El Girona, més acompanyat que mai a Madrid

Més de miler de gironins acompanya l'equip i es fa sentir pels carrers de Madrid i als voltants del Bernabéu

Míchel acaba d'arribar al Bernabéu.

Míchel acaba d'arribar al Bernabéu. / EFE/DANIEL GONZÁLEZ

Marc Brugués

Marc Brugués

"Ens les hem empescat per venir com fos" explicaven una mare i el seu fill a uns amics des de l'andana de l'estació d'alta velocitat de Girona. Era primera hora del matí i els carrers del voltant de l'estació el color predominant era, sens dubte, el blanc-i-vermell. Algú es podia preguntar per què, si el Girona jugava a fora i a més a més a la tarda. La resposta la compartien la mare i el seu fill. "No ens podíem perdre aquest partit!". Un parell d'amics, amb les bufandes embolicades al coll, es trobaven per sorpresa a les escales. "Vaig comprar els bitllets fa temps", li confessava. I cap al tren a continuar la tertúlia amb una altra pregunta que sobrevolava tots els vagons: "I si guanyem?". Mentrestant, des de Montilivi en sortien dos busos organitzats per la Federació de Penyes, alhora que molts vehicles particulars també enfilaven la carretera. Alguns ja ho havien fet divendres. Tots, això sí, carregats d'il·lusió per veure si el Girona era capaç de fer saltar la banca al Bernabéu. 

"Valga'm Déu, quin llamp de camp que els ha quedat!", deia en Lluís al seu fill, de deu anys. Ja havia vingut la temporada passada i l'havien vist ben empantanegat en obres. Ara, l'estadi blanc, val a dir-ho, fa patxoca. A mesura que s'acostava l'hora del partit, els voltants del Bernabéu es van anar tenyint de mica en mica de blanc-i-vermell. Grupets de gironins al·lucinaven mentres immortalitzaven el moment amb una foto de família per al record. "Podrem dir que hi vam ser el dia que el Girona va sortir líder del Bernabéu!", deia mentre un altre seguidor a un seu amic que, menys optimista, el feia callar. "Afluixa, afluixa, que ja veurem com ens va...". El sentiment gironí i els colors blanc-i-vermell s'havien fet notar durant tot el migdia i tarda pels carrers de Madrid. Sobtava i tot sentir parlar tant de català passejant pel centre camí cap a l'estadi, on encara ressonava més l'accent gironí. De cop i volta, una munió de banderes i bufandes al vent s'acostava cap a l'estadi escortat per guàrdies civils amb cavall.

Passés el que passés al camp, els seguidors gironins ja han guanyat. Veure el seu Girona jugar-se el lideratge al Bernabéu contra el Madrid no passa cada dia. De fet, no havia passat mai i qui sap si torni a passar més. L'altra cara de la moneda han estat la colla d'aficionats que anaven amb un tren Ouigo i que, per culpa d'uns problemes tècnics, s'han hagut de quedar sense sortir de Sants.