28 de gener de 2017
28.01.2017

la muntanya de les ves dobles

14.02.2017 | 11:09

untanya s'escriu amb «M», és lògic, perquè la grafia d'aquesta lletra s'adiu perfectament al perfil sinuós de les serralades i el nostre Pirineu, de l'Albera fins més enllà del Puigmal, es podria descriure amb una munió d'emes posades una darrere l'altra. Una «M» també serveix per descriure un massís, un munt, un monticle o un muntijol i els habitants de la zona, que són muntanyencs o muntanyesos.

La ema minúscula, més baixa i arrodonida, representa les muntanyes més velles, més desgastades per l'erosió, i també ens ajuda a imaginar-nos la curvatura de l'esquena dels mulats i les espatlles cansades dels pagesos de Molló, de Montagut, de Morellàs, de la Menera, de Meranges i de Maçanet de Cabrenys. Tot això s'ha d'explicar als curiosos que arriben a les muntanyes sense saber el valor intrínsec de les emes.

John Langdon-Davies va ser un d'aquells anglesos esperitats que es passejaven pel món amb ulls d'infinita curiositat. Va anar i venir de la seva Sud-àfrica natal, es va incorporar al bàndol pacifista durant la Primera Guerra Mundial –cosa que li va costar sis mesos de presó– i posteriorment es va instal·lar a Ripoll, on va aconseguir publicar un llibre de poemes en anglès titulat Man on Mountain, així, amb dues «M».

Però aquesta fita no va ser tècnicament fàcil, perquè en aquella època –1922– les caixes tipogràfiques de la impremta Maideu, que incloïen per raons òbvies moltes «M», no disposaven de la lletra «W», si més no en una quantitat suficient per compondre tot un llibre en llengua anglesa i l'impressor va haver-ne de comprar una remesa a Barcelona. Suposo que després d'aquest fet, aquesta impremta seria la més ben dotada de ves dobles de tot el Pirineu.

Ara aquest llibre s'ha tornat a publicar a la mateixa impremta, però amb les emes i les ves dobles dels ordinadors d'ara. Aquesta fita ha estat possible gràcies a la cura d'en Jordi Casanova i de la Núria Camps, amb les traduccions al català que van fer posteriorment poetes com Marià Manent, Tomàs Garcés i Josep Maria Jaumà, i els poemes –tal com diu en Jordi– podran ser llegits de nou a les envistes de les muntanyes que els van inspirar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema