La Copa abaixa el teló d’un curs màgic

El Girona portava unes quantes hores de festa, però la nit prometia ser llarga. Després de la rua i els parlaments a la Plaça del Vi, la celebració va continuar a la Copa. Milers i milers d’aficionats, tant els que van optar per esperar directament a la destinació final com els que van acompanyar l’equip a l’Ajuntament i a Montilivi, es van ajuntar per rebre els de Míchel en un majestuós escenari a l’alçada de la gran temporada que han fet. Hi havia tanta gent o més que els dies grans de Barraques, superant de llarg les 15.000 de llarg. En total, s’estima que a la festa van assistir-hi unes 30.000 entre la rua i els concerts a la Copa.

Tocaven els Catarres, quan va arribar l’autocar amb els jugadors, cos tècnic, directius i treballadors del club. De sobte, totes les mirades van deixar de prestar atenció al grup de música per aclamar als gironins. Sonava l’himne del Girona de fons. Abans, però, va ser el torn per a les últimes cançons del grup català com Fins que arribi l’alba, Tòquio, Jenifer o Vull estar amb tu. La filla d’Èric Vergés, per cert, és del Girona perquè el futur, com puntualitzaria després Quique Cárcel, és blanc-i-vermell.

La primera en pujar a l’escenari va ser la Sisa, la mascota del Girona; mentre que els jugadors... Es van fer esperar una mica. Perquè eren les estrelles, és clar. Punxava Mon Dj, quan va sortir l’speaker de Montilivi Albert Bassas per fer-los pujar un per un. Per número de dorsal, del més alt al més baix: Ricard Artero, Joel Roca, Jastin, Fuidias, Èric Garcia, Portu, Iván Martín, Jhon Solís, Yangel Herrera, Yan Couto, Toni Villa, Pablo Torre, Blind, Savinho, Aleix Garcia, Gazzaniga, Valery, Dovbyk, David López, Arnau i Miguel. Els capitans van ser els últims en sortir: Borja García, Juan Carlos, Juanpe i Stuani. N’hi va haver un, fins i tot, que no va arribar al final de la festa. Tsygankov tenia una bona excusa per no ser ahir a la Copa en la festa organitzada per Estrella Damm: anar a dormir el seu fill, un nadó de poc més d’un any. L’extrem ucraïnès es va endur igualment l’aplaudiment dels seguidors. Tots ells ho han fet possible de la mà de, qui si no, Míchel.

«L’any que ve a la Champions tots els equips que vinguin a Girona fliaparan. El que ha fet aquest club és molt difícil, però continuarà fent història», va comentar el tècnic.

La Festa del Girona FC: Girona bull per celebrar la Champions

Stuani també va dirigir unes paraules. «Per mi poder veure el que està passant és increïble, sento tanta felicitat, és un orgull enorme per nosaltres. Esperem que seguiu gaudint d’aquest gran equip i del creixement del club. Hem fet història de nou», va assegurar l’uruguaià. Borja García, emocionat, va demanar «recordar-nos de tota la gent que hi havia al club quan no hi havia un projecte tan ambiciós, es van deixar la vida perquè en el dia d’avui estiguem a la Champions». El va corroborar Cárcel, observant que «cada any hi ha més nens del Girona». Tots ells somien lluir l’orgull gironí per tot Europa. Girona és territori de Champions.