Pablo Torre: Una espurna massa intermitent

El Girona va perdre a Palma diumenge passat per la mínima (1-0) i va fer un pas enrere en la reacció mostrada a Montilivi contra el Rayo (3-0). Amb la desfeta davant el Mallorca, la ratxa dels gironins és ara de tres punts dels darrers dotze en joc, que s’amplia a quatre de quinze si anem una jornada més enrere. Evidentment, pel que fa a resultats, és el pitjor moment del curs. Tanmateix, ni la classificació ni les actuacions de l’equip amoïnen Míchel. El tècnic, llevat de la golejada al Bernabéu contra el Madrid, considera que tant a Bilbao (3-2) com contra el Mallorca (1-0) l’equip hauria pogut puntuar. D’explicacions a la davallada de resultats, n’hi poden haver unes quantes. Des que els rivals comencen a tenir la mida presa a l’equip, fins al factor físic, que diu que hi ha jugadors que acumulen molts minuts i que quan hi ha baixes, l’equip les nota. En aquest sentit, potser és d’aquí per on plora la criatura. Sense anar més lluny diumenge a Son Moix, tot i anar 1-0 des de la primera part, Míchel tan sols va fer entrar al camp Portu (m.55) i Stuani (m.78). Realitzar només dues substitucions no és un fet inèdit però sí que és ben poc habitual en el tècnic, que fins l’altre dia només ho havia fet un cop: en la victòria a Vigo (0-1).

La decisió del club de no reforçar-se durant el mercat d’hivern malgrat les sortides de Bernardo i Kébé i veient la immensitat del repte que es marcava per davant -entrar a la Champions- va generar força dubtes entre l’afició. Més d’un no veia gens clar poder mantenir el coixí amb un fons d’armari més aviat curt i que no estava pensat per moure’s per la zona de privilegi de la Lliga. La direcció esportiva va subratllar la dificultat d’haver pogut evitar la fuga d’algun jugador i, d’acord amb Míchel van defensar l’aposta de no reforçar-se per fer confiança a la plantilla actual. Homes com Pablo Torre, Valery, Solís, Arnau o fins i tot Borja García havien de ser importants en aquesta segona volta. 

Evidentment que entrar a l’onze titular del segon classificat de la Lliga és una missió complicada, però quan els resultats no surten sovint és més fàcil. Això no passa al Girona. «Al cap hi tenia treure Pablo Torre abans, però amb la sortida de Portu he vist que ja teníem profunditat», argumentava Míchel a Palma per afegir que «al segon canvi hem mantingut Dovbyk i una nova possibilitat de rematada. Pel centre teníem possibilitats amb Tsygankov, Couto o Savinho. No veia cap jugador cansat». Tot plegat va acabar amb només Portu i Stuani entrant de refresc mentre Pablo Torre s’ho mirava escalfant des de la banda sense acabar-ho d’entendre. El mitjapunta cedit pel Barça venia de jugar una estoneta contra el Rayo en la qual va ser decisiu fent l’assistència del 2-0 que sentenciava el partit. Tot i això, no li va servir per tenir minuts a Palma. De fet, Torre ha anat perdent un protagonisme que semblava que havia d’anar in crescendo des de principis de desembre. Va ser aleshores quan feia la sensació que el càntabre feia el clic i es convertia en un jugador important per a Míchel. Fins i tot titular. Entre Lliga i Copa, Torre va encadenar nou participacions consecutives -amb l’excepció de la victòria a Montjuïc per la clàusula de la por- amb bones actuacions tant a la Lliga com a la Copa. Contra el València va jugar una hora (63 minuts) i a partir d’aquí va anar creixent amb titularitats contra Oriola (90), Betis (65) i Atlètic de Madrid (67) i Almeria (57) i minuts davant Alabès (26) i Elx (6). 

Les tres titularitats consecutives a la Lliga es tallarien després d’Almeria. Des d’aquell dia, no ha tornat a l’onze i la seva participació s’ha anat reduint. Va tenir minuts contra Sevilla (17), a la Copa a Mallorca (16), contra la Reial (20) i al Bernabéu (44), mentre que a Vigo i Bilbao no va jugar. En Lliga, són només vuitanta-dos minuts dels sis-cents trenta possibles de les darreres set jornades. L’assistència a Savinho contra el Rayo semblava tornar-li protagonisme, però a Palma va tornar-se a quedar sense entrar.

Una altra dada a tenir en compte és que Torre no ha acabat cap partit de Lliga amb el Girona i dels vint-i-un que ha jugat, en les dues competicions, només ha jugat els noranta minuts al camp de l’Oriola, a la Copa. Pel que fa a aportacions, els números de Torre fins ara en les dues competicions, són d’un gol (a Oriola) i dues assistències en vint-i-un partits, dels quals en només quatre ha estat titular.