Les aturades proven al Girona

El Girona va tornar ahir a la feina per començar a preparar el partit de dissabte a Madrid contra l’Atlètic (14:00). La plantilla ha gaudit de tres dies de descans després de la victòria de la jornada passada davant el Betis (3-2) i torna amb les piles carregats i el cap net per encarar, ara sí, el tram definitiu de la temporada. Resten vuit jornades, vint-i-quatre punts, per assegurar una plaça a la Lliga de Campions del curs vinent. Un repte dificilíssim i abastable alhora gràcies als nou punts d’avantatge de què disposa el Girona respecte al cinquè, l’Athletic Club. En aquest sentit, caldrà veure com torna l’equip a la competició després de la segona interrupció en tres setmanes. Fins ara, en aquest exercici, l’equip ha respost a la perfecció després de cada aturada. Tant és així, que els de Míchel han guanyat tres cops i n’han empatat un altre cada vegada que s’ha reprès la Lliga després d’una interrupció per compromisos de seleccions. 

La disputa de la final de la Copa del Reidissabte passat entre l’Athletic Club i el Mallorca va fer que la competició s’aturés només quinze dies després que hi hagués hagut una finestra de partits FIFA. Després d’aquella darrera aturada, el Girona va reaparèixer amb unes prestacions més que notables i va doblegar el Betis (3-2) en un molt bon partit. En les anteriors aturades d’aquest curs, el Girona sempre se n’ha sortit. La primera va ser fa molts mesos quan a principis de setembre, l’equip visitava Granada a la cinquena jornada convertit ja en una petita revelació. El recital de futbol al Nuevo Los Cármenes va ser apoteòsic i el Girona es va imposar sense cap mena de patiment per 2-4 i mantenint el gran inici de curs. Al cap d’un mes, hi hauria la segona interrupció. Era tot just la novena jornada i els gironins, que ja havien estat líders, rebien el cuer Almeria després d’haver guanyat al camp del Cadis (0-1). «Ui, ja comencen a afluixar», es va sentir aquell a Montilivi després del 0-2 dels andalusos al minut 24. Un miratge. Quan el Girona s’hi va posar i va començar a carburar es va cruspir l’Almeria en un tres i no res. De fet, a la mitja part ja dominava per 3-2 i va acabar golejat per 5-2. 

Com si anés a aturada per mes, al novembre la competició es va tornar a aturar. Era la tretzena jornada i el Girona hi arribava líder en solitari després d’haver guanyat contra el Rayo a Vallecas (1-2). Van ser quinze dies sense futbol ben dolços per a una afició que va assaborir d’allò més la sensació de ser líder de Primera. El següent partit seria a Montilivi davant un Athletic en un duel ferotge ple d’intercanvi de cops i que va acabar amb empat (1-1). 

El dia extra de festa que va donar Míchel a la plantilla no ha d’afectar la preparació del partit per a un Girona que té tota la setmana neta. Tot al contrari que l’Atlètic, que demà disputa l’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el Borussia Dortmund al Metropolitano i dissabte al migdia haurà de rebre els gironins amb no gaire més de quaranta-vuit hores per descansar.