Cristhian Stuani evita el desastre a la Copa (2-5)

Dues jugades d'estratègia calcades, dues rematades idèntiques, encara a la primera part, van estar a punt de llançar a les escombraries el pas del Girona per la Copa del Rei. L'Oriola, de la Segona RFEF, tal com va ja fer el Cacereño la temporada passada, en la mateixa segona eliminatòria del torneig, va treure de polleguera els homes de Míchel, incapaços de defensar l'única acció del joc en què la diferencia de categoria gairebé no es nota. Primer Mendi, abans de la mitja hora, i després Booker, en l'acció prèvia a enfilar el túnel de vestidors, van retratar la concentració blanc-i-vermella, passiva tot i estar advertida.

Però Cristhian Stuani, el davanter que amb 37 anys no en té mai prou, va recordar a tothom que si és una llegenda, no és perquè sí, és perquè s'ho guanya diàriament. Amb dues rematades al segon pal, l'uruguaià, que encara no té estàtua a la ciutat, va plantar-se a Oriola en una nit plujosa per classificar el Girona cap als setzens de final de la competició (2-5). És el millor de tots

Tret d'uns primers minuts en què el futbol de posició amb el qual s'identifica al colíder de la Primera Divisió es va imposar clarament, perquè la plantilla se sap de memòria tots i cadascun dels automatismes que s'han de fer servir, no va haver-hi cap mena de tranquil·litat. Com a Lepe, en la primera ronda, va tocar patir. El risc és un altre element identitari d'un grup al qual li va anar d'un pèl veure el que queda de competició per la televisió.

Esplèndid va ser l'inici d'Iker Almena, un futbolista del planter que tan sols començar ja lluia galons, llançant els serveis de cantonada com si fos un veterà. Seva, des de l'extrem dret, va ser l'assistència del gol de Pablo Torre, un altre dels noms que volien reivindicar-se. Cap altre dels jugadors de camp titulars va destacar excessivament. Perquè el quart en discòrdia va ser Fuidias, que amb les seves intervencions encara va evitar que la patacada arribés abans d'hora. El porter català va ser titular, passant pel davant de Juan Carlos.

No va poder fer res en cap dels dos gols rebuts a pilota aturada, perquè la defensa, erràtica en el marcatge, el va deixar venut. La proposta de Míchel, la mateixa que fa servir quan són els titulars els que participen, va situar Arnau, Juanpe i Bernardo tancant amb tres al darrere, amb Valery fent de lateral esquerre, però pendent d'atacar; Solís i Kebe al mig del camp, amb Torre i Portu més avançats; Almena a la dreta i Stuani a la punta d'atac. Juanpe, per cert, va enfilar-se als 232 partits com a professional amb el Girona, situant-se a tan sols un de Borja García i Àlex Granell, que lideren aquesta classificació històrica. Stuani, que els atraparà per inèrcia, n'ha jugat 229. Aquest rècord també l'aconseguirà.

Canvis, reacció i Stuani

La premissa de l'Oriola era clara: esperar i sortir de pressa al contraatac. En cap moment va canviar el discurs. El domini del Girona, estèril amb el 0-1, no va passar d'un parell d'ocasions de Solís, una de Valery i una altra de Portu, més algun intent de proposta cap a Stuani, invisible entre els centrals locals, que mossegaven. L'equip d'Óscar Sánchez, que va anar creixent a mesura que s'ho va anar creient, va saber treure de corcoll a tot un equip de Primera Divisió. Salinas, abans del 2-1, ja va fer lluir Fuidias, que també va volar amb un xut de Camacho.

S'esperava una reacció a la segona part en clau gironina, i Solís no va estar-se de rematar, molt desviat. Míchel no ho veia clar i va cridar Miguel, Couto i Savinho. El brasiler, sempre al rescat, no pot ni descansar. Els canvis van tenir efecte immediat, esclar, encara que cap dels tres va ser partícep de la jugada de l'empat: bona assistència a l'espai de Pablo Torre, Valery la penja cap a Stuani i l'uruguaià l'enviava a la xarxa. Fins i tot és capaç de treure les castanyes del foc a Oriola.

El col·legiat mallorquí Busquets Ferrer es va empassar un penal per mans a xut de Bernardo en plena tempesta gironina, que de la pròrroga no en volia saber res. Va tornar a ser Stuani qui, amb una nova rematada, certifiqués el seu doblet, abans que Portu i Valery tanquessin definitivament una eliminatòria que no s'hauria d'haver complicat tant.

Recupera el minut a minut: