El noi o noia que en complir 16 anys no té ganes ni motivació per estudiar més, ha de penjar llibres i llibretes i ha d'anar a treballar sense pèrdua de temps. És el seu dret i és el seu deure. El noi o la noia que entre 14 i 16 anys ha perdut aquesta motivació per estudiar d'una manera irreversible, i ja no troba a l'institut una oportunitat per aprendre un ofici de manera reglada, ha de poder ser inserit a la feina a través de cursos ocupacionals que compaginin la formació teòrica i les pràctiques en empreses. És el seu dret. La resta d'infants han de ser a les escoles i instituts fins als 16 anys, sense excepció, sense excusa.
AVUI, 12 DE JUNY,és el Dia Mundial contra l'Explotació Infantil, una celebració que hauríem de tenir molt en compte; molt més, naturalment, del que la hi tenim. En països del Tercer Món, nens explotats laboralment cusen camises, pantalons, pilotes i sabates. I hi ha empreses i negocis del primer món que se'n lucren vilment. Els exploten "allà", certament, però això no neteja la consciència ni dels qui venen aquí aquests productes, ni dels qui els compren. Però no només en els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament es donen capítols d'explotació infantil. També a casa nostra. Se'n donaven freqüentment fa un segle, quan a les fàbriques tèxtils les nenes corrien entre els telers i, a les mines, els nens eren usats per entrar en llocs difícils. (Curiosament, a casa nostra, s'ha passat d'un extrem a l'altre: som capaços de tenir alumnes aparcats als instituts 2, 3 i més anys sense fer res de profit; i hi ha nois i noies de més de 16 anys que es passen dècades vivint a compte dels pares fent veure que busquen feina. Desgraciadament, abans els nens eren explotats pels adults; i ara, fins i tot alguns pares són explotats pels fills.)
El que és gravíssim és que en ple segle XXI de l'Europa que més progressa, hi hagi senyals evidents d'explotació infantil. És freqüent veure a Girona nens al costat de mares que pidolen, nens fent feines en fires i serveis diversos en lloc de ser a les escoles; hi ha nenes i nens que són obligats a fer feines domèstiques, a vigilar germans, a atendre negocis. Fins i tot, rascant una mica trobarem en la nostra santa societat pederastes i pedòfils que es lucren amb la pornografia infantil i l'abús de menors. I fastigosos clients que en disfruten, és clar.
No és el dia Mundial contra l'Explotació Infantil un dia qualsevol. S'acosten temps difícils, fins i tots per als drets laborals aconseguits amb anys de lluita (els ministres de Treball de la UE han acordat passar la jornada laboral de 48 hores setmanals a 60 o 65). Tampoc seran temps fàcils per als nens. L'objectiu del capital és desregularitzar les relacions laborals, els pactes i els convenis, per afavorir la precarització i augmentar els seus beneficis. Els nens i els joves són carnassa desitjada. Hi ha empresaris que somnien en les condicions laborals dels països subdesenvolupats. Cal estar atents.
