Impulsora del programa «Invulnerables contra la pobresa infantil», Sor Lucía Caram va ser ahir a Salt en una trobada amb empresaris de la població que tenia l’objectiu de buscar el seu suport a una iniciativa que, a través de CaixaProinfància de la Fundació «la Caixa», lluita contra la cronificació de la pobresa infantil. «A Catalunya, un de cada tres infants estan en risc d’exclusió social», avisa la religiosa.
Actes com aquest d’avui a Salt són més necessaris que mai?
El problema de la pobresa infantil va creixent i amb la pandèmia s’ha disparat. En recursos de contenció com els bancs d’aliments es veu com les necessitats creixen de manera exponencial; a la gent els dones un lot dos cops al mes i a la setmana ja han tornat perquè se’ls hi ha acabat el menjar. Abans, amb el que cobraven podien comprar alguna cosa i ara la gent ha d’escollir: o pagar el lloguer o comprar menjar.
En el nostre entorn quantes famílies es troben amb aquesta necessitat d’escollir?
A Catalunya, un de cada tres nens està en risc d’exclusió social. Amb la pujada de la llum, les privacions de les famílies són brutals. I això afecta directament als nens. El tema de les colònies, el tema de les extraescolars... Són despeses inassumibles. I després hi ha el tema del fracàs escolar, jo crec que hem perdut una generació.
Per la pandèmia?
Sí. Amb la crisi del 2008 ja vam perdre una generació, però amb la pandèmia ens ha tornat a quedar molta gent pel camí. Molta gent tocada psicològicament. L’administració hauria de pensar en el tema dels serveis de psicologia i les llistes d’espera per accedir-ne. Se’n necessiten molts. Han augmentat molts els problemes d’estrès amb els nens i han augmentat moltíssim els abusos que és un tema que els marca per tota la vida. A mi m’agradaria ser més positiva, però la realitat que estic veient no m’ho permet.
Abans, relacionàvem la pobresa amb no tenir feina. Ara treballar no és garantia de no ser pobre.
Sí. Primer, tenim més treballadors pobres que mai. I, segon, hi ha molta gent que podria estar treballant, però no ho fan per un problema administratiu. Molts immigrants que fa més de tres anys que viuen aquí, però és tan difícil fer els tràmits per l’arrelament que no poden treballar. Les administracions no haurien de posar tants pals a les rodes, perquè després veiem que empreses de serveis d’aquí tenen dificultats per poder trobar treballadors.
Aquella repetida frase de «no deixarem ningú enrere» ha resultat una mentida?
És totalment mentida. S’ha deixat a la majoria de gent enrere. Els governs es mouen per modes. Quan hi havia el tema dels menas, obrim centres per menas; arriba la guerra de Síria i ens oblidem dels menas; I ara amb Ucraïna, els portem amb la Creu Roja i els acollim als hotels fins que, com que comença la temporada turística, i no sabem què fer amb aquestes famílies. Moltes volen tornar ja a Ucraïna perquè aquí no tenen oportunitats. L’agenda política va per modes i no pas perquè s’hagi fet una anàlisi profunda.
