Juanpe: «Mai de la vida em penediré d’haver vingut al Girona»

És encara molt lluny d’Isidre Sala (432 partits), però la petja de Juanpe Ramírez a Girona és d’allò més fonda. El central canari va aterrar a Montilivi l’estiu del 2016 i, després de viure-hi un piló d’episodis de glòria i també llàgrimes, s’ha convertit en el jugador amb més partits al futbol professional:234. La xifra permet que superi Borja García i Àlex Granell (233) mentre que Cristhian Stuani es manté ben a prop del canari amb 231. Juanpe té un raconet ben important a la història del conjunt gironí. Juntament amb Borja García és l’únic jugador que ha celebrat els dos ascensos del club a Primera. Dues alegries immenses que contrasten amb un bon grapat de disgustos també com el descens del 2019 o els play-offs fallits del 2020 i 2021. Ara gaudeix com mai «del moment més dolç de la història» de l’entitat, segons explicava ahir en una entrevista als mitjans oficials del club. 

Juanpe va aterrar al Girona l’estiu del 2016 procedent del Valladolid, després d’haver-se desvinculat del Granada. Signava per tres temporades i ja en són vuit. «No sabia pas què passaria. Mai me’n penediré d’haver vingut. Estic molt orgullós d’haver triat el Girona», diu. Aleshores tenia 25 anys i ha estat a Girona on ha madurat i format una família. «He fet pràcticament tota la meva vida aquí. Hi han nascut els meus fills i això hi dóna un impuls més gran. Estic content que hagin crescut aquí, amb la cultura catalana». 

Fa dos estius, a Tenerife, Juanpe va viure el segon ascens amb la samarreta del Girona. Es treia l’espina clavada dels play-offs contra l’Elx i el Rayo i ho gaudia com mai «ben a prop de casa meva». A partir d’aquí, el club no ha parat de créixer amb Míchel. «La temporada passada no vam tocar sostre i ara ho estem veient», deia. El central confessava que hauria qualificat de «boig» si algú li hagués dit que l’equip seria líder colíder abans de començar aquest exercici. «Res és casualitat. L’equip ve en la línia ascendent de la temporada passada, on no vam tocar sostre i ara ens hi acostem» diu Juanpe que titularia la seva pel·lícula amb el Girona «dolor i glòria».