Un fenomen que fa la volta al món

Costa molt trencar amb allò establert. Sobretot, quan hi ha una hegemonia tan marcada com passa a la lliga espanyola amb el Barça i el Madrid -amb el permís de l’Atlètic- manant sobre la resta d’equips sense pal·liatius. Ningú, o gairebé, s’ha atrevit a desafiar-los, donant per fet que la seva lluita no és pel títol del campionat sinó que es troba en la zona noble de la taula per aconseguir la classificació a Europa. De fet, dins de mateixa lliga (LaLiga EA Sports) es diferencia entre diverses lligues: la del Barça, Madrid i Atlètic; la de la Reial Societat, Athletic, Rayo Vallecano, Betis...; i la de la resta. Després, però, hi ha el Girona.

L’equip de Míchel és colíder de l’aturada d’hivern -i podria haver estat líder si no fos pel gol de Pezzella al minut 88 per empatar el partit al Benito Villamarín (1-1) o pel gol de Lucas Vázquez al temps afegit per donar la victòria als d’Ancelotti en el duel a Mendizorroza (0-1). Sense fer soroll, i centrant-se en ells mateixos amb humilitat, els blanc-i-vermells s’han convertit en aspirants a tot. Aquest curs hi ha un canvi de paradigma en el futbol.

Les notícies reflecteixen cada moment de la societat -en aquest cas del futbol d’elit. I això es nota en el fenomen Girona. Sense anar més lluny, dijous passat, la majoria de mitjans van minimitzar al Betis, el sisè equip de Primera Divisió amb el límit salarial més alt, i van titular les cròniques pel Girona, el cinquè equip per la cua amb un dels costos de plantilla més baixos. «Pezzella frena al Girona en el fortín del Villamarín», titulava Marca; «El Villamarín detiene al Girona», deia As; o «Pezzella castiga en l’últim sospir al Girona amb l’empat», segons El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

Són només alguns exemples. A part de l’impacte i el tractament destacat als mitjans nacionals, on es guanya cada vegada més espai, el Girona ha aconseguit fer la volta al món. Tothom parla dels de Míchel i, així, se situa la ciutat al mapa. L’impacte de liderar LaLiga EA Sports és molt positiu.

Tot amant del futbol coneix als blanc-i-vermells. Se’ls segueix al Brasil, Alemanya, França, Polònia, Argentina..., sense que l’interès de la notícia s’hagi de regir en la nacionalitat del futbolista del Girona perquè sigui d’interès local. El diari brasiler Estadão publicava l’altre dia un reportatge sobre l’equip que juga a Montilivi. «En un torneig amb pocs i sempre els mateixos equips que lluiten pel títol, un petit club sorgeix amb un potencial enorme rarament vist a Europa. [...] El repte del Girona no es limita a guanyar o estar entre els primers puntualment, sinó a mantenir-se constant i lluitar per les posicions capdavanteres».

També a França. L’Équipe dedicava gairebé una pàgina sencera als de Míchel amb un article que portava el títol «Gérone, la crème catalane» en el qual se’l titlla com «la sorpresa de la temporada». O el diari alemany Sipegel, que donava les claus en un reportatge titulat «Warum Girona Spitze ist (Per què el Girona és top)» i en el qual s’insistia que «els gironins sorprenen a la lliga espanyola gràcies a un futbol atractiu i rècords històrics, superant al seu germà gran català Barcelona».

Sorteig d'una samarreta del Girona FC

A Polònia, el diari Sport.pl considera així al Girona: «Największa sensacja sezonu się nie zatrzymuje! Oni są niesamowici (La sensació més gran de la temporada no s’atura! Són increïbles)». Igual qu el diari argentí Clarín: «El Girona ya no es sorpresa, pero no deja de sorprender».

Créixer i fer-se gran també és això. El salt qualitat del Girona no només s’ha produït al terreny de joc, sinó que també s’ha fet notar a les redaccions dels diaris i en l’ordre del dia dels mitjans nacionals i internacionals. Els blanc-i-vermells han arribat per quedar-se.

Subscriu-te per seguir llegint