Mai no n'hi ha prou per a un Girona amb fam de triomf

Quina pena que s'acabi, aquest 2023. Per al Girona, sense dubte, és el millor any de la seva història. Després d'una formidable permanència aconseguida abans d'hora el curs passat, ara li ha tocat la loteria, mirant als ulls de gegants als quals supera amb contundència. Instal·lat en la primera posició de l'elit del futbol estatal, desitja tancar l'any amb una rialla, en el complicat desplaçament al Benito Villamarín (19 hores, Movistar LaLiga). El Betis, setè classificat, el conjunt que marca la frontera de les competicions europees, és a disset punts de diferència. Una autèntica barbaritat.

Però si us penseu que l'equip de Míchel, que encara no ha perdut lluny de Montilivi, on encadena set victòries consecutives, té la panxa plena, és que no coneixeu la fam del vestidor blanc-i-vermell, que té al cap la victòria les vint-i-quatre hores del dia. El discurs col·lectiu, apujat fa unes setmanes quan la salvació era una realitat palpable, se centra en les competicions europees. Més concretament, tothom somia en la pròxima Champions League. Però és que els errors de tots els rivals directes i la fiabilitat demostrada pel Girona, convida a creure, cada setmana amb més arguments, que el títol de Lliga, avui llunyà, potser al maig serà possible.

Aquest vespre tampoc hi serà Tsygankov, com ja va passar contra l'Alabès. A diferència del dilluns sí que hi serà Cristhian Stuani, referència des de la banqueta. Yan Couto, que va acabar el duel amb molèsties, no s'ho perdrà, i Míchel té molts números de repetir l'alineació que va resoldre el partit de la jornada disset en un tres-i-no res. El Betis, minvat per la gran absència d'Isco, tampoc comptarà amb els lesionats Guido Rodríguez, Youssouf Sabaly, Nabil Fekir, Marc Bartra i Claudio Bravo.

No cal recórrer als precedents entre ambdós equips, que expliquen que entre el Betis i el Girona la història sempre ha estat a favor dels andalusos, per saber que serà complicadíssim. L'any passat, sense anar més lluny, el conjunt de Pellegrini va guanyar els dos duels directes. Ampliant la mirada, tretze dels setze partits disputats han caigut del seu costat. Però l'única victòria del Girona va ser sonada: 0-1 el curs 2009-10 amb un golàs de David Cañas. Com ha canviat, tot plegat.

Les sensacions, però, poden estripar qualsevol partit que s'hagi jugat en el passat. Perquè res val més que un present en què els gironins estan deixant amb la boca oberta el món del futbol. L'admiració que genera i el nivell de confiança que transmet obliga a sentir que el Betis també té clar que no tindrà una nit còmoda. I això, juga a favor.

Molts noms propis

Les propostes ofensives del Betis i el Girona no serien possibles sense el talent descomunal dels integrants de les seves plantilles. A Montilivi, ja se sap, Savinho i Dovbyk dirigeixen el comandament pel que fa a desequilibri en els últims metres. L'ucraïnès no sembla que faci quatre dies que és a la Lliga. En una idea coral en què tothom se sent protagonista, Aleix Garcia i Iván Martín també sobresurten. Com els laterals/interiors/extrems/i el que faci falta, Yan Couto i Miguel Gutiérrez. La defensa, liderada per Èric Garcia, David López i Daley Blind, també està amb la fletxeta cap amunt: han deixat cinc cops la porteria a zero, un més que en tot l'any passat.

El compromís inqüestionable de Portu

I anem al Benito Villamarín, que sense la màgia d'Isco s'encomanarà, entre altres, d'Ayoze o Abde i l'olfacte golejador de Willian José. Borja Iglesias, més apagat, també apunta a tenir el seu moment. A la sala de màquines, Marc Roca i Altimira, una de les sorpreses del curs. A l'eix defensiu, la forta parella Pezzella-Chadi Riad. I de revulsius, noms com Luiz Henrique, Guardado, Rodri o Carvalho. Té recursos, Pellegrini. I tant que els té.

Míchel Sánchez potser no en té tants pel que fa a quantitat, però sí que en disposa de suficients per generar un respecte immens. El Girona té l'engranatge tan ben estudiat que qualsevol peça que surti al terreny de joc, encaixa de meravella. Com a exemple, els minuts de Portu dilluns contra l'Alabès, amb gol inclòs. El murcià tan sols és el quinzè futbolista que surt com a titular en les alineacions blanc-i-vermelles d'aquest curs. Però tots compleixen, sigui quin sigui el paper que els toqui.

Quaranta-quatre punts. Catorze victòries en disset jornades. Quaranta-un gols a favor. Una derrota i prou, i contra el Madrid. Exhibicions de futbol constants. Dues permanències en pocs mesos. El Girona abaixa un teló preciós que està disposat a superar.

Subscriu-te per seguir llegint