Una garrotada «fàcil» de pair

Potser des de fora, l’entorn i, sobretot, l’afició s’havien engrescat d’allò més amb la possibilitat de ventar un cop de puny a la taula amb una victòria que permetés sortir líder del Bernabéu. Era el millor aparador possible per confirmar la candidatura al títol de Lliga, i els tres primers minuts el Girona va fer un rondo en què van participar gairebé tots els seus jugadors sense que el Madrid la toqués. Segurament aquella seqüència va fer més mal que bé als de Míchel, que potser es van pensar que podien ballar el Madrid. I no. Com va recordar el tècnic al final del partit, la Lliga no és la guerra del Girona. «Hem de tenir humilitat per saber on som. No podem pensar de venir al Bernabéu a competir la Lliga al Madrid», deia. Un discurs serè i pensat per rebaixar el dolor i per treure pressió als seus jugadors.

Feia deu anys que el Girona no perdia 4-0 en un partit a domicili. Va ser a Segona Divisió a la Nou Creu Alta contra el Sabadell la temporada 2013-14. Eren altres temps i aquella derrota va costar el cap a Javi López i va permetre l’arribada de Pablo Machín. Coses del destí. Ara, una dècada després, en la millor temporada de la història, el Girona s’ha convertit en la sensació de la Lliga a Primera i és un clar aspirant a entrar a la Champions League. «Aquesta derrota no ens farà mal», afegia Míchel dissabte. Si ens agafem als precedents, més ben dit, al precedent, no n’hauria de fer. Perquè, el del Bernabéu va ser tot just la segona derrota del curs a la Lliga d’un Girona que, tot i fer un partit per oblidar, està fent una temporada per emmarcar. En aquest sentit, recordem que la primera desfeta de l’exercici també va ser a mans del Madrid. Un 0-3 a Montilivi en un duel molt més competit que el d’abans-d’ahir. A partir d’aquí, què va passar després d’aquell resultat de finals de setembre? Doncs que el Girona va encadenar quinze jornades consecutives sense perdre, la millora del club al futbol professional. Onze victòries i quatre empats van ser la millor reacció a una derrota que podria entrar en la lògica. Com la del Bernabéu. Que sap greu? Sí, sobretot perquè es va veure l’equip patir i passar-ho malament a mans d’un rival superior que va fer el que va voler. Aquesta és la realitat.

En aquest sentit, Aleix Garcia s’alineava amb el missatge de Míchel i mirava de treure ferro a la derrota. «No va ser cap malson. No vam estar a la nostra millor versió i ens van passar per sobre. Ens van posar a lloc. Són un dels millors equips del món i nosaltres uns aspirants», deia. El d’Ulldecona reiterava que la derrota no farà mal. «No sé per què hem de dramatitzar tant. No volíem rebre quatre gols, és clar, però no hem d’estar malament. Al contrari. Som segons a la classificació i tenim per darrere equips om el Barça o l’Atlètic de Madrid.