Montilivi: La millor medecina als mals del Girona

La revinclada al Metropolitano contra l’Atlètic de Madrid de l’última jornada (3-1) va confirmar que el Girona ha canviat l’etiqueta de visitant temible per la de bicoca per als equips locals. Ho confirma la ratxa de cinc derrotes en les cinc darreres sortides (Madrid, Athletic Club, Mallorca, Getafe i Atlètic), que iguala la pitjor sèrie del club a Primera Divisió. Un zero de quinze a domicili que contrasta amb el vint-i-set de trenta-tres (vuit victòries i tres empats en onze partits) que havia sumat l’equip fins aleshores i, sobretot, amb la fortalesa de l’equip com a local. Montilivi és la zona de confort d’un Girona que té l’estadi com la millor medicina als mals amb què torna de fora. Tant és així, que durant aquesta sèrie de cinc derrotes consecutives a domicili, els de Míchel s’han mostrat gairebé infal·libles a l’estadi, on han assolit quatre victòries (Betis, OsasunaRayo Vallecano i Sevilla) i un empat (Reial Societat). És a dir, el Girona s’ha convertit en qüestió de dos mesos en una mena de Doctor Jekyll i Mister Hyde que canvia de versió quan juga a casa i quan ho fa a fora. 

Dissabte, el Girona torna a la zona de confort amb la visita d’un Cadis necessitadíssim que vindrà amb l’aigua al coll i la necessitat de sumar per mantenir-se viu en la lluita per la salvació. Si ens aferrem a la dinàmica dels de Míchel, la lògica diu que no hi hauria d’haver color; tanmateix, en futbol dos i dos no són quatre i de pitjors se n’han vist. En aquest sentit, el que sí que ha de ser un plus per als gironins és «la pressió bona» de què parla sempre Míchel. El tècnic sempre recorda que el neguit o la pressió de competir per un objectiu com el que tenen, que és entrar a la Champions League, no tenen ni punt de comparació amb el de quan es lluita per evitar el descens, com és el cas del Cadis. Amb seixanta-cinc punts i vuit d’avantatge respecte al cinquè, els gironins són conscients que han d’assegurar partits com els de dissabte per mirar d’acostar-se a la xifra de setanta-dos o setanta-tres que pot donar el bitllet a la Lliga de Campions. 

Els números conviden a l’optimisme. Els últims quatre partits a l’estadi han estat victòries: Sevilla (5-1), Rayo Vallecano (3-0), Osasuna (2-0) i Betis (3-2). A més a més, el Girona, amb trenta-vuit punts, és el tercer millor local de la categoria només superat l’Atlètic de Madrid (43) i el Reial Madrid (41). Els de Míchel han fet de Montilivi un petit teatre dels somnis on han abonat l’afició als recitals continus. A l’estadi només hi ha guanyat el Reial Madrid (0-3) i hi ha empatat l’Athletic (1-1) i la Reial Societat (0-0). Els altres, tots han caigut: Getafe (3-0), Las Palmas (1-0), Mallorca (5-3), Almeria (5-2), Celta (1-0), València (2-1), Alabès (3-0), Atlètic de Madrid (4-3), Sevilla (5-1), Rayo Vallecano (3-0), Osasuna (2-0) i Betis (3-2). A més a més, el Rayo va tornar a perdre a l’estadi a la Copa del Rei (3-1). Curiosament i malgrat la sèrie de cinc derrotes consecutives a fora, el Girona (amb 27 punts) continua sent el tercer millor visitant de la Lliga només superat pel Madrid (37) i el Barça (33). 

El Cadis no ha guanyat a fora

Si el Girona va com un tro a Montilivi, el rival de dissabte, el Cadis, li costa Déu i ajuda puntuar a domicili. De fet, el conjunt andalús encara no ha guanyat cap  partit lluny del Nuevo Mirandilla aquesta temporada. El balanç de l’equip que entrena ara l’argentí Mauricio Pellegrino tan sols ha sumat sis empats en les quinze sortides que ha fet fins ara. La resta de partits, nou, es compten per derrotes. Amb Pellegrino, que va rellevar Sergio González al càrrec fa uns mesos, l’equip ha perdut a fora a Pamplona (2-0) i Anoeta (0-0) i ha empatat a Vallecas (1-1) i Vila-real (1-1).