Prometien rendibilitats d’entre el 8 i el 15 per cent mensual i pagava als propietaris cada setmana amb criptomonedes. L’esquer era molt llaminer i això va portar que molts clients se sentissin atrets. Al final, però el cas ha acabat amb una presumpta estafa de grans dimensions que ara està sota investigació a l’Audiència Nacional. I al darrere s’hi troba novament el gironí Santi Fuentes, que ja ha protagonitzat altres casos similars i que ha estat sota investigació policial i judicial en diverses ocasions.

Aquest cas porta el nom d’Arbistar, el nom de l’empresa de la qual Fuentes és el conseller delegat. La presumpta estafa milionària hauria atrapat a inversions d’unes 30 províncies espanyoles. El mètode que se seguia era sempre el mateix. Una oferta per invertir en criptomonedes a canvi d’una elevada rendibilitat setmanal. Tot plegat s’articulava mitjançant la societat Arbistar 2.0. s.l. i les xifres que han anat trascendint fins al moment demostren la gran magnitud que pot tenir el cas. Algunes fonts parlen de 32.000 víctimes.

Les elevades rendibilitats que assegurava la societat de Fuentes va propiciar de seguida un parell de centenars d’inversors. En ser un sistema piramidal aquests havien de buscar altres potencials inversors. Amb l’objectiu de donar garanties va transcendir que hi havia un grup selecte batejat amb el club del milió d’euros. Eren poc menys d’una vintena d’inversors que en poc més d’una setmana havien ingressat aquesta milionària quantitat només en comissions. L’esquer tornava a ser més que llaminer.

La investigació va arrancar l’any pasast quan un jutjat d’Arona (Tenerife) es va inhibir del cas davant el que s’albirava com una presumpta estafa de dimensions espectaculars. Fuentes, que residia llavors a l’illa, va ser detingut i fa poques setmanes va haver de presentar-se a l’Audiència Nacional que és qui ha agafat finalment el cas davant la seva gravetat. El «broker» gironí va ser citat pel magistrat José Luís Calama però es va negar a declarar. També fa uns dies es van personar davant l’Audiència Nacional Iván Grima i Lester Zarabozo, ambdós relacionats amb l’empresa.

Del poc que se sap, ha transcendit que molts dels inversors tenien pocs coneixements informàtics i financers. Simplement, van caure en aquesta suposada trampa atrets per l’obtenció de diners fàcils en poc temps.

Alguns mitjans han recollit com era el sistema que utilitzava la societat de Fuentes per operar i captar clients. En un auto del jutge Calama es recull quina era la metodologia utilitzada. Els investigadors consideren que el presumpte frau consistia en respondre al sistema piramidal conegut també com a Ponzi en la que es fingia una inversió del tot rendible. «El que es feia era pagar els interessos dels inversors amb el capital que no s’inverteix o amb el dels nous inversors». Com passa sovint en aquest tipus de negoci piramidal a la que un dels nivells trontolla tot plegat s’ensorra i cau.

Com ha succeït en altes negocis d’aquest tipus en poc temps van començar a aparèixer les primeres sospites que possiblement no existia tal negoci i que, tot plegat, era un nou frau. No hi havia cap negoci i a l’agost de l’any passat algun dels inversors ja van donar l’alerta. L’octubre de 2020 la policia va detenir Fuentes i va registrar diverses propietats seves a l’illa de Tenerife. Davant la policia no necessitava presentacions. El seu historial acreditava ja diversos negocis considerats fraudulents. Fuentes es va limitar a dir que hi havia hagut algun problema, però que estaven en vies de solucionar-ho. Va assegurar que era fals que hagués comès una estafa i que treballava per donar una solució. Començava un nou episodi d’investigació que encara no està tancat. Les primeres xifres i estimacions conegudes són realment alarmants.

El jutge Calama no té cap dubte que amb les dades que de moment té a seves les mans «ens situarien en la major trampa piramidal comesa fins al dia d’avui en relació a la inversió amb criptomoneda».