«La primera volta va ser tan bona que és normal que ara es parli de mala ratxa»

Des del primer dia que va arribar a Girona, amb una manera de fer natural, una idea engrescadora i un talent privilegiat va quedar clar que Míchel estava condemnat a triomfar a Montilivi. Res ha canviat dos anys i mig després. Al contrari, l'equip ha anat rebentant sostre rere sostre per situar-se a les portes del somni de ser a la Champions League. Serè i natural com sempre, Míchel té a davant el repte més gran de la seva carrera. Ho somia i sent que està a l'abast i així ho transmet als seus jugadors, que el segueixen, malgrat que els cants de sirena els puguin despistar algun dia. Els resultats han afluixat un xic, sí, però veient el rendiment en el dia a dia, el madrileny no té dubtes que l'equip lluitarà fins al final i l'afició podrà gaudir d'Europa.

Quant de necessària era aquesta aturada?

Ho és sobretot perquè els lesionats tenen un xic més de temps per recuperar-se. Després de perdre, a mi m'agrada més jugar de seguida, però sí que les cames estan una mica carregades i necessiten un xic de repòs. Per això és un bon moment, no pas pel tema anímic, perquè l'equip està bé.

Miguel Gutiérrez, David López, Yangel Herrera, Borja García... Podrà recuperar algú pel Betis?

Cada cas és diferent. Diria que els recuperarem tots. Uns més justos que altres, però hi haurien de ser pel Betis.

Se n'està fent un gra massa amb la mala dinàmica fora de casa?

Són els resultats. Jo sempre miro què hem fet bé i què malament en cada partit per repetir-ho o millorar-ho. He vist repetit dos cops el partit contra el Getafe i l'equip va merèixer més. Vam tenir quatre o cinc ocasions molt clares, però no vam marcar i això va provocar que perdéssim. Contra el Mallorca va ser un partit molt igualat on podia haver passat de tot. Amb Athletic i Madrid vam perdre contra rivals que van ser superiors. El Mallorca i el Getafe, no. Cal continuar fent el que sabem fer bé i tenir un xic més de gol, perquè en partits igualats marcar els canvia.

Al·lucina o troba absurd parlar de mala dinàmica amb l'equip tercer i set punts d'avantatge respecte al tercer?

Hem fet una primera volta tan bona que és normal que es parli de mala ratxa. La responsabilitat és continuar treballant bé i centrar-nos en el que passa a dins. A fora, la gent no té la mateixa manera de veure les coses que nosaltres. Cada partit ha estat difícil, també a la primera volta i els detalls els marquen. Per mi no és cap mala ratxa. He pogut fer més bé les coses en algun moment, però l'equip està bé i estic content de com treballa, que és el més important.

Després de perdre a Bilbao va dir que l'objectiu era entrar a la Lliga de Campions. Era un cop d'efecte estudiat i premeditat?

Sabia que la gent estaria un xic més baixa de moral o pensaria que l'equip podia caure. Volia dir-ho després del dia del Rayo la setmana següent, però em vaig avançar perquè considerava que la gent necessitava que notés la meva confiança i que sabés que fem les coses bé. Tinc la mateixa sensació. Som un equip que pot lluitar per anar a la Champions.

Té la sensació que després de tantes jornades a dalt de tot, es doni per fet que el Girona entrarà a la Champions? És perillós?

Fins que no siguem a dins, no serà així. Sempre hem de mirar els punts que es necessitaran. Diria que setanta-un o setanta-dos, depenent dels rivals. La lluita ara és de quatre equips i prou, no tinc la sensació que la Reial Societat hi arribi i el Madrid està per sobre. Fins que no hi siguem, no podrem dir que hi som. Ara la diferència és menys, però això pot anar variant.

S'ha arribat al tram decisiu de la Lliga. Contra el Getafe tenia quatre titulars indiscutibles lesionats. Se'n penedeix de no haver-se reforçat durant el mercat d'hivern?

No. De veritat que no. Vaig dir que necessitàvem un jugador més al mig del camp o a l'eix de la defensa, però quan volíem fer-lo el mercat no oferia el que desitjàvem. Per signar algú que no millori el que tenim, és millor no fer res. Les baixes, sobretot a la posició de central, han vingut juntes i s'ha notat una mica. De totes maneres, considero que l'equip està preparat per acabar la temporada perfectament.

Ha parlat amb Aleix Garcia? Ha entès el missatge tan directe que li va enviar després de Getafe?

Sí. Tenim una relació especial amb l'Aleix. Per mi és un jugador important i ell sap que sóc molt exigent amb ell. No em tallo a l'hora de dir-li-ho. Sap que ha de millorar en algun partit. De la mateixa manera que rep elogis, també ha de saber dur quan la gent pugui dir que no va estar bé.

Que Jastin entrés abans que Valery és un missatge?

