-ho, era molt injust que hi hagués gent que em critiqués tant. Sincerament, hi va haver un moment en què no vaig sentir que no tenia el suport de l’afició. Alhora, m’he adonat que es tractava de petits grups, poques persones i que el sentiment real del gironisme sempre ha estat en mi. M’he sentit molt admirat i respectat i, per mi, ha estat molt bo que molta gent de Girona m’hagi fet veure tot aquest sentiment. Amb el temps l’he vist i sentit. A les xarxes es parla més del que és dolent que no pas del que és bo. Ho entenc i ho respecto. No entraré en cap guerra. Tinc clar que l’elogi debilita i la crítica ajuda a fer passos. 

David López i Arnau han de ser les renovacions següents?

Arnau surt de baix i ens ha donat molt. Li queda un any i mig de contracte i la situació no és fàcil. L’any passat algun club s’hi va interessar i és una situació que volem resoldre. Hi ha diferents parts i s’ha de treballar. Es mereix aquest reconeixement. David López fa dues temporades que està a un nivell bestial i també se’l mereix. 

Està dissenyant la plantilla del curs que ve?

Un dels grans trucs és anticipar-se al mercat. No som un club que es pugui gastar gaires cèntims per poder esperar a lluitar contra equips grans. No cal prendre decisions amb presses, però sí estar alerta per si podem millorar l’equip al desembre i fer un altre pas l’any que ve, intentar-ho.

Es reforçaran a l’hivern?

Queden dos mesos encara. Si són coses que ens poden fer pensar que milloraran l’equip o que ens aniran bé pel futur, hem d’estar preparats per poder-ho fer. Això sí, sempre que hi hagi jugadors que potser hauran de sortir perquè no tenen els minuts que voldrien.

Pablo Torre podria sortir al gener?

És jove, té talent i ha de continuar treballant. Està en un equip que viu un gran moment. En futbol s’ha de tenir paciència i estar preparat. És molt jove i tampoc suma tants partits professionals. No és fàcil. Tot el que l’envolta ha de ser positiu perquè si ho és, ell farà un pas endavant i ens aportarà molt de rendiment. 

Oriol Romeu té la porta oberta?

Personalment, a mi m’agradaria cent per cent. Ens ha aportat coses màgiques. Molts jugadors m’han dit que ell els ha ensenyat a competir. Si hi veig opcions? No és fàcil perquè hi ha contractes pel mig, però no ho veig inviable. 

A curt termini o per l’any que ve?

No ho veig inviable. 

El cas Stuani està tancat?

Ell té tot el dret de dir o fer el següent pas. Nosaltres volíem que es quedés, mai hem dit el contrari. Ens dóna infinitat de coses. No podem obviar que té una edat i li queden dos anys d’un contracte que ve de fa molts anys. Si l’hem de revisar, el revisarem, sempre amb el rendiment que esperem. Una mica és el punt on érem com a club. Entenem que manté el bon rendiment i es mereix que ens replantegem com quedarà la seva situació aquests dos anys. 

El primer equip no treballarà a la Ciutat Esportiva al gener tal com es preveia, oi?

No vam dir mai al gener. Em sembla que hi podríem anar entre abril i maig. Una altra cosa és quan hi anem, s’hi pugui ja treballar perfectament i no provisionalment. Tenim la Vinya encara i si hem d’esperar a fer-ho al juliol a la pretemporada, ens ho replantejarem. Ens van dir abril o maig per fer el canvi, però ja veurem si acabem a la Vinya. És qüestió de resoldre paperassa perquè començar les obres. 

Parlant de paperassa, el club té tota la documentació a punt per si ha de jugar a Europa el curs que ve?

Hi ha molts temes burocràtics i normatives. No sóc la persona adequada per dir-ho. Jo m’ocupo d’estar preparat esportivament i anticipar-me per si passa. Amb temes d’infraestructures i paperassa hi ha gent al club que hi treballen i que volen estar el màxim de preparats. És obvi que el club ha de millorar i és el següent pas, però cal recordar d’on venim i quina capacitat té Montilivi. Cal fer un estudi de mercat de què es vol fer en un futur i és on som. 

Perquè la gent estigui tranquil·la, el Girona podria jugar competició europea a Montilivi?

Com a director esportiu estic convençut que sí, però no sé ben bé la normativa exacta. 

Ha rebut algun missatge especial de felicitació pel lideratge?

Estem en boca de molta gent important. Se’ns reconeix que el fem no és fruit de la casualitat, sinó d’idea i picar pedra. Parlo de gent d’elit com Pep Guardiola que em pot enviar un missatge dient-me «heu fet més gols que nosaltres». O de Txiki Begiristain, que ens diuen que el que fem és de «bojos». Aquí t’adones que és real tot i no pas un somni. L’únic és que penso sempre és que serem víctimes d’això. Que com més amunt arribem, més forta serà la patacada. Si l’any que ve fem 17 punts a les 12 primeres jornades, que està súper bé, la gent no ho entendrà. Aquí és on hem de vigilar i ajudar-nos. No haurem fet res malament, passa que el que fem ara és excepcional. 

Vostè és molt supersticiós. Té alguna mania que faci que tot funcioni tan bé? 

Aquest any, algun cop m’he deixat la cartera i he pensat ‘fotuda, avui llepem’. Estan canviant les coses. El que no he canviat és fer una volta extra a la rotonda d’abans de pujar a la Creu de Palau. Sempre intento que no em vegi ningú perquè sé que faig el ridícul. (Riu).