Torna el girona que devora els rivals

La sequera de victòries ha durat tres partits. L’u de nou contra la Reial Societat, el Madrid i l’Athletic, i aquell Girona, en línies generals, poc reconeixible, ja són història. Sota el diluvi, i malgrat haver d’esperar a la segona part, va tornar aquell equip que devora els rivals que tant ens ha enamorat aquesta temporada.

A la primera part havia perdonat Yangel Herrera, o millor dit, havia aparegut Aridane per evitar el gol del Girona, en una de les escasses ocasions que hi va haver. A la segona, Míchel va retocar el dibuix i de seguida es va endevinar que s’havia encertat el pla. Dovbyk va fallar un parell d’ocasions abans que fos Tsygankov qui trenqués la sequera. Amb el marcador a favor i, sobretot, a partir de l’expulsió de Pep Chavarría, que va deixar el Rayo amb 10 per dues grogues absurdes quan acabava de saltar al camp, va aparèixer el millor Girona. I amb ell la figura de Savinho, que amb dos gols en l’afegit, amb aquella salsa que només hi saben posar els brasilers, va sentenciar. En resum, una jornada rodona: fi a tres jornades sense guanyar, recuperació de la versió que ha dut l’equip fins aquí, i deu punts de marge sobre l’Athletic en la pugna per la Champions. Ah, i de nou segons, per davant d’un Barça que precisament diumenge va a San Mamés. Quin programa doble que ens espera! Abans d’aquest partit, Mallorca-Girona.

Un reconeixement final per als gairebé 9.000 valents que es van animar a pujar a l’estadi tot i el ruixat que des de les set de la tarda va caure a Girona. En això també el club ha crescut, firmant aquesta entrada un dilluns a la nit que no convidava massa a futbol. Fa uns anys, el 2018, un Girona-Rayo es va jugar un dissabte en plenes fires sota un aiguat. Aquell dia només van anar a l’estadi 6.618 espectadors.