Aquest estiu han mort a Girona dues persones que vivien al carrer. En Hamza es va ofegar al riu Ter el 18 d’agost, quan el va arrossegar el corrent d’aigua mentre s’hi refrescava. I uns dies abans, concretament el 6 d’agost, en Gabriel va ser trobat sense vida a la llera de l’Onyar amb contusions al cap. Tots dos homes havien establert un vincle amb l’entitat social Som Sostre, que atén persones sense sostre i sense llar a Girona, proporcionant-los menjar i roba però, sobretot, companyia i comprensió. 

Les dues morts d’aquest agost, a part de reflectir la vulnerabilitat del col·lectiu, van fer trontollar emocionalment alguns dels voluntaris de l’associació gironina que els atén. Aquest és el cas de la Georgina Martínez, que explica que «crear vincles reals amb les persones que tenen els seus drets vulnerats et permet entendre la problemàtica amb què conviuen, però també fa que t’emportis la motxilla a casa». 

Iniciativa des de Som Sostre

Precisament per ajudar a carregar i gestionar aquest pes emocional, des de Som Sostre s’ha organitzat un taller -compost de tres sessions de dues hores cadascuna- que s’està desenvolupant fins a principis de tardor. L’assistència és completament voluntària entre els col·laboradors de Som Sostre, als quals, si en formen part, s’entreguen «eines de mindfulness» per assolir un millor equilibri mental. El taller es fa a l’aire lliure, entre el pavelló de Fontajau i el riu Ter.

La primera sessió, que es va fer l’1 de setembre, va treballar l’obertura interior de cadascú. La segona està prevista per al dia 26 d’aquest mes i es dedicarà a expressar les emocions cap a fora i compartir-les amb el grup, i l’última, programada per al 10 d’octubre, se centrarà en la consciència de l’energia amb moviments corporals. Aquest taller, al qual s’han inscrit quinze persones, el condueix la psicòloga Paulina Martínez, que no descarta poder-ne fer més directament amb la gent que viu al carrer en un futur. Per ara, Martínez dona les eines als voluntaris perquè ells les puguin transmetre a les persones que atenen. «Vam veure la necessitat de crear un espai per cuidar-se a un mateix i ajudar així a contenir els altres i oferir també l’oportunitat al grup de conèixer-se en un altre context», explica la psicòloga, que recull que el mateix equip pot servir de contenció. 

Alícia Pujol és una altra voluntaria que també participa en el taller emocional. «Com a persones que en sostenim d’altres, necessitem cuidar-nos perquè la situació que hi ha al carrer és colpidora. Fa un temps, els ànims estaven més amunt, però ara hem tornat a detectar una davallada perquè, segons el nostre parer, no es destinen prou recursos institucionals», afirma. 

Situació actual crítica

En aquesta línia, Cristian Lienlaf, fundador de Som Sostre, explica que «la situació de carrer es cronifica amb el temps» perquè, segons considera l’entitat, amb els ajuts que s’ofereixen des de les institucions, no aconsegueixen deixar el carrer.

«El canvi no comença amb una feina, sinó amb una llar. La inversió més gran s’ha de fer en el Housing First», assegura. I és que des de Som Sostre i altres organitzacions com Arrels a Barcelona, consideren que el primer pas és disposar d’un espai segur per descansar.

Ara mateix, segons dades de Som Sostre, a Girona hi ha unes 30 persones sense sostre -que dormen al carrer- i unes 15 sense llar perquè disposen d’un espai cobert però no d’un habitatge sencer.