Okazaki: «És molt difícil sí, però el Girona també pot guanyar la Lliga»

L’inici de temporada que està signant el Girona és de pel·lícula. No pas d’una qualsevol, ni d’una de premiada en un festival de poca volada, sinó de la què tothom parla perquè ha estat la gran triomfadora dels Oscar. L’equip de Míchel acapara elogis de tot arreu gràcies a un futbol deliciós que fa que rival rere rival passin per la pedra. El club ja ha canviat el discurs. De la permanència s’ha passat a Europa i, si pot ser la Champions League, millor. Però, i guanyar la Lliga? La cúpula directiva i esportiva sí que ho veu com un impossible tot i que els números que signa l’equip (34 punts en 13 jornades) són de clar aspirant al títol. 

Les darreres setmanes s’ha recordat molt la fita del Leicester que va guanyar la Premier League anglesa la temporada 2015-16 i entre l’afició blanc-i-vermella, mig de broma, mig seriosament, hi ha el xup-xup de «i si fem un Leicester?». Difícil, sí; impossible? També ho semblava que el Girona fos líder a la tretzena jornada. Míchel ja ha dit que no ho veu això de lluitar i competir pel títol fins al final amb Barça, Madrid i Atlètic, però... qui millor per parlar de les opcions del Girona de ser campió de Lliga que Shinji Okazazki un dels jugadors del Leicester que va guanyar la Premier League contra tot pronòstic el 2016 i que, a més a més, coneix d’allò més bé el tècnic madrileny d’haver estat dos anys a les seves ordres a l’Osca (2019-21). «Poden guanyar la Lliga sí, però ho veig molt complicat perquè tot just som al novembre i la temporada es fa llarga», assegura. El davanter japonès, actualment al Sint-Truidense belga, considera que si el Girona guanya la Lliga, seria «encara més sorpresa» que quan ho van fer ells amb el Leicester. «El futbol ha evolucionat i ara encara és més ràpid, intel·ligent i analític que llavors. El 2016, els grans eren grans però ara encara ho són més. Per exemple, el Manchester City ara és un equip perfecte i dubto que un equip petit pugui competir-hi per la Premier League. El que vam aconseguir va ser quelcom extraordinari tant pels grans de la categoria, que no van estar fins del tot, com per nosaltres, que vam excel·lir». 

I quin va ser el secret d’aquell equip cridat a navegar per la zona tranquil·la que, dirigit per Claudio Ranieri i amb jugadors encara poc coneguts com N’Golo Kanté, Mahrez o Vardy va coronar-se campió d’Anglaterra? «La clau per aspirar al títol és no creure-s’ho. Nosaltres anàvem fent. Guanyàvem partits, teníem bons jugadors, bons resultats i mai ens vam veure ni pensar que seríem campions fins que ho vam ser», recorda. Okazaki subratlla també un punt que aquell Leicester comparteix amb el Girona i que Carlo Ancelotti (Madrid) ja ha alertat algun cop. «El Girona no juga competició europea i, per tant, pot descansar més i preparar més bé els partits», assenyala. Això sí, el japonès recorda que a mesura que vagi avançant la temporada «cada cop serà més difícil mantenir aquest ritme». Un altre dels factors que poden ser importants, segons Okazaki, són les lesions. «És important no patir-ne en una situació així i nosaltres vam tenir aquest puntet de fortuna». 

Mundialista al 2010, 2014 i 2018, Okazaki és un dels japonesos amb més partits internacionals de la historia (119 i 50 gols). Ara, amb 37 anys, esgota la seva carrera esportiva a Bèlgica després d’haver passat per Stuttgart, Mainz, Leicester, Osca i Cartagena. A més a més ha obert acadèmies de formació de futbolistes i és part de la propietat d’un parell de clubs mentre es prepara per ser entrenador. De referents a la banqueta, no n’hi manquen. N’ha tingut molts durant la seva dilatada experiència a Europa, on va arribar el 2010. Des de Thomas Tuchel a Claude Puel, passant per Brendan Rogers i Claudio Ranieri. Entremig, un jove Míchel amb qui va estar una temporada i mitja a l’Osca i va viure l’ascens a Primera (2019-21). «Li encanta sortir des del darrere, amb el porter. Entrenava molt l’atac. Mai havia vist res semblant. Era molt ofensiu. Vaig quedar impactat per la seva manera de treballar», explica Okazaki, que situa Míchel més de la corda de Tuchel, que no pas de Ranieri. «Ara fa poc vaig veure un vídeo d’una xerrada seva a mig partit (al Sánchez Pizjuán) on deia als jugadors que havien d’aguantar la pilota. Em van venir molts records al cap de la meva etapa amb ell a l’Osca». 

Per al japonès, Míchel és un entrenador que dóna «molta confiança» als jugadors i «els fa créixer». «Era molt agradable i xerrava molt. Ara, quan era l’hora dels partits canviava emocionalment i es transformava. De vegades, agafava bones enrabiades i feia mitja por. En guardo un molt bon record», confessa. En aquest sentit, Okazaki recorda que fa un parell d’anys van retrobar-se en el Cartagena-Girona i van estar enraonant un xic. «Li desitjo el millor. Si el Girona entra a la Champions, m’agradarà veure com ho fa. Segur que bé. Si té bons resultats o guanya un títol, pot anar a un club dels grans. Espero que així sigui», diu el japonès, recordar per l’afició del Girona per ser autor d’un golarro, a la mitja volta, que va suposar la derrota a Osca (1-0) el curs 2019-20.