No! Són jugadors diferents. En espais curts, Jastin té més dribbling. Valery és diferent que Jastin. M'han preguntat per Valery, Arnau, Pablo Torre... Tots entrenen bé. Jo he de buscar el millor per l'equip a l'onze titular i després en els canvis. Un jugador pot entrenar bé i estar-se tres o quatre jornades sense jugar perquè no necessito, o penso jo que no necessito, les seves característiques. És difícil d'assimilar. Sempre els dic que és molt difícil entrenar molt bé, que pensin que es mereixen jugar, jo també pensar-ho i dir-los-ho, però no poder-ho fer perquè necessito un jugador més ràpid o preparat per lluitar cada pilota. Al cap hi tinc guanyar el partit i sóc conscient que hi ha jugadors que es mereixen jugar més i no ho fan.

Hi ha el risc que no ho entenguin i puguin enfonsar-se? Per exemple, Arnau ha passat de ser un dels jugadors més destacats de l'equip i internacional sub-21 a desaparèixer dels onzes.

L'Arnau entrena bé, que és el millor i el que cal. Està emprenyat amb mi i és normal. Les meves decisions són meves. No hi puc fer res.

Manté que seria un cop dur no classificar-se per a la Champions?

Sí. L'equip s'ho mereix i estem en una posició bona per aconseguir-ho. No fer-ho, per mi, no seria cap fracàs, però sí un cop molt fort.

L'eliminació als quarts de final de la Copa va ser una gran oportunitat perduda?

Per mi sí. Era un moment clau de la temporada i de la nostra història. Ara bé, reconec i assumeixo que el Mallorca va ser millor que nosaltres.

Quantes entrevistes ha concedit aquesta temporada?

Moltes! Estic bé, no és cap càrrega per a mi. És una forma de reconeixement de la nostra bona feina. Més de cinquanta potser entre una cosa i altra. D'aquí i de fora i això vol dir que es parla de nosaltres a tot arreu.

De jugador, amb el Rayo, va entrar a Europa per primer cop i va ser l'autor del primer gol del club en competició continental. Està escrit que ha de ser l'home que durà el Girona a Europa?

No tinc cap do. És feina i, sobretot, estar en el moment adequat al lloc adequat. El club ha fet un projecte molt bo i tots hem fet un pas endavant. Tant de bo l'any que ve puguem gaudir d'Europa.

Sorteig d'entrades pel partit del GIRONA FC

Ha parlat darrerament amb Pep Guardiola?

No, perquè està enfeinat en un moment intens de la temporada amb el seu equip. Com jo també, aquí. Amb en Pere sí que parlem sovint del Girona i del City.

Té contracte fins al 2026 i ha dit sovint que vol jugar a Europa amb el Girona. Ha rebut ofertes? S'ha de patir per la seva continuïtat?

Si hi ha ofertes o no, no ho sé. Quan els projectes estan bé i jo i la meva família estem bé, no necessito res més. Ara tinc el repte de jugar tres competicions en una temporada, que no he viscut mai, i m'he de preparar bé. El millor lloc per fer-ho és aquí al Girona.

Creu en els cicles dels entrenadors?

No i sí. Aquest any vaig parlar amb alguns jugadors i els vaig dir que els entrenadors de vegades parlen i desgasten molt. Tinc la sensació que la meva manera de fer les coses no els desgasta a ells ni a mi. El meu tu a tu i la meva manera de viure les coses és amb naturalitat, com a persones. Si sóc amic d'algú, al cap de quatre anys, ho seré més i millor. Per què hauria de ser al contrari? És el mateix amb els jugadors. No hi ha desgast amb els anys; al contrari.

En què ha canviat el Míchel del juliol del 2021 amb el del març del 2024?

Sóc millor gràcies a la gent que tinc al meu voltant. He millorat també perquè estic més preparat per controlar situacions. No sé si és maduresa o experiència o totes dues coses. Amb els jugadors i l'equip, tinc la sensació de saber què fer en cada moment i quin missatge donar-los.

Aquell «Quique, Pere, l'any que ve a Europa!» del 20 de juny del 2022 durant la festa per l'ascens al balcó de l'Ajuntament va estar a punt de complir-lo l'any passat. Ara encara va per més bon camí. Un visionari?

(Riu)... Estàvem tots una mica... diguéssim que força contents... Els somnis, o objectius, cal sentir-los per fer-los realitat. Si no, l'equip caurà. Quan s'arriba a un objectiu i no ets capaç de canviar-lo, l'equip cau. I al contrari, si en vols més, sempre seràs capaç de lluitar per més. Com ara, que tenim un objectiu que tenim a l'abast. Si penso en la permanència i, quan l'assolim, penso «ja està», segur que a l'entrenament em notaran diferent, menys exigent i sense capacitat de continuar millorant. És vital continuar somiant.

S'atreveix a fer alguna promesa si s'entra a Champions?

No... perquè... No, val més que no... Serà un somni complert. Haurem estat capaços que la nostra afició estigui ben representada a Europa.

I es jugaria a Montilivi?

El club fa les coses per arreglar i tenir Montilivi preparat per Europa. Ho aconseguirem.

Entrevista a l'entrenador del Girona, Míchel Sánchez

Subscriu-te per seguir llegint