El Granada va fer vessar Montilivi fa tretze anys

El Granada torna demà a Montilivi tretze anys després de la darrera vegada. La visita del conjunt andalús d’aquell llunyà març del 2011 forma part de la memòria històrica del Girona. Per tot, pel resultat (2-0) que alimentava la utopia d’arribar a Primera i, sobretot, perquè a l’estadi s’hi va registrar una entrada històrica: 9.282 espectadors. Tant és així que fins i tot es va haver de tancar portes, la qual cosa va fer que una bona colla d’abonats amb carnet es quedessin a fora sense poder entrar. I això que era un dimarts al vespre, entre setmana. Com pot ser? Eren altres temps. La fal·lera del propietari Josep Delgado perquè la gent s’enganxés al Girona i al seu projecte multiesportiu Tots Som Girona va fer que, pel partit contra el Granada inundés la ciutat d’invitacions i financés una flota d’autobusos per a una trentena de clubs d’arreu de les comarques gironines. La imatge de la quarantena de busos aparcats a l’Avinguda de Montilivi cap a Torres de Palau era d’impacte. 

«Ai si pugem» va ser el lema que el Girona FC va fer servir la temporada 2010-11 quan l’equip va agafar una bona ratxa i es va posicionar en posicions de play-off d’ascens a Primera. Era quelcom nou, inesperat, impensable i que dibuixava un escenari tant engrescador com vertiginós per a un club que tot just vivia la tercera temporada consecutiva a Segona A. Josep Delgado havia comprat -més ben dit, salvat- el club a l’estiu i, sota la presidència de Ramon Vilaró, l’estava organitzant per dins alhora que l’impulsava socialment. Des la banqueta, Raül Agné feia jugar com els àngels els Jandro Castro, Despotovic, Peragón, Tébar, Chechu, Dorca i companyia que, després de quatre victòries consecutives (Nàstic, Osca, Alcorcón i Vila-real B) i de trepitjar play-off per primer cop, es van plantar a principis de març en la cinquena posició. Sí, sí, el mateix equip que feia pocs mesos s’havia salvat per un miracle gràcies al penal de Kiko Ratón contra el Múrcia, somiava arribar a Primera. 

Després de la victòria contra el Granada, amb gols de Peragón i Siqueira en pròpia porteria, el Girona encadenaria tres derrotes (Recreativo de Huelva, Betis i Valladolid) i veuria com s’esfumaven pràcticament les possibilitats d’ascens. «Imagina’t a Primera», deia una pancarta barreja d’il·lusió i innocència el dia del Granada. Tretze anys després, no només s’hi és, sinó que l’equip s’ha classificat per la Champions.