L'obra artística del cineasta Pere Portabella (Figueres, 1927) no es pot separar del seu compromís polític, o cívic en el sentit més ample de la paraula, i aquesta capacitat d'esborrar les fronteres entre la cultura i la política van estar molt presents aquest dijous en el seu ingrés al claustre de la Universitat de Girona com a nou doctor honoris causa. «Sí, qüestionant el sentit mateix d'aquestes dues paraules, i utilitzant-les més enllà de la qüestió cultural, pública o privada relativa a l'administració de béns i productes considerats culturals», va respondre Portabella a la pregunta, plantejada per ell mateix, sobre si té sentit intervenir en l'àmbit de la política des de la cultura.

«La cultura ha de recuperar la seva dimensió política», va insistir Portabella recordant que «les crisis tenen la virtut de ser molt reveladores», per deixar clar que, des del seu punt de vista, «estem davant d'una situació devastadora». «La cultura va romandre en silenci durant les dècades en les quals es va acceptar acríticament que no hi havia límits; la cultura ha estat una convidada de pedra davant les polítiques d'austeritat que han portat molts països a una crisi social molt profunda i han enviat milions de persones a l'exclusió», va lamentar Portabella abans de deixar la seva proposta: «Un relat ha de construir-se des del teu propi imaginari i ha de ser capaç d'atraure't per tot allò que té de sensorial i emocional; un discurs sense relat informa i el relat comunica sempre. Òbviament, no és el mateix mirar que focalitzar la mirada en funció d'un projecte imaginari previ».

En la seva laudatio, el padrí del nou doctor honoris causa, el degà de la Facultat de Lletres de la UdG i especialista en la història del cinema Àngel Quintana, va recordar que «la personalitat de Pere Portabella és un bon exemple de tres virtuts que han d'acompanyar sempre la universitat: el diàleg, el dubte i la curiositat». Quintana va començar la seva intervenció citant la imatge que clou la darrera pel·lícula de Pere Portabella - Informe General II - El nuevo rapto de Europa - on es veu una «urna acabada de fabricar» i la lliga amb la primera imatge d'una altra pel·lícula del cineasta figuerenc: una imatge de la tomba de Franco que obrir el film Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública de l'any 1977. Dues pel·lícules que, en paraules de Quintana, manllevant una expressió de Jean-Luc Godard, demostra que Pere Portabella «ha fet cinema políticament, més que cinema polític». Àngel Quintana també va repassar la implicació directa de Portabella en la política, com el seu pas pel Senat i el Parlament sempre dins de partits d'esquerres, la seva feina amb Films 59 com a productor de pel·lícules com Viridiana de Luis Buñuel o la seva col·laboració interdisciplinària amb Carles Santos o Joan Miró.

Per la seva banda, el rector de la UdG, Quim Salvi, va tancar l'acte destacant el «compromís de Pere Portabella amb el país, la seva cultura i la seva creença ferma en les lliçons de les avantguardes».