Disset jugadors amb contracte i moltes incògnites

A manca d’algun acte protocol·lari, la plantilla del Girona ja està de vacances després de la festassa de diumenge al vespre pels carrers de la ciutat, amb parlaments al balcó de l’Ajuntament i que va culminar amb els concerts a la Copa. La millor temporada de la història ja és història. Dijous serem dia 30 i d’aquí a un mes s’acabarà, formalment el curs 2023-24 per donar pas a un 24-25 carregat d’emocions i sensacions inèdites a Montilivi. La nova temporada es presentarà plena, també, d’incògnites. A l’espera que es faci oficial, és vox populi que Ettihad Airlines serà el nou patrocinador d’una samarreta que Aleix Garcia es va encarregar diumenge de presentar en societat a l’Ajuntament. Més dubtes hi ha en l’àmbit de les insfraestuctures, amb les reformes que cal fer a Montilivi per poder acollir partits de Lliga de Campions, i, sobretot, en la plantilla. I és que les magnífiques actuacions dels jugadors gironins aquest exercici els han col·locat a l’aparador i això pot fer que hi hagi cua de compradors a les oficines de Montilivi. Homes com Dovbyk, Tsygankov, Miguel Gutiérrez, Iván Martín o Aleix Garcia són molt llaminers per a clubs amb múscul econòmic. Per la seva banda, Couto, Èric Garcia i Savinho acaben la cessió aquest juny i han de tornar, si el Girona no hi posa remei, als seus clubs d’origen. En aquest sentit, segons el director esportiu Quique Cárcel, l’afició va fer «molt bé» la feina diumenge. «Molts jugadors es quedaran per vosaltres», deia en referència als càntics perquè no se’n vagin. 

A més a més, hi ha tres jugadors que acaben contracte i que cal veure quin plantejament hi té el club. Són Juan Carlos, Juanpe i Borja García. D’entrada, el porter ja sap que Míchel hi compta i que el vol a la plantilla. A partir d’aquí caldrà formalitzar-ho perquè el porter manxec enceti la sisena temporada al club, on va arribar el 2019 procedent del Lugo. El plantejament amb Juanpe sembla que ha de ser també de continuïtat mentre que Borja García, després d’un any en blanc per les lesions, podria haver arribat al final del seu trajecte amb el Girona. Diumenge al vespre, el madrileny va voler agrair el suport de tothom. «Mai tindré tanta estima per tornar-vos-la» deia a l’afició mentre continuava instant tothom a fer memòria. «En un dia de tanta felicitat m’agradaria que ens en recordéssim de jugadors, tècnics i treballadors que eren a qui quan no era tan fàcil venir, no hi havia projectes tan ambiciosos com el d’ara i que es van deixar la vida per construir el camí de què gaudim ara», afegia. 

Emocionat, com molts altres, Juan Carlos va agafar el micròfon a l’escenari de la Copa diumenge al vespre. El porter és un dels capitans de la plantilla i forma part del que Míchel anomena «el cor del Girona». Un cor que vol mantenir per encarar amb garanties la nova temporada. Aquest sentiment blanc-i-vermell, Juan Carlos l’ha anat regant i alimentant a còpia de patacades fins que han arribat les alegries. Primer amb l’ascens a Tenerife, després l’any passat a les portes d’Europa i enguany amb la millor temporada de la història del club. En aquest sentit, a la Copa, Juan Carlos va assenyalar Míchel com el gran artífex del creixement del Girona. «Va arribar quan passàvem moments fotuts després de perdre el play-off contra el Rayo. No era fàcil i ens va donar quelcom per creure-hi. Allà es va començar a construir tot això», va dir. Si, com sembla, Juan Carlos acaba renovant, formarà porteria amb Paulo Gazzaniga, renovat fa uns mesos fins al 2027. Caldrà veure què fa el club amb Toni Fuidias, amb contracte fins al 2025, i que tan sols ha jugat tres partits de Copa en dos anys. 

Els cedits

La resta de la plantilla té contracte en vigor tret dels jugadors cedits. Són els casos d’Èric Garcia, Savinho, Couto i Pablo Torre. Aquí hi haurà feina. La voluntat del club és de continuar comptant amb els dos primers, propietat del Barça i del Troyes (City Group). A partir d’aquí, tocarà veure quina intenció té Hansi Flick, futur entrenador blaugrana i Pep Guardiola, si el City l’incorpora en propietat. A Girona esperen en candeletes el retorn de dos jugadors diferencials. També Couto té la porta oberta, però en el seu cas, la postura del City manarà. El brasiler té contracte per un any més amb el club anglès que ha de valorar si el traspassa al Girona o a un altre club per ingressar algun caleró. Pel que fa a Pablo Torre, l’escenari d’una segona cessió no està descartat. Un altre cas especial és el de Miguel Gutiérrez. El Madrid té una opció exclusiva de repesca pel defensa a canvi de vuit milions d’euros. Si l’executa, el Girona, que en va pagar quatre pel 50% fa dos estius, no hi podrà fer res per retenir-lo. Un cas semblant és el d’Iván Martín, per qui el Vila-real tindria una opció de repesca. 

El Girona s’ha mogut per millorar i ampliar els contractes de Blind i David López fins al 2026. Per contra, amb Arnau Martínez no hi ha entesa. El maresmenc acaba el 2025 i si no renova, té números de ser traspassat. La resta de la plantilla com a mínim té contracte fins al 2026, una política habitual en Cárcel. Pel que fa als joves del planter, el Girona també els té controlats: Jastin (2027), Antal (2028), Artero (2026), Roca (2026), Almena (2026). Ibra Kébé, Gabri i Chaira, cedits al Mirandés acaben el 2026, mentre que Ureña (Leganés) ho fa el 2025.