23 de febrer de 2020
23.02.2020

Girona ja concedeix llicències per canviar l'ús dels locals comercials a habitatges

És una de les mesures impulsades per fer front al dèficit d'immobles que pateix la ciutat

22.02.2020 | 23:28
Uns baixos tancats situats a la carretera de Barcelona, en imatge d'arxiu.

L'Ajuntament de Girona ja concedeix llicències municipals per canviar l'ús d'oficina o local comercial a habitatge. El Pla General permet el canvi d'ús legal. Així i tot, no es pot realitzar a tots els locals, ja que com va dir l'alcaldessa Marta Madrenas, «dir que tots els locals i despatxos es poden reconvertir en habitatges seria actuar de manera irresponsable». Des del govern municipal asseguren que un cop fet l'estudi, és possible fer aquest canvi d'ús a un gran nombre de zones de la ciutat.

A priori, ni una oficina ni un local estan preparats per un ús residencial, és a dir, legalment no és possible viure-hi, però sí es poden convertir en habitatge de forma legal mitjançant els canvis que requereixi l'Ajuntament i complint diferents requisits d'habitabilitat, superfície, condicions estructurals i densitat, entre d'altres.

Els interessats en efectuar aquest canvi hauran de presentar una sol·licitud a l'Ajuntament perquè aquest estudiï el cas i confirmi si es pot concedir, o no, la llicència per realitzar el canvi d'ús legal. Des del Sindicat de Llogateres asseguren que «les mesures de millora sempre són benvingudes», no obstant això, afegeixen que «el fet de convertir locals comercials i oficines en possibles habitatges no garanteix un impacte real sobre l'oferta i tampoc que aquests habitatges es destinin a lloguer o habitatge habitual». La iniciativa es va començar a estudiar el mes d'agost passat amb l'objectiu que, amb la reconversió d'aquests locals i oficines, el parc d'habitatge de la ciutat augmenti, pel fet que, com va subratllar Madrenas, l'habitatge «és un dels principals reptes» que el consistori haurà d'afrontar durant el mandat. Durant la crisi «pràcticament no s'ha construït res» i és el que ha contribuït a fer que Girona tingui dèficit d'habitatge, remarcava Madrenas. «Ja fa temps que denunciem que a Girona hi ha un problema amb l'habitatge», indiquen des del Sindicat de Llogateres. Tanmateix, tot i que el govern municipal treballa per resoldre les necessitats d'habitatge que té la ciutat, l'alcaldessa va assegurar que han d'analitzar-ho bé per no cometre errors, «perquè el comerç també aporta avantatges socials».

Situació de l'habitatge


La diagnosi sobre la situació de l'habitatge presentada a finals de novembre -guia per la creació del futur Pacte Local per l'Habitatge- és el document que analitza totes les dades referents a l'habitatge i fixarà les polítiques a seguir durant els pròxims deu anys.

L'estudi indica que Girona només té espai per a la construcció de 6.616 habitatges nous, que podrien acollir aproximadament unes 114.000 persones. Es calcula que des d'ara fins al 2026 Girona creixerà amb 700 habitants cada any, per tant, el nombre d'habitatges que es poden construir és insuficient per donar cabuda a l'augment demogràfic que s'espera a la ciutat. Els barris de Sant Narcís, Barri Vell, La Creueta, Germans Sàbat i Font de la Pólvora ja han assolit el seu límit i no poden créixer més. Està previst que el creixement es concentri -en un 60%- a Domeny Sud, Pont Major i l'Eixample Sud, que és on es disposa de més terrenys disponibles. En alguns casos –com a Domeny– s'estan edificant els primers habitatges després d'estar prop de deu anys aturats per la crisi.

L'anàlisi també mostra que la ciutat té un dèficit d'habitatge social, actualment hi ha 3.741 pisos, és a dir, el 7,1% del total del parc d'habitatge que té Girona. Per complir amb les previsions que marca la Generalitat, cada any -durant 15 anys- s'haurien d'incorporar 235 pisos a la borsa, i l'Ajuntament remarca que la construcció d'immobles socials és competencia de la Generalitat.

Utilitzar els habitatges buits que hi ha a la ciutat no és la solució per acabar amb aquest dèficit, perquè a més que el nombre de pisos és escàs -un 1,58% del parc; uns 772 pisos- gairebé la meitat no es poden utilitzar perquè són massa vells per viure-hi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit