Quiosc

Diari de Girona

CRÒNICA

«No vull anar a la Sopa, dormint al carrer tinc molta més llibertat»

RECOMPTE DE SENSE SOSTRE. Més d’un centenar de voluntaris participen en el recompte organitzat per l’Ajuntament de Girona de persones que viuen al carrer a la ciutat. La majoria dels sense sostre són persones conegudes pels serveis socials municipals que tenen un equip de dues persones treballant a diari al carrer

20

«No vull anar a la Sopa, dormint al carrer tinc molta més llibertat» DAVID APARICIO

La seva imatge és prou coneguda pels veïns i habituals del Parc Central, els voltants de la Farinera Teixidor o la carretera Santa Eugènia. La Kadija sol anar molt tapada, cara inclosa, i dorm protegida sota uns plàstics en un banc de l’extrem del parc. «No vull anar a dormir a la Sopa, al carrer tinc més llibertat», explica la dona que, coneguda pels serveis socials de l’ajuntament, no va dubtar a respondre a les preguntes del grup de voluntaris que van participar, la nit de dimecres a dijous en el recompte de persones que dormen al carrer a la ciutat de Girona. Com la Kadija, que va arribar fa un any a la ciutat, però que en fa més de deu que viu al carrer, sobretot a Madrid, i té una llarga història de problemes i circumstàncies personals que l’han anat deixant al marge.

Toninaina Salom és una jove mallorquina que està acabant els estudis de Criminologia a la UdG i que, després de fer les pràctiques de la carrera a la Sopa, va veure clar que «a Girona hi ha més gent vivint al carrer de la que em pensava» i que «cal treballar i invertir més diners per ajudar aquestes persones». Per això, Salom no va dubtar a respondre a la crida de Pablo Saénz, treballador social de la Sopa, per participar en el recompte de les persones que dormen als carrers de la ciutat. Organitzat per l’Ajuntament de Girona, l’acció va reunir més d’un centenar de voluntaris que, repartits per grups, van recórrer tots els barris de la ciutat amb el doble objectiu d’actualitzar el darrer recompte, fet fa sis anys, i obtenir el màxim d’informació sobre les persones que viuen al carrer través d’una sèrie de preguntes. Des de l’ajuntament, que avui farà pública la xifra total del recompte, es detalla que la gran majoria de sense sostre de Girona són persones conegudes pels serveis socials a través de l’equip que treballa al carrer. I, també, que en molts casos han passat per la Sopa o encara fan servir alguns dels seus serveis com dutxes, menjador o guarda-roba. «No es tracta de convèncer a tothom que vingui a la Sopa, sinó de saber amb què els podem ajudar, d’establir vincles a través d’altres serveis o de tenir una xifra tan exacta com sigui possible per dimensionar operatius com el Pla Fred o altres», detallen fonts municipals sobre un recompte en el qual van comptar amb el suport d’associacions com Càritas, Creu Roja o Traçant Camins.

«A Girona hi ha més gent vivint al carrer de la que em pensava»

decoration

Sis persones a l’Eixample Nord

El grup format per Pablo Sáenz, Tonaina Salom i dos voluntaris més, Miquel Llenas i Javier Granger, tenia assignada una de les trenta-tres zones en què l’ajuntament havia dividit la ciutat. L’Eixample Nord, amb els voltants de l’estació i el Parc Central com el punt on, almenys sobre el paper, tenien més probabilitat de trobar gent dormint al carrer. «Durant els anys que he viscut a Girona, últimament a la zona de la plaça Josep Pla, he vist molta gent que viu al carrer i crec és important donar visibilitat al problema perquè les institucions destinin ajudes a aquestes persones», reflexiona Llenas.

Tres hores i mitja més tard, els quatre voluntaris van tornar al punt de sortida, el Centre Cívic Mercadal, havent comptat sis persones sense sostre. Totes menys una, un italià que dormia en un banc prop de l’estació de l’AVE, coneixien la Sopa i havien estat en el radar dels serveis socials de l’Ajuntament. -«Ah, sí, és clar que et recordo Pablo»-. En Melqui, un marroquí que va arribar a Girona fa vint anys i que ha donat molts voltes per diferents poblacions espanyols, reconeix de seguidor al treballador social de la Sopa. Amb una cara coneguda al davant, Melqui accedeix a respondre al llarg qüestionari que s’ha preparat per obtenir el màxim d’informació possible de les persones en situació de sensellarisme.

D’on són? Quant fa que dormen als carrers de Girona? Han patit agressions a la ciutat? Tenen alguna malaltia diagnosticada? Quan es troben malament van al CAP o a l’Hospital? Coneixen la Sopa? Coneixen altres associacions com Càritas, Creus Roja o Som Sostre? L’enquesta és llarga i, sempre que les persones volen, els voluntaris l’omplen a través d’una aplicació mòbil creada per la UMAT (Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial). Igual com passa amb Melqui o amb Kadija, la presència de Pablo Sáenz fa que els sensellar que es van anar trobant el grup de voluntaris responguin sense problemes el qüestionari. Va passar amb un magrebí al carrer Bisbe Sivilla, que ha estat en diferents èpoques a la Sopa i va demanar a Saenz ajuda per uns tràmits burocràtics i amb un polonès a la plaça Poeta Marquina que, tot i dormir al carrer, va al centre d’acollida del Barri Vell per fer ús de serveis com les dutxes, el menjador o el guarda-roba. Per dormir a la Sopa hi ha cinquanta places estables per a gent que està en un programa més a llarg termini i setze més per a primeres acollides o puntuals. Però molta més gent, que dorm al carrer, fa ús dels altres serveis sempre que no n’hagin quedat exclosos per altres motius.

Problemes. El recompte no es coneixerà fins a aquest divendres

Fa sis anys, en l’anterior recompte de Sense Sostre a Girona, l’Ajuntament va explicar que s’havien trucat al voltant de 60 persones i que n’hi havia més de 200 en una situació de sensellarisme en programes de la Sopa i altres associacions. El balanç d’aquest nou recompte s’havia de conèixer ahir al matí, però problemes d’alguns voluntaris amb l’aplicatiu va provocar que no es pogués fer públic. Tècnics municipals estaven al llarg del dia d’ahir recopilant les dades de manera manual i avui, sobre el paper, l’Ajuntament ha de fer públic el balanç. El recompte està fet el mateix mes, maig, i el mateix dia, la nit de dimecres a dijous, que fa sis anys per comparar millor.


Compartir l'article

stats