El somni de la Lliga demana fer-la grossa al Bernabéu

Ni és cap final, ni en joc hi ha cap títol ni tampoc la classificació matemàtica per Europa. Ara bé, avui al Santiago Bernabéu el Girona, dos punts per sota del Madrid, s’hi juga la possibilitat de confirmar-se, definitivament, com un aspirant al títol de Lliga. De candidat a jugar a Europa fa temps que ho és i per fer-ho a la Champions League, també. Ara, el repte -que no objectiu ni, encara menys, obligació- és mirar d’allargar aquest somni el màxim i intentar fer la guitza al Madrid i la resta de grans en la lluita pel primer lloc. És un dels partits de l’any, i tant. Ho hauria estat igualment encara que l’equip no hagués estat a dalt; però hi és des, pràcticament, el començament d’una temporada màgica en què el Girona ja ha estat capaç de carregar-se l’Atlètic a Montilivi (4-3) i de guanyar el Barça a Montjuïc (2-4). Per què no es pot conquerir el súper luxós Bernabéu? Si el Girona ho va fer el 2019 (1-2) amb una plantilla que va acabar baixant a Segona, aconseguir-ho avui no seria tanta sorpresa. O sí. Perquè tampoc cal perdre el nord i s’ha de recordar que el Girona és el Girona; tot just encadena quatre temporades a la màxima categoria i a davant hi té un monstre amb cracs de primer nivell mundial i molt poderós més enllà del terreny de joc. Al tanto, que diria aquell, que el Girona comença a molestar massa. 

Amb la bona fe que no ha de passar res d’estrany, el Girona visita Chamartín amb baixes sensibles però ben mudat i decidit a fer una nova actuació del seu futbol total. L’escenari s’ho mereix i l’equip segur que ho intentarà. Això sí, potser sortirà un xic més abrigat del compte. No pas per la fred, sinó per protegir-se del talent ofensiu que té el conjunt blanc (Bellingham, Vinicius, Rodrygo, Brahim, Ceballos, Modric...). No canviarà la idea Míchel que, sancionat, haurà de seguir el partit i patir-lo des d’una cabina lluny de la gespa. El que variarà serà, per força, l’onze titular i, qui sap, si també l’esquema. El Girona arriba al camp del líder sense tres titulars indiscutibles com Blind i Yangel Herrera, sancionats, ni David López, lesionat, a més a més de Toni Villa, Jastin Garcia i Joel Roca, que encara no estan recuperats. El tècnic només té disponibles Èric Garcia i Juanpe de centrals, però si rumiés formar amb tres i dos carrilers al darrere, podria adaptar-hi Arnau Martínez, amb Couto i Miguel Gutiérrez als carrils. A l mig del camp, sense Herrera, Aleix Garcia i Iván Martín lideraran la sala de màquines, sense descartar que Míchel vulgui reforçar-lo amb la capacitat física Solís. A dalt, Dovbyk hauria de ser titular si està bé físicament. Si no, caldrà veure si es decanta pel nervi de Portu o per l’olfacte golejador i veterania d’Stuani. Tsygankov i Savinho són fixes a les bandes, per on el Girona pot trobar una via per fer mal al Madrid. 

Rüdiger, a punt

Mentrestant, el club blanc arriba al partit amb la tranquil·litat de veure’s líder i, alhora, la necessitat de treure’s de sobre una mosca collonera que fa temps que l’empipa. Tot plegat, amb el partit d’anada dels vuitens de final de la Champions Leage contra el Leipzig a la cantonada i, el més interessant, la infermeria plena de gom a gom. En aquest sentit, sense Courtois, Militao ni Alaba, lesionats de llarga durada, Carlo Ancelotti està pendent de l’estat físic de Rüdiger per saber si hi podrà comptar. Arran de l’absència de Nacho Fernández, que no s’ha recuperat a temps d’uns problemes musculars, l’alemany és l’únic central disponible que té el tècnic italià, que haurà de decidir si el fa jugar o bé el reserva pel partit dels vuitens de final de la Champions contra el Leipzig de dimarts. Si no juga Rüdiger, Ancelotti hauria d’inventar-se un eix defensiu de circumstàncies amb Tchouaméni i Dani Carvajal a l’eix o donar l’alternativa al jove Jacobo Ramón. Lucas Vázquez seria el lateral dret i Fran García o Mendy, a l’esquerre. Vinicius ha superat les molèsties que li van fer perdre el derbi i serà titular.