Un final de Lliga farcit d’emocions fortes per al Girona

"Quan quedin deu jornades mirarem on som i parlarem de què podem fer i a què podem aspirar». Aquesta era una resposta recorrent de Míchela les primeres jornades de Lliga quan l’equip anava com un tro i ningú era capaç de fer-lo caure de les posicions capdavanteres de la classificació. L’anècdota graciosa es va convertir en categoria a mesura que van anar passant les jornades i superada la primera volta, i amb vuit partits jugats de la segona, el Girona s’ha plantat a la vint-i-novena jornada segon a la taula amb nou punts d’avantatge respecte al cinquè, l’Athletic. És a dir, la trajectòria del Girona és d’allò més regular aquesta temporada i ja no es pot considerar un estrany entre els grans de la Lliga. S’ha guanyat a pols el dret a aspirar a entrar a la Champions League, un objectiu que Míchel va avançar fa tres jornades després de la derrota a Bilbao, però que tenia previst anunciar-lo a manca de deu partits.

I a partir d’aquí, què? Amb vint punts de coixí respecte al vuitè, primer que, en principi, no disputaria competició europea, el Girona encara les deu darreres jornades amb el convenciment que jugarà a Europa la temporada que ve. Molt i molt malament ho hauria de fer perquè no entrés a l’Europa League o la Conference League, en el pitjor dels casos. Una altra cosa és la Lliga de Campions. Aquí, l’equip està d’allò més ben posicionat i en un estat de forma que convida a confiar-hi. Encara que lluny de Montilivi s’hagi abaixat el pistó, la fiabilitat de l’equip a casa i el coixí de nou punts respecte al cinquè fan ser optimistes. Ara bé, per dir blat cal acabar de lligar bé el sac aquestes deu últimes jornades.

Per començar dissabte a Getafe, on als de Míchel els espera un partit d’aquells que costen de mastegar. Després de la visita al Coliseum, la competició s’aturarà igual que després de la visita del Betis a Montilivi per Setmana Santa. El calendari, doncs, dibuixa equilibri entre duels a casa i a fora. Així, per Montilivi hi han de passar Betis, Cadis, Barça, Vila-real i Granada, mentre que el Girona ha de visitar els camps de Getafe, Atlètic de Madrid, Las Palmas, Alabès i València. 

Dels deu rivals que li queden al Girona, Barça i Atlètic són directes pel mateix objectiu. En aquest sentit, ca dels dos equips viu el seu millor moment tot i que el Barça de Xavi ha revifat a la Lliga. Per la seva banda, l’Atlètic lluita per sobreviure a la Champions (aquest vespre ha de remuntar un 1-0 a l’Inter) mentre es desinfla a marxes forçades a la Lliga. Mentrestant, el Betis busca entrar a Europa després d’unes setmanes en què ha quedat eliminat de la Copa del Rei i de la Conference League. Aquest partit contra el conjunt andalús, programat pel diumenge Sant (dia 31 a 1/4 de 4), és el següent que jugarà el Girona a l’estadi Montilivi i queden ben poques localitats disponibles. 

Per la seva banda, el Cadis vindrà amb el ganivet a les dents ara que amb la victòria contra l’Atlètic està ben viu en la lluita per la permanència. Pel que fa a la resta, qui sap si Vila-real i València tindran opcions europees. Las Palmas i Alabès fan cara de salvats mentre que el Granada, a la darrera jornada, podria estar ja descendit. Trenta punts en joc que definiran si el conjunt gironí escriu la pàgina més brillant de la seva història amb la classificació per la màxima competició continental. Míchel ha situat la xifra de punts necessària entre els 71 i 72. Això vol dir que amb tres victòries més i un empat, gairebé estaria. Gairebé, perquè en futbol ja se sap que dos i dos mai són quatre i val més que en sobrin, de punts, que no pas que en faltin pel que pugui ser.

El segon lloc i la Supercopa

Si el Girona manté la bona dinàmica de resultats, caldrà veure si encara pot aspirar a fites més altes que només la Champions League. En aquest sentit, la segona posició dona dret a disputar la Supercopa d’Espanya a Aràbia Saudita, que suposaria una bona picossada de calés pel club. És aquí on, depenent de com evolucioni el Barça les jornades següents, el derbi contra el conjunt blaugrana de principis de maig podria adquirir més transcendència. Cal recordar que la Supercopa la disputen el campió i el subcampió de Lliga i el campió i el subcampió de Copa. Si els finalistes de Copa estan entre els dos primers llocs de la classificació -que no és el cas- el bitllet passa al tercer.