El colíder de Primera ja ha descansat prou

Torrons païts i a córrer, que al Girona ja se li han acabat les vacances. L'equip de Míchel Sánchez torna als entrenaments aquesta tarda, disposat a continuar mantenint una dinàmica engrescadora que l'ha instal·lat en el colideratge de la Primera Divisió, empatat amb el Reial Madrid i amb set punts d'avantatge respecte a l'Atlètic de Madrid i el Barça. En divuit jornades, ha guanyat catorze partits, n'ha empatat tres i n'ha perdut un. Al Betis, setè classificat i que marca el límit de les competicions europees, li treu disset punts. I al Celta, el primer equip en zona de descens, trenta-dos.

Després de l'empat a Sevilla, el Girona ha gaudit de sis dies de vacances amb els quals ha pogut passar Nadal i desconnectar una mica de la pilota. Més encara, quan l'inici del 2024 està carregat d'al·licients... i de partits. Perquè el vestidor blanc-i-vermell podria jugar tretze duels en tan sols dos mesos. El calendari no pot estar més atapeït amb la disputa de la Copa del Rei, que durant aquests dos primers mesos de l'any comprimeix al màxim les eliminatòries i deixarà segellada la final de la competició. Totes les rondes, fins a les semifinals, es disputen a partit únic al camp de l'equip més modest. El Girona s'enfronta el dia 6 de gener a l'Elx, en el qual serà el seu tercer duel de Copa: abans s'ha carregat el San Roque de Lepe (1-2) i l'Oriola (2-5).

La Lliga tampoc no donarà cap mena de marge, perquè els partits seran d'altura. Per començar, l'equip de Míchel, que espera moviments a la plantilla i els retorns dels lesionats Yangel Herrera, Viktor Tsygankov, Borja García i Ricard Artero, a banda de David López, del qual no se sap l'abast dels seus problemes al soli, rep l'Atlètic de Madrid a Montilivi el dia 3 de gener. Partidàs que fan afició entre el segon i el tercer classificat de la Primera Divisió, amb l'afegit que el conjunt gironí mai ha pogut derrotar els homes del Cholo Simeone. De fet, són l'únic a qui no han pogut guanyar malgrat que van eliminar-los de la Copa del Rei, a doble partit, el curs 2018-19. Un repte més.

Tres dies més tard, l'esmentat partit a Elx. I a partir d'aquí, un petit marge de setmana neta abans del desplaçament a Almeria, contra el cuer. En cas que el Girona hagi passat ronda en la Copa del Rei, disputarà els vuitens de final els dies 16, 17 o 18. I s'entrarà en una rutina de dos partits per setmana en què amb prou feines hi haurà temps per jugar, recuperar, viatjar i tornar a jugar. Una roda duríssima en l'aspecte físic i en el mental.

El cap de setmana del 21 de gener, el Sevilla visitarà l'estadi de Montilivi abans que l'equip de Míchel tanqui el mes, pel que fa a la Lliga, amb un desplaçament a Balaídos per jugar contra el Celta, també en zona de descens. Tres duels seguits, Almeria, Sevilla i Celta, contra equips de la part baixa. Entremig dels dos darrers, hi ha els quarts de final de la Copa del Rei, fixats pels dies 23, 24 o 25 de gener.

Triplet contundent

Si volen corbes, també n'hi ha. El començament de febrer a Girona seran paraules majors, amb tres partits que suposaran un autèntic examen per mesurar les opcions reals dels gironins per al títol de Lliga. La Reial Societat ve a Montilivi el primer cap de setmana, i seguidament, cal visitar el Santiago Bernabéu i San Mamés, dos estadis amb majúscules. Si el Girona surt viu d'aquesta triada de partits, l'escenari pot canviar.

Abans del partit contra el Madrid, a més, hi haurà les semifinals anada de la Copa del Rei, una eliminatòria que es tancarà amb la tornada, prevista per a finals de mes. El Girona, abans d'acabar febrer, també haurà rebut el Rayo Vallecano a Montilivi. En total, un màxim de 13 partits que més val agafar-se a poc a poc, perquè només de pensar-ho fa pujada.

Sense dubte, aquests dies sense futbol que s'acaben aquesta tarda hauran anat de meravella a una plantilla que viu des de la felicitat que li dona el dia a dia i la feina ben feta.

Feina als despatxos

Quique Cárcel i el seu equip de treball hauran de perfilar les primeres operacions del mercat d'hivern ben aviat. La intenció és clara: dotar de més peces de rotació a Míchel Sánchez, que fa curt d'efectius. Tenint en compte que durant la segona volta tornarà a haver-hi lesions, sancions i els diversos contratemps habituals, el fet que el Girona disposi d'una rotació curta és un dels principals focus d'atenció d'una direcció esportiva que té diferents carpetes obertes damunt la taula.

La màxima prioritat resideix al mig del camp, on tothom coincideix a assegurar que calen minuts de qualitat de més peces. Ni Ibrahima Kebe, que sortirà, ni Jhon Solís disposen del recorregut que necessita l'equip. Detectada la posició, s'haurà d'encertar el nom, ja que ni Míchel ni Quique volen fitxar per fitxar. Nico González, ara al Porto i la incorporació del qual ja es va intentar el passat estiu, coincidint amb el cas Oriol Romeu, és al punt de mira.

Però hi ha altres posicions en què el vestidor necessita fons d'armari i no es descarta que hi hagi alguna sorpresa en forma de sortida. En cap cas, i molt menys si no hi ha fortes quantitats, es parla de titulars. No, aquests són intocables. El Girona ho té clar.

Subscriu-te per seguir llegint