En marxa el debat obert «Per un nou Vell», que uneix ciutadania, administració i veus expertes per repensar el Barri Vell de Girona. Aquest debat planteja quins usos es poden donar a 15 edificis buits destinats a equipaments que hi ha al barri, com ara antics convents, i connectar-ho amb les seves necessitats, sumant les visions de tothom qui hi conviu i interactua. Es tracta d’un procés participatiu nascut als pressupostos participats del 2018 de la mà de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Vell, impulsat per l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, i executat per l’arquitecta Itziar González Virós, que va guanyar el concurs públic. També compta amb la implicació directa de la regidora de Ciutadania, Maria Àngels Cedacers, que, a més, és la regidora de barri.
El debat s’organitza en quatre grups: necessitats socials, necessitats econòmiques, materialitat dels equipaments (com és cada edifici, quines característiques té, quants metres, etc.), i materialitat de l’espai públic (com és l’entorn de cada equipament, accessibilitat, etc.). Com diu González, «debatre sobre la ciutat és confluir visions complementàries».
Més accessible i amb més veïns
Avui el procés ha superat la primera fase de diagnosi, iniciada el 18 de maig i que ja ha reunit, en format telemàtic, unes 70 persones. En aquests debats «en positiu» s’han detectat necessitats socials com l’accessibilitat a la part alta del barri. «La sensació és que és difícil viure allà», afirma González, pensant en la diversitat funcional o diferents edats dels residents. També s’ha fet palès que «cal més massa crítica de veïns», és a dir, més veïns, i per tant un major accés a l’habitatge a la zona. Un fet que també connecta amb una altra necessitat detectada, com és la manca de comerç de proximitat o poder tenir més capacitat per demanar serveis al barri, com ara una escola bressol. A més, hi ha una forta demanda d’espais de relació «per fer comunitat, un centre de vida veïnal».
En els debats de materialitat s’han posat sobre la taula quines possibilitats serien les més adequades per a cada equipament en funció de les seves característiques: «si un edifici té un claustre, el podem aprofitar», posa d’exemple González. Tot plegat, «sense trencar el valor patrimonial» de les edificacions, apunta González, i contemplant, a més, l’eficiència energètica.
Rutes i debats complementaris
Aquests grups cooperatius es complementen amb cinc rutes els dissabtes per tenir una conversa en viu, oberta, a l’aire lliure i in situ. A les rutes «anem descobrint els edificis amb l’excusa de conèixer patrimoni», però també posant una mirada «urbanística», comenta González. «Alhora, com que ells són els veïns i són els experts en la vivència, ells m’ensenyen a mi. És un conjunt de sabers», apunta. A més, a les rutes sovint s’hi uneixen experts en tota mena d’àrees, des d’arqueologia a patrimoni, que també hi comparteixen el seu coneixement.
Però les aportacions al procés no s’han quedat aquí. González ha volgut ampliar encara més el debat afegint conferències d’experts amb el COAC i la UdG. Un cicle que va més enllà de la discussió dels usos dels equipaments; «els veïns tenien ganes de reflexionar sobre el barri d’una forma més complexa», diu. El cicle - els vídeos del qual són accessibles online - tindrà continuïtat més enllà del procés participatiu.
70 participants, de moment
Per ara, el debat inclou 70 participants: sobretot, ciutadania i tècnics de totes les àrees de l’Ajuntament. «Tots estan participant activament, fora de les hores de feina», valora González. I el procés segueix obert a tothom qui vulgui fer aportacions.
González defensa que es tracta d’un procés «de cooperació ciutadana», dissenyat a partir de la seva experiència com a exregidora del Barri Vell de Barcelona, i també a una trajectòria de 20 anys en aquest àmbit. «Tan important és escoltar els veïns com els tècnics de l’administració pública. S’enriqueixen els uns als altres: la ciutadania trasllada als tècnics el seu dia a dia i els tècnics de l’ajuntament adquireixen molta informació, però alhora, quan els veïns demanen coses, troben explicacions en els companys de l’administració», defensa González.
El proper pas: decidir el model
La segona fase, que comença ara, és la de consensuar els «criteris i objectius» que defineixin el barri. «Ara ja sabem de què plora la criatura», explica l’arquitecta, «és el moment que la comunitat decideix cap a on va». Per exemple, si «volem que l’estratègia sigui la del canvi climàtic, l’accessibilitat, o la massa crítica dels veïns». I després, el resultat es materialitzarà en propostes: «En sortirà un full de ruta ciutadà validat pels tècnics, és a dir, viable, però que no té la validació política». Ara bé, tot i no ser vinculant, el resultat sí que neix per ser «una eina útil per qualsevol grup polític, ciutadà, o associació».
Una idea extrapolable a tots els barris
Maria Àngels Cedacers, regidora de Ciutadania i Dinamització del Territori, hi ha participat des del primer moment, i fa una valoració molt positiva del procés, que uneix les mirades veïnal, cultural i de promoció econòmica, i és una «oportunitat d’establir un diàleg en positiu i de proximitat entre veïns i l’Ajuntament». Com a regidora de Ciutadania, s’obre també a les aportacions de tots els ciutadans, i considera que el procés participatiu és «extrapolable a tots els barris». En aquest sentit, Cedacers destaca la importància de «reconèixer la singularitat dels barris» perquè en resulti una ciutat «on tothom se senti integrat».
