01 de març de 2019
01.03.2019

Els residents a un màxim de 45 minuts es gasten 487 milions a l'any en compres a Girona

Un estudi revela l'atracció comercial de la capital i apunta reptes i punts que s'han de millorar, com ara l'aparcament

01.03.2019 | 11:55
Un carrer comercial de Girona

Un estudi encarregat per l'Ajuntament de Girona i la Diputació a l'empresa RBD Consulting Group, revela que la ciutat de Girona atrau el 31% de la despesa dels residents del seu ecosistema comercial (ciutadans que resideixen a Girona o a un màxim de 45 minuts de la capital), el que representa una atracció de compres per valor de 487 milions d'euros cada any. En total en aquesta zona, hi ha 419.485 habitants. Quan més proper a la capital, major despesa.

Si es té en compte una àrea d'influència superior, de fins a una hora, la facturació atreta ascendeix fins a 646 milions d'euros. Llavors s'hi han de sumar 454.297 residents.

En aquest segon radi de ciutadans, el de seixanta minuts, prèn més importància que en ciutats equivalents gràcies als múltiples esdeveniments festius i esportius que es fan al llarg de l'any com la Sea Otter Europe de ciclisme, Temps de Flors, Girona 10, el Festival Internacional del Circ o les 22 fires que es fan a la ciutat. La riquesa de comerç emblemàtic i singular (150 establiments) i els establiments amb més de 50 anys o catalogats des de Patrimoni (88 comerços), fonamentalment al Barri Vell, també ajuden a atraure clients en un moment en què es parla de la influència de les grans cadenes comercials i la clonicitat dels establiments, segons ha explicat el responsable de la redacció de l'estudi, Roger Gaspa. 

Una altra de les claus, és la influència i atracció que té l'Espai Gironès, situat a Salt. De fet, les dades de despeses anuals també tenen en compte el que es compra en aquest centre comercial. Segons l'estudi, amb 400 enquestes, l'Espai Gironès té molta més atracció que el Corte Inglés. El Mercat del Lleó i el Mercat de marxats bitsemanal de la Devesa també són actius singulars comercials de relleu.  Pel que fa als hàbits de compra dels gironins i les gironines, un 25% va habitualment al Mercat del Lleó i un 12% al mercat de la Devesa i un 83% dels gironins majors de 18 anys ha fet alguna compra en línia el darrer any.

Si es va desgranant l'estudi, es pot comprovar com el 67% de baixos comercials està actiu.  En total són 4.548 locals en funcionament, dels quals 1.697 són comerços, 628 restaurants i bars, 1.814 empreses de serveis i 409 corresponen a d'altres activitats.

La ràtio comercial és la quarta més alta de Catalunya amb 16,82 establiments per cada mil habitants. Només és superada per Figueres, Vic i Granollers. És per tant la capital catalana amb una ràtio més elevada. Barcelona es queda en 16,75 comerços per cada mil habitants. Es dona el cas que Figueres esdevé un pol comercial molt important, en gran part per la proximitat amb la frontera. Això fa que malgrat que hi hagi ciutadans que tenen a prop tant Girona com Figueres, optin per la capital de l'Alt Empordà.

A tot això s'hi haurien d'afegir les despeses dels turistes, o sigui dels visitants que són de fora de les comarques gironines o estrangers. Aquest turisme representa entre un 15 i un 19% de les vendes, especialment en el Barri Vell, Mercadal i l'Eixample.

El Pla inclou una enquesta a 400 persones sobre diferents elements de satisfacció. El que pitjor nota treu és l'aparcament  (4,1 sobre 10) i els "bon preus (5,8) i el que es valora més és la qualitat dels productes (7,4) i la varietat de serveis i restauració (7,4). Pel que fa a aspectes a millorar, el 49,3% voldria "Més i millor aparcament". És doncs, un de cada dos enquestats. Un 20,1% voldria "més varietat de productes de proximitat". En canvi, el 27,6% del total afirma que no hi ha "res" a millorar.

L'estudi, que ha servit per elaborar el Pla Sectorial del Comerç de Girona, i complementa el pla estratègic de Turisme. El Pla indica una sèrie de reptes a tirar endavant per part de l'Ajuntament de Girona i els comerciants per seguir millorant i fer front als reptes del comerç.

"El comerç és una de les principals activitats econòmiques de Girona, tant pel que fa al nombre de treballadors i el nombre d'empreses com pel que fa a la capacitat d'atracció que genera. Aquest pla és el complement que ens faltava del Pla estratègic de turisme per tenir les pautes a seguir per poder gestionar el comerç a la ciutat en els propers anys", ha remarcat la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local, Turisme i Ocupació de l'Ajuntament de Girona, Glòria Plana

El Pla estableix set línies estratègiques de treball per al futur del comerç a la ciutat, amb un seguit de recomenacions: millora de la competitivitat, promoció i dinamització, transformació digital del comerç i big data, urbanisme comercial i urbanisme tàctica, accessibilitat i mobilitats sostenible en les compres, comerç emblemàtic i singular i sinergies amb altres sectors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit