I el Girona va firmar un triomf que perdurarà pels segles dels segles perquè va treure el relat del bon futbol al Barça.

UN INCONTENIBLE TSYGANKOV TRENCA EL BARÇA.

Míchel va canviar. Va canviar la seva manera de jugar, però no la mentalitat. Va atacar com sempre. Però va modificar el seu dibuix fent servir un inusual 4-4-2, col·locant gairebé en paral·lel la parella d’ucraïnesos: va ajuntar Tsygankov amb Dovbyk per desarmar la defensa del Barça. I la va esquinçar amb tanta contundència que va arribar al descans guanyant 1-2. El Girona va saber explotar la desídia dels blaugranes perquè no van detectar les arribades des del darrere de Tsygankov, que va quedar aparellat amb Christensen. Per allà es va dessagnar el Barcelona, com va quedar acreditat en el 0-1.

L’equip de Xavi tampoc va identificar Miguel, un lateral que no només juga de lateral. Té ànima d’interior, volant i, sobretot, una incontenible ànima ofensiva. Havia avisat dues vegades l’exjugador del Madrid. Però el Barça no es va donar per al·ludit. I a la tercera va arribar l’1-2 deixant despullat Frenkie de Jong i Koundé, que no sabia si seguir Sávio o perseguir Miguel. Ni una cosa ni l’altra va fer el francès.

DOVBYK, INDETECTABLE.

Primera rematada de Dovbyk. I primer gol del Girona. El davanter ucraïnès va ser astut en aquesta vertical jugada d’atac de l’equip de Míchel, desapareixent del radar de la defensa del Barça. No estava sota la mirada d’Araujo, que el va perdre de vista.

Dovbyk marcant el 0-1 Albert Gea / Reuters

La ràpida jugada que va posar en avantatge el Girona serveix d’exemple. Passada llarga, tensa i precisa de Yan Couto perquè galopés Tsygankov mentre el seu soci ucraïnès s’esfumava. I mira que és gran. Feia la sensació que se l’havia empassat Montjuïc, però era una falsa impressió perquè en un contraatac descomunal va aparèixer per aconseguir aquest gol.

Va tenir immediata resposta de l’altre nou. L’empat del Barça va arribar en una acció a pilota aturada. Un córner servit des de la banda dreta per Raphinha va permetre a Lewandowski reinvidicarse amb un potent cop de cap per retornar l’esperança al Barça. Si no li arribava el gol pel joc, i això que l’equip de Xavi va estar intens en la pressió, li va aparèixer per accions a pilota aturada, aprofitant que Gazzaniga es va quedar penjat del travesser. Però després el polonès, ja amb el 2-3, va fallar una ocasió.

CANVIS QUE CANVIEN.

Xavi va ordenar un triple canvi amb l’1-2. Míchel, en canvi, va ser molt més gradual en la manera de triar les substitucions. A poc a poc va introduir les variants. Primer, Stuani, capital en l’1-3. Després, tres minuts més tard van entrar alhora Portu i Valery. Hi va haver un detall curiós. El tècnic de Vallecas no volia perdre temps amb aquests canvis. Aquestes modificacions van exercir un impacte brutal en el partit que tan bé havia dissenyat el tècnic madrileny.

Valery celebrant l'1-3 EFE

Stuani va donar la raó al seu entrenador. Va despenjar la pilota aèria traient-li l’espai i el temps a Araujo per deixar Valery davant Koundé. I, de nou, la passivitat del francès va permetre l’1-3 per a un altre dels canvis que havia introduït Míchel. I per completar l’exhibició d’aquest rondo que va idear el tècnic a Girona per desplegar-lo a Montjuïc va quedar resumit en el gol de Stuani, el 2-4.