Es diumenge i festiu però les botigues de Girona són avui obertes perquè demà és la Nit de Nadal, i així tots els qui tinguin ganes d'obsequiar els familiars i els amics, i tinguin diners per fer-ho, podran fer o acabar de fer les compres. Els funcionaris gironins no podran.

Ni els treballadors de l'Ajuntament, ni els de la Generalitat, ni els d'Hisenda, ni els metges i personal d'infermeria, ni els mestres, ni els professors, ni els mossos d'esquadra, ni la policia local, ni els treballadors d'Hisenda, ni els de la Diputació, ni ningú que tingui rang o aproximació al rang de funcionari (a Girona, uns quants milers), han cobrat encara res aquest mes (l'ordre de pagament es preveu a finals de desembre) i quan cobrin (veurem quan) no percebran la paga anomenada extraordinària de Nadal.

Els funcionaris i funcionàries de Girona no podran fer la despesa que cada any per aquestes dates feien en botigues i comerços. La mesura del Govern del PP, que tan i tan bé va semblar a molts ciutadans i botiguers, té -com tot el que està perpetrant i proposant el PP- trampa: si els funcionaris no cobren, no gasten. Van pensar en aquesta "insignificança" els "intel·lectuals" del Govern? I els botiguers contraris a la darrera vaga general?

El funcionari duu a terme una funció encomanada per l'Administració, és a dir, per la ciutadania. No tothom pot ser-ho. No tothom aconsegueix ser-ho. Per accedir a qualsevol lloc de l'Administració cal haver superat una dura oposició en dura pugna amb centenars o milers d'altres aspirants. És una ocupació que es realitza en el marc de la Funció Pública, on tot és perfectament regulat, perfectament conveniat.

L'Administració (la ciutadania, per tant) confia en uns quants escollits perquè li gestionin i administrin els serveis. Ara bé, farà la mateixa bona feina el professional de la medicina a qui han tret una part del sou, a qui han augmentat unilateralment les hores de dedicació? Tindrà la mateixa entrega i el mateix coratge un professional de l'ensenyament que ha de treballar més hores cobrant menys? Què els diu la lògica als qui amb tanta facilitat argumenten que els funcionaris viuen tan bé perquè tenen "feina fixa", que, ai, las, si pensessin una mica, s'adonarien que aquí i a la Patagònia, no és un luxe, sinó un dret? Si el metge, a més de cobrar menys i treballar més, no té mitjans, ni condicions laborals, té ben difícil mostrar el plus de motivació que marca la qualitat d'una feina. Què hi diu la ciutadania? Li és igual? És el mateix una taula coixa que una mala operació de pròtesi? És el mateix un professor que prepara alumnes per al futur, que un altre que no acaba de trobar les forces per motivar-los perquè tot són dificultats?: més alumnes per aula, menys ajuts de professionals externs, més hores de feina i menys de tutoria...